En motiu de la Diada

Avui és la Diada Nacional de Catalunya, per tant he penjat la senyera a la finestra.

El Dia Nacional d'un Estat és la festa que fa sentir orgullosos als seus habitants de pertànyer a una nació concreta. En el cas de Catalunya, les coses són diferents. Primer, perquè no se'ns reconeix com a Estat. Segon, perquè tampoc se'ns reconeix com a Nació (una frase en el preàmbul de l'Estatut és tot el que tenim) i tercer, sembla que se'n riguin de nosaltres.

Avui fa 32 dies exactament que l'Estatut de Catalunya preveia que hauríem de tenir un finançament propi, i el resultat és que no el tenim. Però no només això, si no que a més sembla que es riguin de nosaltres, quan l'únic que demanem és que es compleixi la Llei. El nostre Govern no és pro fort davant del Govern central per exigir el compliment de la Llei, i així no hi ha nació ni Estat possibles. El poble català no pot confiar més en el tripartit, el PSC està massa lligat al govern central per poder actuar amb independència i així sempre estarem sotmesos a les accions restrictives de ZP.

Malgrat que els nostres polítics no ens sàpiguen representar i defensar, el sentiment del poble català és el que és, i avui 11 de setembre les senyeres i estelades són als balcons. Com a mínim no hem perdut el seny.

L'estiu gairebé ha acabat....

Ha passat força temps des de l'últim post, i ja som Setembre...així que l'estiu està arribant a la seva fi! Ara comença l'època de l'any que més m'agrada: a partir de finals de setembre fins mitjans desembre.

I què he fet aquest estiu? Doncs una mica de tot, vaig treballar fins a la primera setmana d'agost, i després 3 setmanes de vacances, fins el 25 d'agost. La segona setmana vam anar 4 dies per la costa brava, van ser les vacances "reals" podríem dir

, i del 15 al 18 va ser Festa Major a Sant Quintí, el meu poble d'adopció. Després una mica més de platja per aquí a la vora i del 29 al 31 ja sabeu que va ser Festa Major a vilafranca, el meu poble de veritat. Va ser una FM molt intensa, vaig ballar serrallos tots els dies i vaig acabar rebentat. Però m'ho vaig passar molt i molt bé.

La incorporació a la feina va ser durilla, només arribar el dilluns ja vaig marxar cap a Portugal, 2 dies, però va anar bé. Aquest mes aniré bastant de bòlit.

Tinc un exàmen de Tecnologia d'aliments, l'últim ja de la carrera, a veure si aprovo...no he estudiat gaire, per no dir gens, a veure si tinc sort...

Però la gran novetat és el nou membre de la família!! eiiii, no penseu que tindrem un "culele", no no no, ufff no hi vull ni pensar, almenys de moment. Es tracta d'un gos! El vam salvar de la gossera i ara és amb nosaltres, ja fa un mes. És bastant trapella, però molt simpàtic i carinyós. Es diu NUS. Aquí en teniu unes imatges:

Hem hagut de canviar alguns hàbits per adaptar-nos al nou inquilí, però n'estem molt contents. I de moment res més, m'agradaria escriure més sovint, però a vegades fot una mandra...

Sobre l'estiu i altres coses

Ara sí que fa calor, ja som en ple estiu. I quan penses en l'estiu sembla que sigui molt llarg, però al cap i a la fi són 8 caps de setmana més o menys. I si treballes, només són 2 o 3 setmanes...i què representa tot això en un any? poc, poquet...però s'ha d'aprofitar!!

No tenim plans per aquest estiu, hi ha alguna proposta sobre la taula com ara anar a la Expo de Saragossa (un company de feina és d'allà i m'ofereix allotjament), anar a Donosti (un company de facultat és d'allà i m'ofereix allotjament), anar a Sitges, Calafell, Vilanova (no hi tinc cap conegut, però podem anar i tornar el mateix dia ;) ) i ja està. A més, no som dels que ens agrada planificar les coses a llarg termini, anem bastant sobre la marxa, és més divertit.

Jo faré vacances 3 setmanes a l'Agost.

Parlem d'altres coses. L'altre dia vaig sentir per Catalunya Ràdio, camí de la feina, que hi ha un grup de freaks que han signat un document en defensa d'una llengua única a l'Estat Espanyol. Des de la cadena de televisió Telemadrid, tant amics nostres com sempre, van emetre un reportatge on entrevistaven a gent curta de gambals que suposadament estava de vacances a Catalunya. En aquest reportatge l'entrevistadora (no m'atreveixo a dir que sigui periodista) s'adonava de que en comptes de "bocadillo" al rètol hi apareixia la paraula "entrepà", en comptes de "helados" hi posava "gelats" i en comptes de "alquiler de coches" hi posava "lloguer de cotxes". Doncs sí noia sí, a Catalunya tenim una llengua pròpia, la qual ens defineix com a país i com a Nació, i la qual forma part del seguit de coses que ens fan ser diferents respecte els nostres veïns. Amb això no vull dir que siguem ni millors ni pitjors, simplement diferents. I aquesta diversitat és bona i no fa més que enriquir aquest Estat de les autonomies on ens trobem. I no cal estudiar periodisme per adonar-se'n !

El Bassas plega

Potser us semblarà una estupidesa que trenqui aquest silenci per parlar-vos d'aquesta notícia que m'ha sorprès desagradablement avui. Tampoc fa tant de temps que sóc seguidor del programa "El matí de Catalunya Ràdio", però ja m'hi havia acostumat i se'm farà estrany no tornar a sentir la seva veu de camí cap a la feina. Aquestes coses no s'entenen: com millor ets en la teva feina, sembla que et tractin pitjor. El Bassas era líder en la seva franja horària, i ho era per algun motiu. Per exmple, la visió que aportava de les notícies, el rigor amb què les explicava i també donant-ne una opinió sensata.

Senyors de Catalunya Ràdio, no se n'adonen del que acaven de fer. De ben segur que qui substitueixi a l'antoni, permeteu-me que en parli així, d'una manera més propera, no podrà arribar a aquest nivell, així doncs, acaven de perdre un oient.

Espero poder tornar-lo a sentir aviat en alguna cadena. Gràcies per aquests matins tant agradables.

El pont

Demà comença el pont del primer de Maig, 4 dies de festa que no vénen gens malament. No anirem enlloc, vull dir de vacances, estarem per la zona: a casa, igualada, vilafranca, sitges, barcelona, ...

Es nota que ja ve el bon temps, comença a fer una mica de calor, i algun dia he aprofitat per anar a donar una volta en bici per St. quintí, pels camins del voltant. Algun avantatge ha de tenir viure en un poble!

Ahir vaig anar a valència a visitar un possible client. Quan vaig anar al lavabo vaig veure això:

No em va semblar que el lavabo estigués out of order, així que potser és que els valencians caguen diferent...El viatge va anar bé, vam anar i tornar el mateix dia.

El Barça està eliminat de la Champions, està clar que sense marcar gols no es guanya res.

L'Alonso va petar el motor i va guanyar en Raiko, a més de fer doblet de Ferreri, això sí que està bé.

I de moment res més, que passeu un bon pont i fins aviat.

Dummer See und auf Wiedersehen!!

Això ja s'acaba!! ueeeeeeeeee!! podré tornar a menjar pa amb tomàquet i beure vi!!! tanta cervesa i tantes salses m'han deixat com un botifarró!! jejeje, si que em sembla que m'he engreixat una mica...

Doncs res, avui al sortir de la feina hem anat al Dummer See, un llac que hi ha a prop del poble, una mena de centre lúdico-festiu-vacacional del tius aquests, on es troben majoritàriament els caps de setmana. La cosa curiosa és que el llac aquest té l'aigua d'un color marró guarríssim i que el pot travessar caminant, no fa més de 1'50 metres de fondària!! té la mida semblant al llac de Banyoles, però sense monstre (és el mo mo, el monstre de Banyoles, que me me me que menjava persones, oi tant!).

I després hem anat a sopar tard, a les 20:00, juas. Hem anat al Jägerhof (més o menys, la llar del caçador) a menjar com no un schnitzel de comiat i una Erdinger Weissbier. Estava bo i no he hagut de pagar, jejejejeje. El lloc era una mica xungo, semblava un menjador de l'imserso i amb una decoració una mica kitch...venint dels alemanys no és d'estranyar...són uns freaks fins i tot en això.

La primera foto és un dels quadres que hi havia a la paret - no cal fer cap comentari - i la segona és la sala en si mateixa, amb la taula de l'imserso al fons, i una altra que també era de l'imserso però que no es veu. No us perdeu les estovalles de flors i les flors de plàstic de sobre la taula...

I després unes birres i cap a casa.

The nightwatcher

El sopar de les 17:30 finalment va ser el sopar de les 18:30. Vam picar una mica i beure unes birres a les 17:30, però no va ser fins les 18:30 que vam demanar el plat principal. Vam anar a una mena de bar-restaurant-cerveseria típicament alemany, on fins i tot feien la seva pròpia cervesa! així que vam beure cervesa casolana, era espectacularment bona. Hi havia tres varietats: Weiss (de blat, tèrbola), dünkel (torrada i tèrbola) i pils, que vindria a ser la normal. I els plats eren molt grans, vaig acabar realment tip.

Les fotos són una mica xungues, estan fetes amb el mòbil.

Després de sopar, per allà a les 20:00, vam anar a fer un passeig. Anàvem els 5 del curs i dos alemanys de l'empresa. A l'arribar a la plaça de l'ajuntament, a dalt de les escales hi havia un personatge vestit amb una túnica negra i un barret, amb una llança a la mà i un fanalet amb una espelma a dintre. I va i el tiu ens crida! així que anem cap a ell, i ens fa entrar a l'ajuntament, a la sala on es va signar la fi de la guerra dels 30 anys (que no tinc ni idea de quina guerra és, perdoneu la meva ignorància). Total que ens comença a explicar històries de l'època medieval, històries que van succeïr al poble, que no sé si us he dit el nom: Osnabrück. I ens va portar a fer un tour pel poble, de nit amb els fanalets. Bastant freak, però em va agradar molt. També vam pujar al campanar de l'església, des d'on vaig fer les fotos.

El rus no va pujar a la torre, el tiu és raro de collons, hauré de fer un post només dedicat a ell, no té pèrdua. Resulta que el tour aquest el va contractar un de l'empresa i mira, va estar realment bé. Després d'això, unes birres més, uns xupitos i cap a casa.

The chemical company

Potser haureu vist recentment alguns anuncis a la tele de BASF i utilitzen aquest eslògan per vendre's. Aquest mateix eslògan és el que hem utilitzat els meus companys i jo per fer-nos la foto que veieu més avall i també per definir la mentalitat de l'empresa i enfotre'ns-en (bonica paraula i molt difícil d'escriure) de tot el que hi ha a dins.









A part d'això, avui anem al poble del costat, el mateix de l'últim post, per fer una mena de sopar d'empresa. Aquí la paraula màgica és "sopar", acció alimentària que duria a terme hom a casa seva o en casa d'altri, al voltant de les 21 hores. Doncs resulta que aquests freaks "sopen" bastant més aviat, i quina ha estat la meva sorpresa quan aquest matí ens han dit: "hey, avui tenim el sopar del curs, us passaré a buscar a les 16:30!" jo he pensat que aniriem a fer unes birres prèvies, tot i que a les 16:30 és bastant aviat, però després ens ha dit: "Tenim taula reservada a les 17:30" llavors si que ho he vist clar. Soparé a les 17:30 i després tornaré a sopar a les 21: 30. I entremig, suposo que farem unes birres.

Els espanyols són a tot arreu

Aquesta és la impressió que he tingut avui quan hem anat amb els companys de curs al poble del costat, Osnabrück, per fer alguna cosa: caminar, passejar, comprar...qualsevol cosa excepte quedar-nos en aquest poble del cul del món.

I si en un poble de 160.000 habitants, sense cap mena d'importància en la regió, hi ha com a mínim 3 restaurants i 3 botigues on hi venen o serveixen productes espanyols, això vol dir alguna cosa. Fins i tot he trobat una botiga on hi venen xocolata de cal Simón Coll, de Sant sadurní.

A part d'això, un toro vestit o pintat de torero i el famós restaurant "Casa Manolo", el qual es pot trobar tant a Cuenca o Miranda de Ebro com a Beijing, Osnabrück o Alabama.

Finalment hem passejat una mica, unes quantes fotos i hem sopat en un restaurant alemany, el típic Schnitzel mit Kartoffeln und Salat, i per beure grossBier, en aquest cas Franziskaner. I a sobre he menjat de gorra, ja que ha pagat l'holandès, deu anar sobrat de pasta...la veritat és que paga l'empresa.

I res més, demà un altre dia de formació a l'empresa...iseguiré la setmana vinent. us deixo unes quantes fotos del poble...típic poble alemany.

Pluja, fred, vent, més pluja, més fred, més vent...

Podriem definir el temps que fa en aquest poble amb una sola paraula: una merda. El cel està sempre tapat, per tant no fa sol, i per tant és bastant trist...fa vent i fred i no convida a fer res fora d'un edifici o un lloc per resguardar-te. En aquest poble es suposa que viuen 3000 persones, però gairebé que no hi ha ningú pel carrer...

Ahir però, vam fer una cosa diferent. Vam anar a gelsenkirchen a veure el Barça-Schalke. I com no va ploure que t'hi cagues. dins del camp cap problema, perquè té sostre. però el camí del cotxe al camp va ser una odissea. i al tornar també. Ni paraigües ni òsties, xops durant 2h i mitja i vam arribar a l'hotel que faltaven 20 minuts per les 2 de la matinada. Però el barça va guanyar, m'ho vaig passar molt bé, vaig menjar dues bratwurst i una birra, sense alcohol, i vaig poder veure els jugadors de prop.

I avui no hem fet res d'especial, hem seguit amb el curs i crec que anem a sopar a un restaurant grec. Som 5 tius: un català, un manyo, un holandès, un rus i un turc. I el rus no s'entera de res, no te ni puta idea d'alemany i d'anglès el justet...però va fent. La veritat és que són tots uns freaks a alemanya.

El periple alemany

Avui comença el meu viatge. durant dues setmanes seré a Alemanya, en un poble d'una mida semblant a Sant quintí, anomenat Lemförde. Allà hi ha la central de l'empresa i hi anem jo i el meu company a fer una formació tècnica. O sigui, que he hagut de preparar una maleta per dues setmanes, i no sabia ben bé què posar. es veu que la setmana passada hi va nevar, així que calia posar jerseis gruixuts...però llavors no hi cabia gairebé res més...un cristu! finalment he agafat el que m'ha semblat i ja sóc a Barcelona, agafo el vol a les 4 de la tarda. La maleta pesa un colló i fa de mal portar...sort que ens vénen a busacr en taxi a l'aeroport, sino seria un pal. Demà anirem a veure el barça, juguen contra el Schalke 04 al poble del costat, gelsenkirchen. La veritat, és que amb lo malament que juguen es mereixen perdre. Anirem a passar una bona estona, i com que també ens porten...crec que és la segona vegada que vaig a veure un partit de futbol, del Barça o de qualsevol altre equip. La primera va ser un barça-espanyol al camp nou que va acabar amb empat a zero, quina merda, no vaig veure ni un putu gol. Crec que el ronaldinho encara no jugava.

Doncs res, ja aniré explicant alguna cosa, o no, no sé si hi haurà gaire per explicar, tot serà bastant avorrit, em sembla. anirem a fer unes birres cada vespre, potser a partir d'aquí en pot sortir alguna anècdota.

Què us podria explicar?

Han hagut de passar gairebé 3 mesos per escriure el primer post de l'any 2008. Potser he trigat massa. Però ja sabeu com va això: n'has de tenir ganes...o simplement tenir algo que explicar. I de coses per explicar tampoc n'hi ha gaires, les de sempre, la rutina de cada dia: treballar, estudiar una mica, algun sopar per aquí o per allà, alguna peli al cine, ...etc, experiències supèrflues.

També podria parlar de les eleccions, potser fa una mica de mandra...és que avui estic mandrós. Sóc a la feina, no hi ha gairebé ningú, ens hem quedat els dos novatos i algun que altre pringat. I encara falta demà! I tampoc anirem gaire lluny, per vacances vull dir. L'economia en general està en crisi, i la meva en concret també. Les despeses de la casa es van apilant, el gasoil està caríssim i no estem per tirar coets, que també són cars.


També podria explicar que vaig anar dos dies a Portugal, un dia a Oporto i l'altre a Lisboa, però no vaig veure ni una cosa ni l'altre pq vaig anar a visitar uns clients. I a Sevilla també, però tampoc vaig veure la ciutat. El que sí vaig beure va ser un gintonic amb el meu jefe. I va pagar ell, evidentment.


Us podria dir que les dues primeres setmanes d'abril marxo a Alemanya, a un poble tant petit com Sant Quintí, per continuar la formació a l'empresa. Marxo amb el meu company que també és novato, i ens emportarem una Playstation per passar les hores mortes, pq es veu que només hi ha un bar en aquest poble. Potser podem anar a veure el Barça, que juga amb el Schalke 04 el dia 1 d'Abril.

Podria reflexionar sobre el fet de viure a Sant Quintí, el poble és molt maco i me'l conec força bé, ja fa temps que hi sovintejo, s'hi viu molt bé. Però també trobo a faltar Vilafranca, suposo que és normal després de viure-hi tant de temps. Però estem a prop. Hauria de fer més vida social, també.


I a la F1 de moment l'Alonso no ha guanyat res, però tampoc en Kimi.