Sobre el canvi d'aparença

Com podeu veure he canviat l'aparença del blog. No sé si m'acaba d'agradar, el mantindré uns dies a veure què....

Sobre la grossa de Nadal

Avui és per tothom sabut que es sorteja la grossa de Nadal. El que no és sabut per tothom és que em tocarà a mi. Sí, sí, em tocarà a mi. Em sap greu pels altres però em tocarà a mi. Coses de la vida, tu.
Que bé que aniría que ens toqués, oi? de sobte, tothom té la casa foradada i s'escolta allò de: "serà per tapar forats..." però el que volem realment és rebentar-nos els calés en qualsevol cosa.
Jo el que vull és tenir un sostre. Una casa, un pis o qualsevol lloc on es pugui establir un niu. Ja sabem que el tema de la vivenda està fatal i l'Estat no fa els esforços que hauría de fer per arreglar-ho, així que estem ben fotuts. Tot el demés m'és igual.
La història de que els diners no dónen la felicitat és de les mentides més grans del s.XX i part del XXI, avui en dia si no tens calés no pots fer res. Quina puta merda de sistema. Així no anem enlloc. Però nosaltres ho hem volgut d'aquesta manera, és trist.

Aprofito aquest post per desitjar-vos a tot un Bon Nadal i un Feliç Any Nou amb la família i els amics. Salut!

Sobre els fills de puta que campen pel món

Vaig enviar un mail als de l'Alcampo i això és el que m'han dit:

Estimado /a cliente ,

Hemos conocido a través de su correo y el de otros clientes  la incidencia
del cartel que está circulando por Internet , situación que nos ha
sorprendido. Al igual que Vd. deploramos este hecho
ALCAMPO , ante tal situación quiere dejar bien clara su postura, es por ello
que ha hecho pública desde el momento en que tuvo conocimiento , una nota
informativa a través de su página corporativa en internet  www.alcampo.es
cuyo texto reproducimos a continuación:

                                              ALCAMPO INFORMA:

En relación con la información que circula por Internet sobre un cartel en
el que se informa de la ubicación de cavas y estuches de regalo en una
tienda deseamos comunicar que:

Alcampo rechaza cualquier boicot o discriminación de productos por su origen
como queda de manifiesto por nuestra adhesión a la nota pública que se
adjunta de ANGED, asociación a la que pertenecemos.

La redacción desafortunada del cartel responde a una iniciativa individual
con ánimo única y exclusivamente informativo y no suficientemente meditada
respecto a las interpretaciones a que puede dar lugar en el contexto actual.

A fecha de hoy este cartel no está en ninguna tienda.

Alcampo lamenta cualquier malestar que se ha podido causar por este motivo.

Alcampo está presente en Cataluña con cinco centros en los que cuenta con
una plantilla de 1.675 colaboradores y realiza compras anuales de productos
catalanes por valor de cerca de 700 millones de euros que se venden en los
46 centros de la cadena.

La Dirección

En anexo ( Nota publicada por ANGED)

Esperamos poder atenderle en cualquiera de nuestros Centros donde estamos
seguros quedará satisfecho /a con las compras que realice, reiterándole
personalmente nuestras disculpas , si en algún momento se ha podido sentir
ofendido/a por el contenido del mencionado cartel.


Atentamente

RAYMOND SAMITIER
DIRECTOR DE MARKETING
ALCAMPO S.A.

Sobre els pianistes

El dissabte passat vam anar a l'Auditori. Pels que no hi hàgiu estat mai, és un edifici on s'hi fa música de tot tipus, tant clàssica com moderna. També hi ha a l'edifici del costat l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya). L'edifici és molt maco, però l'escola és restrictiva ja que hi ha molt poques places per poder estudiar música, un merder...
Però al que anàvem. Vam assistir al concert d'un dels grans pianistes del moment: Michel Camilo. No havia escoltat gran cosa d'aquest senyor, tot just el que tothom coneixerà suposo, la cançó famosa de la pel·lícula Calle 54. Doncs va ésser apoteòsic, és un gran mestre. No podies seguir les mans amb la mirada de tant ràpid que anava, i les melodies eren perfectes i abstraents...pocs pianistes ho poden fer això. Al final, tot l'Auditori es va aixecar a aplaudir i ell es va acomiadar dient que ens estimava a tots i que li agradava molt tocar allà, en tenia molt bons records.
I avui, la meva pianista fa una audició al Conservatori del Liceu. Potser pensareu que una audició no és gaire important, però degut als aconteixements del últims anys ho és molt. Després de l'operació de les mans, havia deixat de tocar tal i com ella volia i s'havia dedicat exclusivament a la seva recuperació. Per un músic, no poder fer música com ell vol o no poder fer-la és una frustració molt gran. I ara, des d'aquest curs i després de molt d'esforç, ha tornat a anar a piano al Conservatori, amb el mateix professor que tenia. I ha sigut ell qui l'ha animat a fer aquesta audició, ella tenia por. Avui serà una nit molt especial.

Sobre la nova adquisició

Heus aquí la meva nova adquisició: un a flamant fletxa de plata, el Mercedes SLR McLaren...val la irrisòria quantitat de 460.000 €, al nivell de qualsevol butxaca...

Sobre la nova adquisició

Quina mandra em fa últimament escriure!!!!
He rebut un mail on diu que aquest any no hi haurà boicot al cava, ja que ens l'hem begut tot els catalans celebrant les derrotes del Madrit...real com la vida mateixa.
El motiu principal d'aquest post és ensenyar-vos la meva nova adquisició. Després de molts mesos donant-li voltes, ara sí ara no, potser més endavant, el necessito o no, ....finalment avui fa una setmana que tinc portàtil. I no és un portàtil qualsevol. És un preciós Mac!

És bonic o no?
Si us passeu per aquí, en trobareu les característiques tècniques, si us interessa.

Sobre el dia de descans dels perruquers nipons

Dimecres ja marxàvem.
Ens vam llevar amb la calma i amb la intenció de visitar d'una vegada el Louvre. Hi vam anar i hi vam estar unes hores, xino-xano..amunt, avall, escultures, pintures, guiris i japonesos...intents de robatori...Fins itot vam dinar allà, en una mena de buffet lliure, on al principi ens semblava que passaríem gana pq tot era molt car, però finalment ens vam atipar amb bon menjar per un preu mòdic. Important. A la cua, hi havia un matrimoni de japonesos, grandets ja, baixets i arrugats, que anaven amb la safata amunt i avall. No m'hi hagués fixat si no fos pq el tiu em volia robar un tros de pizza que qdava per allà. A sobre, se'ns van voler colar per pagar vàries vegades, i amb tot el morro! la mare q els va fer! éren realment molt maleducats, i s'ho van menjar tot amb els dits, el bruts! no sabíen utilitzar els coberts, com q mengen amb escuradents...jeje.

Aquí s'amaguen els secrets d'"El codi da Vinci"

Als voltants del Lovre hi havia tota una col·lecció de restaurants i cafès, al més pur estil parisenc: vidres grans, amb cortinetes, tauletes petites a fora... En vam veure un però, que més aviat era una reivindicació de la nostra terra:


Potser tenia aquest nom pq era la cara que se't qdava després de la clavada q et fotien per un parell de cafès, no sé, no hi vam entrar.
Als voltants de l'hotel, hi havia una mena de mercat, estil el de Portobello a Londres, en un dels carrers que trencava, hi havia aquest establiment:

Potser millor no demanar-hi una tassa de tila...

Sobre la relativa importància del dimarts i els seus efectes en la vida quotidiana

El dimarts és el segon dia de la setmana, i realment no té res d'especial. Així que ens vam llevar amb la intenció de visitar el Louvre, que els dos ja havíem visitat feia temps. Vam fer una mena de plànning per visitar altres llocs aprofitant els viatges de metro i així estalviar temps i diners.
Primer de tot vam anar a Nôtre-Dame: una catedral mitjaneta (me la imatxinava més gran!!.. ;) que és el punt zero del quilometratge de les carreteres de França. Com que era el dia del tots sants, o dels difunts o algo així, hi havia molta gent. A l'entrada tot de paradetes tipus "Joves Cristians de Vilafranca", que repartien pamfletus. S'acosta una noia i em dóna un paperet en francès acompanyat d'una frase tb en francès de la qual no en vaig entendre ni una lletra. La meva cara suposo que era prou descriptiva, així q la noia tb es va qdar callada. JO, q sóc molt educat, li vaig dir si ho podia dir en anglès o espanyol o algun idioma inteligible per la meva persona, però ai! no sabia on em fotia. Resulta que la noia tenia un anglès d'aquests de Villaverde del campo, i intentava explicar-me que en el dia dels difunts allà feien una pregària per la gent morta pq creien que estaven al cel esperant nosequè i que havíem de pregar. A tot això i per no deixar per terra la moral de la pobre noia, vaig agafar el paper, li vaig dir merci amb accent català i vam entrar cap dins.

La façana de la catedral i les paradetes dels joves crsitians de no-sé-on

Sortint d'allà, vam agafar un Batobus, és a dir, una barqueta de les q fan un recorregut pel senna. Vam anar baixant i pujant vàries vegades a les parades que tenia durant el recorregut, i vam visitar el jardí de les plantes i el centre del món àrab. Tb hi havia per allà prop el campus Jussieu de la universitat de parís, no sé si és aquí on va en mendu (?). L'important de tot això, és que ens vam estalviar uns 12 € en el batobus per ser universitaris! ( a mi la pela em tira molt...)

La Séine

Despres vam parar prop del Louvre i vam nar a dinar. Quina va ésser la nostra sorpresa quan a l'hora de voler entrar per la piràmide de vidre de la plaça, ens vam adonar que els dimarts tenen tancat. Tots els dimarts. Quin collons de casualitat va fer q decidíssim anar-hi el dimarts! mira que hi ha dies! i pq el dimarts? q té d'especial el dimarts? els dimecres els perruques japonesos fan festa i els dimarts tanquen el Louvre. Cal anotar-ho.

La façana de l'Institut del món àrab

Sobre els dilluns

Dilluns és un dia laborable. Quan érem a París tb ho era per tothom excepte per nosaltres. Això té uns avantatges i uns inconvenients. L'avantatge és que tu fas festa mentre els altres treballen, i l'inconvenient és que el metro està a rebentar de gent. I és que París té una xarxa de metro força impressionant, unes 14 línies si no vaig errat (q algú em corregeixi si és el cas). Així q el dilluns estava molt ple. Com que estàvem cansats del primer dia (vam dormir molt poques hores per poder agafar l'avió a les 6:15 am) ens vàrem llevar no gaire d'hora. L'esmorzar de l'hotel ja feia estona q s'havia acabat (a les 9:30 és inhumà) i vam esmorzar unes crêpes de Nutella d'un garitu d'allà al davant, 2'5 € cadascuna, encara. El suc de pinya petit 2'80 €, déu ni dó.

No n'estic del tot segur, però diria que dilluns vam nar a l'arc del triomf. A dalt de tot de l'avinguda dels Camps Elisis, una estructura típica dels arcs de triomf, però a lo bèstia! era realment gran. Vam pagar per pujar a dalt per unes escales de cargol dels anys de la guerra, moltes escales. A dalt hi havia una exposició sobre l'època de Napoleó. La vista era impressionant. Ara no tinc cap foto a mà, però ja en posaré alguna.



Vistes des de dalt de l'Arc de Triomf, avda. del Camps Elisis.

Vam dinar per la zona i vam nar de botigues...sense comprar res pq tot era caríssim!
Allà prop hi ha l'Hotel dels Invalides, una mena de fortalesa immensa on se suposa que els ferits de guerra hi anàven a descansar. Gratuït. El pont per arribar-hi era preciós. Ja posaré fotos.

Des del pont q dona accés als Invalides, l'edifici del fons

La torre eiffel és la òstia de gran! va ser la següent visita (em sembla, no n'estic segur) 300 i escaig metres d'alt. Vam pujar dos pisos a peu per estalviar-nos la cua i fins al tercer en ascensor. Ja era de nit i les vistes eren impressionants. Ja posaré fotos. Sopar en un restaurant a prop de l'òpera Garnier. Uns 40€.

Vistes des del pont, París la nuit

La Dama de ferro



La piràmide q dóna accés al Louvre


Vistes des de dalt la Torre Eiffel

Sobre sopars interculturals

Doncs ja tornem a ésser a la vida normal. Ahir vàrem arribar de la nostra escapada a París, i aquest matí haver d'anar a treballar se m'ha fet una muntanya. Però seny i endavant!
Amb aquest post m'agradaria començar una sèrie d'articles sobre coses curioses i/o remarcables que ens han succeït aquests dies. No és q hagi sigut tota una aventura, però us entretindré una estona.
El primer dia vàrem celebrar un sopar multicultural a casa del Fèlix i de l'Arnau. Quina va ésser la nostra sorpresa quan ens vàrem adonar que no seríem només els que ens pensàvem que seríem, sino que hi va haver una barreja de cultures força interessant: 6 catalans (Fanny, fèlix, eva, arnau, la xicota de l'arnau q ara no recordo com es diu (ho sento), i jo), un japonès del qual tampoc en recordo el nom (òstia, era una mica complicat), dos francesos (el jerómme i la bibiane, q no sé si s'escriu així...) i un noi anomenat nacho q parlava en castellà i per tant no sé si l'haig d'incloure en el grup dels catalans...
El cas és que vàrem sopar unes menges delicioses: pernil del bo, llonganissa, fuet, llom ibèric, truita de patates, pa amb tomàquet, amanida variada i una quiche improvisada q estava de collons. Tot això regat amb uns vinets, alguns més bons que altres, i unes Leffes. El sopar va ser maco. El problema era com entendre'ns. Els francesos parlaven francès i anglès, el japonès només anglès (amb un accent una mica particular), el fèlix, l'arnau i la seva xicota parlàven francès i anglès, el nacho anglès i la fanny, l'eva i jo només anglès. En principi havíem de parlar tots anglès i ja està, però va ésser més complicat del que sembla.
Després uns postres barrejadets: panellets i castanyes de catalunya i unes boletes japoneses, molt bones, unes de color negrós i unes de color verd. No recordo el nom però eren bones. Seguidament, uns mojitos d'estar per casa, uns plats trencats i unes converses d'allò més entretingudes, si arribaves a entendre el que t'estaven explicant.
De tot això, el més interessant va ésser descobrir que els perruquers japonesos treballen tota la setmana i que només fan festa els dimecres.


(els de la foto som, d'esquerra a dreta: eva, jo, fanny, bibiane, japonès, jeromme, nacho, fèlix, arnau i la seva xicota, a qui demano disculpes per haver-li tallat la cara!)

Sobre la fugida a París

Doncs sí! finalment és a punt d'arribar el dia de la fugida a París! en tinc unes ganes terribles! després d'un estiu de massa feia i enllaçat amb l'inici de les dues carreres, necessitem fugir. I de pas aprofitarem per visitar el mendu. Quin personatge aquest! jeje ;) espero q ens porti a un lloc bo, bonic i barat per sopar i després a fer uns gotets, eh? i a passar uns dies de tranquil·litat. El meu cervell ho necessita, ja treu fum.

Sobre l'alemany

Ich wohne in einem Volk und Ich möchte nicht im Barcelona wohnen, aber Ich glaube das Barcelona sehr schön ist: das Meer und die Altstadt sind verkleiden als Barcelona, und die Gebäude von Gaudi sind alles eindrucksvoll. Aber es gibt viele Autos und viele Lärm in die Strasse und der Mietpreis von die wohnungs ist unerschwinglich.

Das wetter ist nett und die Landschaft ist scön, aber einige Stadtviertel sind schmutzig.

Trotz allem, ich glaube das Barcelona ist das Beste Stadt im Europa, ist das klar?

Sobre la Moreneta

Aquest cap de setmana és la romeria de vilafranca. No sóc creient de tot això, però resulta q el Ball d'en Serrallonga té el gran privilegi de ballar dins del monestir i fer l'ofrena en nom del poble de vilafranca. Així q demà a les 22h ballarem una passada i una creuada, amb un discurset i l'ofrena entremig dels balls. A més, hem reservat unes cel·les i ens qdem a sopar, privar i dormir...en aquest ordre suposo...Així q fins dilluns no crec q tornia postejar. Tot sigui per la verge ;)

Sobre els estats d'ànim (II)

Sembla que la cosa va millorant, sort q ha sigut transitori...almenys de moment. No sé pq l'ésser humà s'ha de remenar el cervell d'aquesta manera, deu ser innat com a éssers amb capacitat de pensar que som. El q més em fotia i q encara em fot és q no sóc capaç d'identificar-ne la causa, però crec q vaig de cara a millorar les meves relacions socials en l'àmbit més proper i de cada dia...ho trobaba a faltar, és quelcom necessari i imprescindible pel bon desenvolupament humà al llarg del nostre camí (d la manera q escric és q encara estic afectat em sembla...) seguirem caminant...

Sobre les efemèrides

Avui celebro q tinc festa: no vaig a treballar, no tinc pràctiques a la facultat, no puc anar a comprar res pq tot és tancat...i a no sé on resulta q encara fan més gresca: fan desfilades d majorets i de vehicles passats d moda. Un venut d'aquests, de casa nostra en principi, ha assistit a aquesta desfilada, ens dirà q obligat pel partit, per afavorir la reforma de l'Estatut, ...no hauríem d'anar arrastrant-nos ni somicant a la capital del imperio per voler reformar una cosa totalment constitucional i a la qual totes i cadascuna de les comunitats autònomes del regne hi tenen un dret legítim. Donem una imatge deplorable. Els catalans no sóm així, o almenys és el q m'agrada pensar.
Podríem fer una enquesta sobre altres coses més importants a celebrar el 12 d'octubre.

Sobre el motor

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat el GP F1 del Japó, i després d'una espectacular remontada, Kimi Räikkönen ha guanyat la cursa. No podria ser menys. To t i q el campionat de pilots ja està decidit, la victòria és important per l'equip i pel pilot. Té una victòria més q l'asturià, però com ja sabeu el seu cotxe no és tant fiable. Més ràpid si, però menys fiable. C'est la vie...

Sobre els eclipsis i les altres històries

Avui s'ha vist a Catalunya un eclipsi anular parcial de sol. Degut a la gran flexibilitat del meu horari laboral, m'he permès el luxe d'estar gairebé 1 hora al sostre de la FFF (llegeixi's Friki-Facultat de Física) tot observant el prodigi dels astres, al culminació de la bellesa planetària, la perfecta sincronia entre el sol i la lluna...ai, la lluna! ha sigut un esdeveniment gairebé històric, q no es tonarà a produïr fins l'any 2026. I q collons saben?
El q més em rebenta és q a la "capital de españa" i a altres feus típicament feixistes com valència i galícia, han vist l'eclipsi total. És potser un avanç en l'affaire de la reforma de l'Estatut? aquí l'hem vist mig clar (han sigut varis mesos de pantomima política), però allà el veuran tot negre. Talment com l'eclipsi. Esperem q no sigui així.

Sobre el retrobament

Mira, ara que feia dies que no escrivia res, de cop me n'han vingut ganes. Com veureu, la presentació del blog ha canviat una mica, si us enrecordeu, aquest era l'aspecte del blog en els seus inicis. Ja n'estava cansat de l'altre, massa clar, m'agrada aquest més fosc, és com més íntim i més agradable de llegir, si és q ho fa gaire gent.
Doncs aquestes primeres setmanes de curs, he anat una mica sense rumb, tenia moltes coses per tancar i encara no he agafat el ritme. Les classes de CTA ja han començat, les de química també, i tinc merders per les pràctiques...com acostuma a ésser habitual, els horaris són un merda. Però q hi farem. Avui he aconseguit matricular-me d'alemany, el segon curs, els dissabtes. És q entre setmana no tinc temps! A sobre la setmana q ve començo pràctiques d química i la "feina" de la beca, q em permetrà viure més o menys dignament durant els propers 8 o 10 mesos.
Hi ha en projecte, de fet confirmat, una escapadeta de 4 dies a París, en tinc unes ganes terribles!! massa feina i poc temps per gaudir de la vida sense preocupacions.
El q sí és un projecte, q al pas q va trigarà temps a realitzar-se, és l'emancipació. El tema dels pisos està fatal, és depriment. Però no perdem les ganes q alguna cosa sortirà. Ja ho anirem veient.

Sobre el nou alumne

Aprofito des d'aquí per anunciar-vos que el mendu ja té un blog. Si cliqueu aquí hi anireu directament. Tot un món de ciència i sabiduria s'obrirà al vostre navegador...o potser no, però l'important és que ens estalviarem haver de llegir interminables mails q ens col·lapsen el compte de correu (els qui hàgim evolucionat i tinguem Gmail no, eh?). Benvingut!
Per si de cas, també l'afegeixo a la secció de links...

Sobre els estats d'ànim

Doncs fa dies que no escric, i realment no sé perquè. Ara mateix tinc el cap ple de pardals i estic en un moment parres, d'aquests que algú q coneixem ens en podria fer una enciclopèdia...jejeje. Molta feina, molts temes per resoldre i una certa apatia respecte alguns aspectes de la vida...i jo q sé!!

Sobre accidents laborals

Avui gairebé som víctimes, l'eva i jo, d'un greu accident laboral. Resulta que ha caigut una torre d'ampolles, unes 15 o 18, a terra, amb un terrabastall increïble. Ha quedat tot el terra ple de vidres, sort que no hi havia ningú allà en aquell moment.
Resulta que avui fem un sopar a casa l'Eva per celebrar q el llarg se les pira 2 mesos a París!! i que n'estem de contents!! perquè el xaval és bon xaval, però carrega que no vegis...

Sobre els buscadors de blogs

Us anuncio que la fabulosa empresa Google ha creat un buscador de blogs! I a més, si busqueu"memòries" el primer resultat és aquest blog! sóc el primer en alguna cosa!! ueeeeee

Sobre els comentaris inoportuns

Ronda per aquests mons de déu una espècie bípeda autoanomenada ésser humà, el qual atenent a unes característiques morfològiques i/o anatòmiques fora de l'habitual es dedica a fer anar al múscul més ràpid i gustós del cos d'una manera inapropiada, inoportuna i punxaguda, tot encadenant una sèrie de despropòsits i mals auguris que només busquen la ira...i que per si fos poc, té la gosadia de convidar a éssers respectables al seu cau, per fruïr d'un aquelarre de proporcions descomunals i desorbitades, una orgia de sabors i sensacions orientades a confondre i pertorbar les ments d'aquells més febles i a contribuïr a contaminar les ànimes impol·lutes i pures dels convidats, alhora que desitja ésser recordat per tots aquests arran d'una marxa precipitada i incoherent als països gals...doncs us comunico des d'aquí que desitjo ésser corromput en ànima, ment i anatomia i que la meva disposició és totalment oberta als desitjos d'aquest ésser autoanomenat humà i espero la comunicació apropiada per aquest afer.

Visca Catalunya!

Avui, Diada Nacional de Catalunya, us encoratjo a tots que penjeu senyeres i estelades als balcons, demostreu el vostre sentiment català! Per la meva part, faré el mateix. Llàstima que estigui treballant i no pugui gaudir plenament de la Diada. Avui és un dia important, no hem de permetre que es perdin els nostres costums, i cal ensenyar als que vénen de fora com som. Potser massa patriòtic, no? Em sento plenament català i n'estic molt orgullós de ser-ho. Endavant, seguem cadenes!! Visca en Serrallonga i Visca Catalunya!!

Sobre la pagesia i la meteorologia

Quina gran putada ésser pagès: tot un any invertint temps, salut i diners en unes terres, i per un aiguat o una sequera tot se'n va a tumà pel sac. Des d'aquí la meva sincera solidaritat amb el gremi, des de la feina on estic tot això es viu d'aprop, i tb tenim en Raimon q les està passant magres: entre les expropiacions del puto AVE i tot això del temps...pobra gent. I a més els hi paguen 3 duros...Esperem q tot aquest mal temps s'acabi aviat, ja que si ells no treballen, jo tampoc i aquí ningú veu ni un duro...sempre anem a parar al mateix, però nosaltres hem fet q sigui així. Diners per tothom!!

Sobre vàries coses

Avui és un dia guai: ja he cobrat! ueeeeeee!!
A més, he decidit una part del meu futur, ja que m'he matriculat del segon cicle de CTA. Espero haver triat bé, ja que quan acabes la carrera no saps ben bé per on has de tirar...i un cop vistes totes les opcions, m'he decidit per aquesta.
A més, estem aquí a la feina amb l'eva sense res a fer...8 hores molt xungues ens esperen...però anirem cobrant per no fer res, com molta gent. És que l'euro és l'euro.

Sobre les vagues dels pagesos

Avui representa que hi ha vaga de pagesos, però resulta que estem aquí tots treballant. Evidentment estic plenament a favor d'ells, ja que els hi paguen una merda. També hi ha qui es columpia una mica i realment es mereix el que li paguen per la mala qualitat del raïm; que a vagades pot ser pel mal temps, però en el cas d'aquest any, crec que és culpa del pagès que no ha cuidat la seva vinya com calia. Li hauríem de preguntar al Raimon com va això de la verema, ja que ell és pagès i, mira, avui ens ha trucat, i feia vaga. Li fotia això de no poder anar a collir, però com que els cellers estan tancat, no tenia cap més remei.
Encara no m'han pagat el mes d'agost...a veure si no cobrarem!!
Els pisos són molt cars!!
Tinc gana!!

Instantànies

In memoriam...

Doncs bé canalla...resulta que els dies de balls i petades ja han acabat. I la valoració global de la meva primera festa major com a bandoler és que no n'esperava menys! Han sigut dies de cansament extrem, almenys això ha notat el meu cos, però que no canviaria per res. Ahir, en l'última processó, em va envaïr un sentiment de tristesa profunda i d'enyorança i perquè no, de frustració: ja no tornaria a viure una experiència tant intensa i enriquidora com aquella fins d'aquí un any, a la propera festa major. Tot i que de sortides encara en tenim unes quantes a la vista, però desenganyem-nos, enlloc es viu tant tot això com a vilafranca...però servirà per apaivagar les ànsies de pólvora. L'obra va sortir rodada, i vaig disfrutar com un nen amb una llaminadura a dalt de l'entarimat...crec que m'agrada això de fer teatre. I avui anem a sopar tots els bandolers per celebrar aquests dies...ja som com una familia...(de mafiosos!!), el millor de tot és el bon rotllo que hi ha entre nosaltres. Recomano des d'aqui a tots i totes que en algun moment de la vostra vida us passeu per algun ball, la festa major és totalment diferent des d'aquest angle.
Visca en Petit Comí i Visca en Serrallonga!!

Sobre Sant Fèlix

Primer de tot, feliç diada de sant fèlix a tothom, i felicitats al gollut i al llargarut!!!
Seguidament, comentar-vos la processó d'ahir: genial. Ple de gent de gom a gom, amb ganes de veure els balls i aplaudint cada actuació. El q més mola és ballar a les cruïlles dels carrers: s'hi amuntega molta gent, en poc espai, i et dóna un caliu incomparable. I a l'arribar a la plaça, la ballada conjunta és la bogeria.
Aquest matí hem acompanyat els administradors a ofici, i després d'un esmorzar de bandolers, hem ballat a la plaça de l'ajuntament, ja plena de gent esperant la diada castellera de sant fèlix. I aquesta tarda ve el plat fort: la processó més important i l'entrada de sant fèlix a la basílica. Espero q sigui memorable.

Sobre la primera petada (i ballada)

Ja torno a ser a la feina, i com veieu sempre trobo algun moment per escriure algo. Aquest matí he ballat la primera cercavila de la festa major 2005, la meva primera festa major. I potser els foranis no ho acabareu d'entendre, però això és molt important. Això et marca i no se t'oblida mai. Sentir la tronada per primera vegada vestit i preparat per ballar, i el neguit del primer ball a la rambla, plena a vessar de gent que com tu el que més desitja és que comenci la festa major, la olor a pólvora...excitant. I durant la cercavila m'ho he passat tant bé!! he acabat cansat com un ruc i suat com un porc, però he disfrutat com un berro!!! i ens hem fet vàries fotos amb canalla, i és que el jovent ja sap el q és bo.

Estic petat

M'he permès el luxe de variar el títol del post. I és que avui dia 29 d'agost comença la festa major de vilafranca. I si us fixeu en l'hora que estic escrivint, veureu q és força aviat...no és q sigui un freak i m'hagi llevat d'hora per postejar, no, ...estic treballant. Òstia quina puta merda. I ho dic així de clar. Ahir diumenge ja em va tocar anar a la feina, i avui m'ha tocat matinar, ja que si no, no puc ballar al matí, d'aquí a 5 hores...pensareu q estic sonat...al igual si, però q hi farem...tot sigui pel Ball d'en Serrallonga. Ja en tinc unes ganes!!! tinc el trabuc tot netet i brillant...a punt pel debut. Quins nervis...

Sobre els dies previs

A Vilafranca tenim tantes ganes de festa major que en fem abans de què ho sigui. En els dies previs, ja podem gaudir de concerts i de festa. Aquí teniu el programa complet de la festa major d'aquest any, espero veure cares conegudes ben aviat!!

Sobre el cosinet!!!

Eieieieieieieieiei!!!! Avui ha nascut el meu cosinet petit!!! és el fill de la meva cosina gran, així q és com un cosí segon, però em fa molta ilu igualment!! Quan acabi de treballar aniré a veure'ls!! La setmana passada ja els hi vam comprar una cosa, ja no em vaig poder aguantar...quan en tingui alguna foto, ja l'ensenyaré...ah, es diu Eric. Benvingut petit!!

Sobre aquest cap de setmana

Després del descans del cap de setmana, ja toca tornar a treballar. Ha sigut, i encara ho és, Festa Major a St.Quintí de Mediona. Balls folklòrics, festa de nit, matinades...i de dormir més aviat poc. I mira que m'agrada, eh? però quan és Festa Major ja se sap. Ha sigut com escalfar motors de cara a la Festa Major de Vilafranca, que encara serà més xunga, ja que hauré de ballar i treballar i evidentment a les nits tb hi haurà ganes de gresca...espero poder permetre-m'ho.
Aprofito tb per donar l'enhorabona al pilot de McLaren Kimi Raikkonen per la seva victòria a la cursa d'ahir. Go for it iceman!!

Sobre les àvies en general i sobre la meva en concret

Aquests dies d'Agost que estic treballant i mons pares són de vacances, vaig a dinar a Ca l'Avi. Molts de vosaltres ja ho coneixereu, i si no, doncs Ca l'Avi és un poble molt petit on hi viu la meva àvia i un parell de tiets. És també on hi ha la Cava. El cas és que avui és dijous, i el dijous la iaia fa paella. I li queda de collons. No perquè sigui la meva àvia, sinó perquè realment la fa molt bona. A més, cada dia fa un plat diferent, però que es repeteix cada setmana. Dilluns no me'n recordo, dimarts macarrons, dimecres ensaladilla russa o algo de verdura, dijous paella i divendres amanida de pasta, em sembla. Tot això regat amb un bon cava i un bon vi, evidentment. A més, no para de preguntar: "que ho trobes bo?", ho diu unes 15 vegades durant el dinar, li pregunta a tothom. Jo li dic que no val res, però ja sap que no és veritat...i de postres, habitualment fruita: "els préssecs són de Cal Magí i el meló és del Sisquet". Finalment tb hi ha cafè, que normalment és del matí o del dia anterior...per oblidar.

Sobre l'importància del temps lliure

No podem estar molt de temps seguit sense descansar. Treballar és important, però encara ho és més poder desconnectar totalment de la feina, font de maldecaps de la gran majoria de bípedes ;) . I així mateix he fet jo durant aquests tres dies de descans. Descansar i desconnectar. El problema, però, és que tothom vol descansar i desconnectar alhora. I llavors vénen les cues a l'AP-7. I no descanses! Però s'ha de prendre amb filosofia, tard o d'hora arribarem. I el millor és marxar i tornar tard, així aprofites al màxim els dies i minimitzes la histèresi col·lectiva. He dit minimitzar, eh? però personalment, encara ens en vam ensortir prou bé. I avui tornem-hi, a treballar i a tenir maldecaps...però amb tot el que hem gastat, em convé tenir maldecaps...aniré preparant l'aspirina.

Sobre la bona gent

Avui en dia no et pots fiar gaire de ningú: tothom va a la seva i pel seu propi benefici, passant de tot i de tothom. Però m'alegra comprovar que encara queda bona gent rondant per aquí. És el cas, per exemple, del noi al qui li vaig dir que ens fés una foto al concert pq no portàvem càmera ningú de nosaltres. Pensava que ja no se'n recordava, o q simplement passava de tot.l Però no, finalment avui m'ha enviat la foto, i jo li he agraït profundament, em feia molta ilu tenir-la. I aquí està. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Petit Gornès, felixe, Capo forever, Petit Comí, jordi(?), i la meva Fanny. "Va ser molt gran", capo dixit...

Sobre la verema

Aquest any encara no se sap com anirà la verema. Ho diuen els pagesos de la comarca: "el Chardonnay ja fa 11 graus, pro el macabeu encara verdeja". Amb aquest rotllo de ara plou de cop, ara ja no plou, no se sap amb certesa quan es podrà començar a veremar. Podria dir que m'és una mica igual si comença ara o d'aquí 15 dies, ja que treballaré igual, però sí que m'afecta. Si comença la verema aviat voldrà dir que hauré de canviar l'horari de feina i que no podré ballar per Festa Major!! és molt important per mi, ja que serà la primera vegada que ballo durant tota la Festa, la "més típica", li diuen. A veure com va. Per cert, avui hi ha assaig.

Sobre en Serrallonga

Me oblidat de comentar que abans dels U2 vam escoltar els Keane...només amb aquests ja vaig flipar que déu ni dó...un concert en un espai tant gran i amb tanta gent és el que té.
El títol de l'article és degut a que, en moments de confusió i disbauxa ens vam trobar amb un personatge molt conegut per tots els que érem allà: el nostre estimat ex-capo de quadrilla! així que ens vam unir tots a ell i vam anar a atracar la diligència dels organitzadors...no cal dir que tant els Keane com els U2 van dedicar al nostre guía i ídol un ben merescut gràcies, tant per la inspiració com pel saber fer que el caracteritza, i fins i tot ens van enfocar directament mentre cridàvem a cor què vols: Visca en Serrallonga!

Sobre els U2

Finalment ha arribat el concert!

Ahir vam gaudir d'una experiència inoblidable. 85.000 persones al Camp Nou, tots cridant i saltant alhora, aixecant els braços i deixant-nos endur per la música i per l'èxtasi col·lectiu. No tinc paraules per descriure fidelment el que vaig viure ahir, una passada.
I això que vam estar a punt de no entrar o d'entrar tard, ja que l'accés que ens tocava no l'havíen obert encara...total, que ens vam colar. I em van fer deixar l'ampolla d'aigua que portava!!: "es que la podéis tirar llena y hacer daño a alguien" em va dir el segurata, i jo: "l'aigua la porto per beure, no per llençar-la", i ell: "pero esto yo no lo puedo controlar...". Joder, amb la calor que feia i les ampolletes d'aigua a la barra 2€, això si hi aconseguies arribar...
Ningú de nosaltres portava càmera de fer fotos, ja que vaig decidir curar-me en salut i la vaig deixar a casa per si no me la deixaven entrar...de fet no es podia, però tothom en portava i no van controlar-ho a l'entrada. Vam demanar a un xaval que hi havia que ens fes una foto i li vaig donar el mail, a veure si me l'envia i us la puc ensenyar. Espero que l'envii, em sabria greu no tenir-la.
En definitiva, un concert per no oblidar, ens ho vam passar tots molt bé...va ser un concert de Vértigo!

Sobre Los Planetas

Ahora pienso que no merece la pena,
arriesgarme traerá más problemas.
Así que elijo
lo que tengo más cerca.
Por lo menos tendré la certeza
de que existo,
de que puedo decidir,
de que elijo por mí,
sólo por mí.

En vez de aceptar lo que viene de fuera,
en lugar de contar lo que queda,
desde ahora hasta el día en que me muera
por lo menos cabrá la sorpresa.
Algo nuevo,
algo aún por descubrir,
algo dentro de mí,
dentro de mí.

Cuánto tiempo he perdido ahí afuera,
cuanto por descubrir en mi cabeza.
Es tan vasto
que da casi pereza.
Casi pienso que no tengo fuerzas
para hacerlo
y encontrar dentro de mí
algo nuevo.

Sobre l'espai

Nova despesa astronòmica als EEUU
això sí, es envien unes imatges molt maques de la nostra Terra...

Sobre el fumar i el menjar

Últimament hi ha una guerra contra el tabac tant per part de l'Administració com per part dels no fumadors. Finalment la gent no fumadora ens veiem recolzats i amb ganes de queixar-nos per un fet que nosaltres mateixos com a societat hem permès fins ara. El fet en qüestió és el d'anar a dinar a un restaurant, ja sigui per feina o per lleure, i trobar-te el fum d'un individu entre queixalada i glop d'aigua. A aquest individu en qüestió tampoc li agrada que el fum li vagi al forat del nas mentre està ingerit ell conill a la brasa amb all-i-oli, així que enfoca el cigarret cap a la taula del costat, de manera que el fum es desplaça cap a on a ell no el molesta. Però a mi sí em molesta! Doncs es veu que està per aprovar una llei que no permetrà fumar en restaurants i llocs públics, si no és en un espai reservat per a tal fet. Així que a partir de llavors podré saborejar el xai al forn sense ser fumat.

Sobre l'Agost

Diuen que el mes d'Agost és el mes de vacances per excel·lència...això diuen. Doncs en aquest magnífic mes de vacances també treballaré: de vacances, doncs, poques. Des d'aquí donar l'enhorabona a tots aquells que marxeu!!: els dels països "balcànics" ja deuen estar nerviosos, eh? que això ja s'acosta...el felisindu el tenim a benasque (ell diu que per treballar, però ja el coneixem...) i aquest diumenge el concert d'U2!!!!!!! farà ja mig any que vam anar a comprar les entrades.
Això si, algun cap de setmana intentarem escapar-nos a la costa brava. A finals de mes, festa major a st.quintí de mediona i també a Vilafranca!! a veure si podré ballar, pq amb tot el rotllo de la feina...espero que sí. No cal dir que hi esteu tots convidats!

Sobre l'aigua de l'Ebre

Aquest cap de setmana són les festes de Renaixement a Tortosa, ahir vam anar a nedar a l'Ebre, entre Xerta i Tortosa, un total de 15700 metres. Ja hi vam anar l'any passat, i aquest any degut a la sequera el cabal de riu era menor. Quan ja arrives a Tortosa hi ha una pintada que recorda la lluita de la gent de l'Ebre pel seu riu i contra la barbaritat que els senyors bigotuts del PP volíen dur a terme: "Lo riu és vida, no al transvassament". Ja veus si n'és de vida: flora i fauna a punta pala, ja que d'algues n'hi havia un munt, degut també al poc cabal del riu. I tot això és culpa nostra, el coi de canvi climàtic. Ens ho estem carregant tot.

Sobre la canalla

La canalla és la bomba. Aquests primers dies de cursets a la Llacuna he après moltes coses de la canalla. Primer de tot: són més llestos del que ens pensem! són murris, se les saben totes... A més, a la mínima que poden, s'escaquegen i no fan el que els hi manes... però el millor de tot és la manera de parlar, la manera que tenen de dir les coses...tenen cada sortida que et pixes de riure... estic parlant d'una edat entre 5 i 7 anys...i mola que et recordin d'un any per l'altre i que et saludin...la feina de monitor m'agrada.

Sobre la bogeria del món

El món s'ha tornat boig. I és que no sé perquè ens entestem a anar a tocar els collons als altres, que viuen tranquils de la seva manera i amb els seus costums. Que potser a nosaltres no ens agraden o no ens semblem raonables pels temps on estem, però al cap i a la fi cadascú és lliure de fer i viure com vulgui. No som ningú per anar a imposar res. I mireu el que passa...els governs declarats democràtics es pensen que poden imposar les seves normes als altres pobles i que aquests ho acceptaran tant si és a les bones com a les males...però no ha estat així. La guerra de l'iraq i l'afganistan no els hi ha sortit tant bé com pensàven i ara la població civil que viu sota les regnes d'aquests governs és qui en paga les conseqüències. Ho vam veure a Madrid i ara ho hem vist a Londres. Tothom vol manar per sobre dels altres, el fort vol dominar el feble...possiblement sempre hagi sigut així, però no s'ha de menysprear el feble. Potser és feble perquè no veiem que tingui armes, o perquè ens sembli que no és un país desenvolupat...però el poder real el té la gent del poble. Les seves idees i conviccions els fan més forts que ningú, ja que no tenen res a perdre i aquests sí que realment dónen la vida pel seu país, per les seves arrels, perquè volen seguir vivint com fins ara, de la seva manera. Ja n'hi ha prou d'imposicions, deixeu en pau els altres pobles i preocupeu-vos dels vostres assumptes, que no són pocs.

Sobre la no candidatura olímpica (?) de Madriz

I finalment ja s'ha decidit...Madriz no serà ciutat olímpica el 2012. La gent que estava esperant a la plaça aquella es va emprenyar...demostrant amb les seves paraules la seva poca educació. quin país!

Sobre la candidatura Olímpica (?) de Madriz

Madriz 2012? A qui volen enganyar? resulta que demà a les 13:30 sabrem si la capital centralista i del centre d'Espanya (s'aguanta amb una canya...) és la futura seu olímpica del 2012. A mí, els jocs olímpics me la bufen bastant, i si els fan a Madriz no crec que hi vagi. Potser tampoc hi aniré si els fan en un altre lloc (vés a saber on serem i com per aquells anys, bufff!!), però encara que sigui per fotre a tota la colla de polítics i papanates corruptes que han anat a Singapur juntament amb un reguitzell d'esportistes - de dubtós nivell, llegeixi's Raul...- pagant el poble, evidentment, espero que sigui París o Londres qui s'emporti els jocs. I no és que els gavatxos i els britànics em caiguin gairebé, però repeteixo que només es per fotre. I és que el senyor Ruiz Gallardón s'ho té tant coll avall, que m'agradarà veure la cara que fot...que sembla que ja els hi hàgin donat, tu!! que estàn tot el dia de celebració! a prendre pel sac, home!

Sobre el preu de les vacances

Indignació i mala llet. Tot el puto curs i part de l'estiu treballant, i arriba l'hora de les vacances i, digueu-me poc previsor, és tant car que no pots anar enlloc. Ni low cost ni òsties...sempre els diners...diuen que no dónen la felicitat, però ajuden, collons si ajuden!

Sobre les Antònies de les Fonts

Així doncs, aquest cap de setmana a Vilafranca hem tingut la visita de l'Antònia de la Font. Val a dir que al principi no semblava que hagués de tenir gaire èxit, però a mida que els Robots i els Portaavions van anar circulant, la cosa es va animar força. Els individus anaven arribant, cridats imaginàriament cap a l'escenari, cada vegada més atapeït, creant un clima càlid (força càlid) i casolà, proper. La Veu cada vegada estava més Loco i després d'haver anat a Rússia i haver vist els Alpinistes i samurais a Dins d'aquest iglú, ja va ser impossible decaure, per arribar amb l'Astronauta rimador al punt de l'èxtasi...la gent embogia i, després de ballar el vals ple de Vitamina Sol i d'altres tonades vàries, van voler arribar a la fi...però els ho vàrem impedir. La bogeria va cridar i la Veu va començar amb l'Armando Rampas i vam seguir amb Loco i Patxanga, per arribar, definitivament, a la fi. Una hora i 45 minuts memorables.

Vacances d'estiu??

Collons que n'és de curt l'estiu. En realitat són 8 caps de setmana comptats, que quan te n'adones no has fet ni una cinquena part del que t'havies proposat fer durant les vacances...jo almenys, el juliol sempre me'l passo currant: matí i tarda, això sí, el cap de setmana sempre intento fer algo diferent...i acabo anant a la puta platja de sempre. Penso: el cap de setmana del dia tal podríem anar a Palamós, per exemple (hi tenim un especial aprecia aquest poble la Fanny i jo), i sí, hi anem un cap de setmana, pro ja està. Els altres, amb sort, a la puta platja de sempre. Així que, de vacances pròpiament dites, només a l'agost. I tampoc gaires, perquè tenim lligams folklòrics que no ens permeten marxar tant com voldríem...i ja ha arrivat setembre i toca tornar a treballar fins a mig octubre, i estudiant alhora. De puto cul. I l'estiu ja fa dies que s'ha acabat.

Sobre l'enllaç matrimonial

Així doncs, ahir vaig nar de casament. Això de casar-se no surt a compte ni per qui es casa ni pels convidats! Val una pasta! quan et dónen la invitació fa ilu, pro comences a pensar: el regal, la roba, els complements, el comiat de solter/a...buffff!!
Pro m'ho vaig passar molt bé, i a més hi havia barra lliure. Això sí, la puta corbata fot una calor de la òstia!!
Hi havia el típic convidat que es vol fer notar, en aquest cas era una convidada...quina pena, nen. Es fotia a ballar al mig de la pista pensant-se que era una versió femenina del Fred Aster i la veritat és que fotia riure...i degut a l'estat etílic de tothom ens en podiem riure davant seu sense cap mena de vergonya...
Pro en resum, anar de casament mola.

Sambatuqué & friends

Després de tenir el cap com un timbal, i mai millor dit, la revetlla a ca la mire & rachel va ser guapa. Fotia una calor del cagar, pro tant el sopar com la festeta de després van valer la pena...llàstima que no vaig poder veure gaire, però vaig ser molt feliç tocant el timbal! Laia espero que hagis recuperat el teu cinturó, recorda que el timbal era de la mire, així que segur que el té ella. L'impresentable del joaquim no paraava de tocar el xiulet...òstia quin tiu més pesat!! faltava però l'Eva, la Montse, el llargarut, l'Anna Molina...però hi havia el Javi. Javi tiu, espero que t'ho passéssis bé i que ho tornem a repetir aviat!
Salut a tothom, i que cadascú passi la ressaca com més bonament pugui...
Jo tinc un dianr familiar de celebració del meu sant i de mon pare...ai, la familia...

Sobre el funcionament del blog

doncs no cal estar registrat per fer comentaris, he canviat l'opció a petició del senyor joanPu. En principi doncs, qualsevol individu pot comentar i explicar el que vulgui, evidentment però, jo com a amo i senyor del site podré excloure i/o eliminar de la llista de membres admesos a qui consideri que se'n va de la castanya més del recomanable, jeje... ;)

Sobre les revetlles...

així doncs ja sabeu tots que avui és la revetlla de St.Joan, la meva revetlla, jeje...i hem establert una festeta a Olesa! el fet remarcable de la vetllada serà la presència tant esperada del nostre col·lega en Javi. I serà remarcable també perquè es quedarà fins tard!! no sabem si serà l'inici d'una escalada festera per part seva o si s'ha decidit a venir degut a la pressió popular...de tota manera espero i desitjo que ens ho passem de puta mare, i que sigui una festa memorable.

Primera intervenció

Doncs heus aquí la primera intervenció del blog. Ben bé no sé perquè he creat aquest blog, suposo que per expewrimentar noves idees. Espero que sigui un punt de trobada per molta gent i poder compartir pensament i inquietuds...no sé pas com anirà...