Sobre sopars interculturals

Doncs ja tornem a ésser a la vida normal. Ahir vàrem arribar de la nostra escapada a París, i aquest matí haver d'anar a treballar se m'ha fet una muntanya. Però seny i endavant!
Amb aquest post m'agradaria començar una sèrie d'articles sobre coses curioses i/o remarcables que ens han succeït aquests dies. No és q hagi sigut tota una aventura, però us entretindré una estona.
El primer dia vàrem celebrar un sopar multicultural a casa del Fèlix i de l'Arnau. Quina va ésser la nostra sorpresa quan ens vàrem adonar que no seríem només els que ens pensàvem que seríem, sino que hi va haver una barreja de cultures força interessant: 6 catalans (Fanny, fèlix, eva, arnau, la xicota de l'arnau q ara no recordo com es diu (ho sento), i jo), un japonès del qual tampoc en recordo el nom (òstia, era una mica complicat), dos francesos (el jerómme i la bibiane, q no sé si s'escriu així...) i un noi anomenat nacho q parlava en castellà i per tant no sé si l'haig d'incloure en el grup dels catalans...
El cas és que vàrem sopar unes menges delicioses: pernil del bo, llonganissa, fuet, llom ibèric, truita de patates, pa amb tomàquet, amanida variada i una quiche improvisada q estava de collons. Tot això regat amb uns vinets, alguns més bons que altres, i unes Leffes. El sopar va ser maco. El problema era com entendre'ns. Els francesos parlaven francès i anglès, el japonès només anglès (amb un accent una mica particular), el fèlix, l'arnau i la seva xicota parlàven francès i anglès, el nacho anglès i la fanny, l'eva i jo només anglès. En principi havíem de parlar tots anglès i ja està, però va ésser més complicat del que sembla.
Després uns postres barrejadets: panellets i castanyes de catalunya i unes boletes japoneses, molt bones, unes de color negrós i unes de color verd. No recordo el nom però eren bones. Seguidament, uns mojitos d'estar per casa, uns plats trencats i unes converses d'allò més entretingudes, si arribaves a entendre el que t'estaven explicant.
De tot això, el més interessant va ésser descobrir que els perruquers japonesos treballen tota la setmana i que només fan festa els dimecres.


(els de la foto som, d'esquerra a dreta: eva, jo, fanny, bibiane, japonès, jeromme, nacho, fèlix, arnau i la seva xicota, a qui demano disculpes per haver-li tallat la cara!)