Sobre l'aigua de l'Ebre

Aquest cap de setmana són les festes de Renaixement a Tortosa, ahir vam anar a nedar a l'Ebre, entre Xerta i Tortosa, un total de 15700 metres. Ja hi vam anar l'any passat, i aquest any degut a la sequera el cabal de riu era menor. Quan ja arrives a Tortosa hi ha una pintada que recorda la lluita de la gent de l'Ebre pel seu riu i contra la barbaritat que els senyors bigotuts del PP volíen dur a terme: "Lo riu és vida, no al transvassament". Ja veus si n'és de vida: flora i fauna a punta pala, ja que d'algues n'hi havia un munt, degut també al poc cabal del riu. I tot això és culpa nostra, el coi de canvi climàtic. Ens ho estem carregant tot.

Sobre la canalla

La canalla és la bomba. Aquests primers dies de cursets a la Llacuna he après moltes coses de la canalla. Primer de tot: són més llestos del que ens pensem! són murris, se les saben totes... A més, a la mínima que poden, s'escaquegen i no fan el que els hi manes... però el millor de tot és la manera de parlar, la manera que tenen de dir les coses...tenen cada sortida que et pixes de riure... estic parlant d'una edat entre 5 i 7 anys...i mola que et recordin d'un any per l'altre i que et saludin...la feina de monitor m'agrada.

Sobre la bogeria del món

El món s'ha tornat boig. I és que no sé perquè ens entestem a anar a tocar els collons als altres, que viuen tranquils de la seva manera i amb els seus costums. Que potser a nosaltres no ens agraden o no ens semblem raonables pels temps on estem, però al cap i a la fi cadascú és lliure de fer i viure com vulgui. No som ningú per anar a imposar res. I mireu el que passa...els governs declarats democràtics es pensen que poden imposar les seves normes als altres pobles i que aquests ho acceptaran tant si és a les bones com a les males...però no ha estat així. La guerra de l'iraq i l'afganistan no els hi ha sortit tant bé com pensàven i ara la població civil que viu sota les regnes d'aquests governs és qui en paga les conseqüències. Ho vam veure a Madrid i ara ho hem vist a Londres. Tothom vol manar per sobre dels altres, el fort vol dominar el feble...possiblement sempre hagi sigut així, però no s'ha de menysprear el feble. Potser és feble perquè no veiem que tingui armes, o perquè ens sembli que no és un país desenvolupat...però el poder real el té la gent del poble. Les seves idees i conviccions els fan més forts que ningú, ja que no tenen res a perdre i aquests sí que realment dónen la vida pel seu país, per les seves arrels, perquè volen seguir vivint com fins ara, de la seva manera. Ja n'hi ha prou d'imposicions, deixeu en pau els altres pobles i preocupeu-vos dels vostres assumptes, que no són pocs.

Sobre la no candidatura olímpica (?) de Madriz

I finalment ja s'ha decidit...Madriz no serà ciutat olímpica el 2012. La gent que estava esperant a la plaça aquella es va emprenyar...demostrant amb les seves paraules la seva poca educació. quin país!

Sobre la candidatura Olímpica (?) de Madriz

Madriz 2012? A qui volen enganyar? resulta que demà a les 13:30 sabrem si la capital centralista i del centre d'Espanya (s'aguanta amb una canya...) és la futura seu olímpica del 2012. A mí, els jocs olímpics me la bufen bastant, i si els fan a Madriz no crec que hi vagi. Potser tampoc hi aniré si els fan en un altre lloc (vés a saber on serem i com per aquells anys, bufff!!), però encara que sigui per fotre a tota la colla de polítics i papanates corruptes que han anat a Singapur juntament amb un reguitzell d'esportistes - de dubtós nivell, llegeixi's Raul...- pagant el poble, evidentment, espero que sigui París o Londres qui s'emporti els jocs. I no és que els gavatxos i els britànics em caiguin gairebé, però repeteixo que només es per fotre. I és que el senyor Ruiz Gallardón s'ho té tant coll avall, que m'agradarà veure la cara que fot...que sembla que ja els hi hàgin donat, tu!! que estàn tot el dia de celebració! a prendre pel sac, home!

Sobre el preu de les vacances

Indignació i mala llet. Tot el puto curs i part de l'estiu treballant, i arriba l'hora de les vacances i, digueu-me poc previsor, és tant car que no pots anar enlloc. Ni low cost ni òsties...sempre els diners...diuen que no dónen la felicitat, però ajuden, collons si ajuden!

Sobre les Antònies de les Fonts

Així doncs, aquest cap de setmana a Vilafranca hem tingut la visita de l'Antònia de la Font. Val a dir que al principi no semblava que hagués de tenir gaire èxit, però a mida que els Robots i els Portaavions van anar circulant, la cosa es va animar força. Els individus anaven arribant, cridats imaginàriament cap a l'escenari, cada vegada més atapeït, creant un clima càlid (força càlid) i casolà, proper. La Veu cada vegada estava més Loco i després d'haver anat a Rússia i haver vist els Alpinistes i samurais a Dins d'aquest iglú, ja va ser impossible decaure, per arribar amb l'Astronauta rimador al punt de l'èxtasi...la gent embogia i, després de ballar el vals ple de Vitamina Sol i d'altres tonades vàries, van voler arribar a la fi...però els ho vàrem impedir. La bogeria va cridar i la Veu va començar amb l'Armando Rampas i vam seguir amb Loco i Patxanga, per arribar, definitivament, a la fi. Una hora i 45 minuts memorables.