Sobre el retrobament

Mira, ara que feia dies que no escrivia res, de cop me n'han vingut ganes. Com veureu, la presentació del blog ha canviat una mica, si us enrecordeu, aquest era l'aspecte del blog en els seus inicis. Ja n'estava cansat de l'altre, massa clar, m'agrada aquest més fosc, és com més íntim i més agradable de llegir, si és q ho fa gaire gent.
Doncs aquestes primeres setmanes de curs, he anat una mica sense rumb, tenia moltes coses per tancar i encara no he agafat el ritme. Les classes de CTA ja han començat, les de química també, i tinc merders per les pràctiques...com acostuma a ésser habitual, els horaris són un merda. Però q hi farem. Avui he aconseguit matricular-me d'alemany, el segon curs, els dissabtes. És q entre setmana no tinc temps! A sobre la setmana q ve començo pràctiques d química i la "feina" de la beca, q em permetrà viure més o menys dignament durant els propers 8 o 10 mesos.
Hi ha en projecte, de fet confirmat, una escapadeta de 4 dies a París, en tinc unes ganes terribles!! massa feina i poc temps per gaudir de la vida sense preocupacions.
El q sí és un projecte, q al pas q va trigarà temps a realitzar-se, és l'emancipació. El tema dels pisos està fatal, és depriment. Però no perdem les ganes q alguna cosa sortirà. Ja ho anirem veient.

Sobre el nou alumne

Aprofito des d'aquí per anunciar-vos que el mendu ja té un blog. Si cliqueu aquí hi anireu directament. Tot un món de ciència i sabiduria s'obrirà al vostre navegador...o potser no, però l'important és que ens estalviarem haver de llegir interminables mails q ens col·lapsen el compte de correu (els qui hàgim evolucionat i tinguem Gmail no, eh?). Benvingut!
Per si de cas, també l'afegeixo a la secció de links...

Sobre els estats d'ànim

Doncs fa dies que no escric, i realment no sé perquè. Ara mateix tinc el cap ple de pardals i estic en un moment parres, d'aquests que algú q coneixem ens en podria fer una enciclopèdia...jejeje. Molta feina, molts temes per resoldre i una certa apatia respecte alguns aspectes de la vida...i jo q sé!!

Sobre accidents laborals

Avui gairebé som víctimes, l'eva i jo, d'un greu accident laboral. Resulta que ha caigut una torre d'ampolles, unes 15 o 18, a terra, amb un terrabastall increïble. Ha quedat tot el terra ple de vidres, sort que no hi havia ningú allà en aquell moment.
Resulta que avui fem un sopar a casa l'Eva per celebrar q el llarg se les pira 2 mesos a París!! i que n'estem de contents!! perquè el xaval és bon xaval, però carrega que no vegis...

Sobre els buscadors de blogs

Us anuncio que la fabulosa empresa Google ha creat un buscador de blogs! I a més, si busqueu"memòries" el primer resultat és aquest blog! sóc el primer en alguna cosa!! ueeeeee

Sobre els comentaris inoportuns

Ronda per aquests mons de déu una espècie bípeda autoanomenada ésser humà, el qual atenent a unes característiques morfològiques i/o anatòmiques fora de l'habitual es dedica a fer anar al múscul més ràpid i gustós del cos d'una manera inapropiada, inoportuna i punxaguda, tot encadenant una sèrie de despropòsits i mals auguris que només busquen la ira...i que per si fos poc, té la gosadia de convidar a éssers respectables al seu cau, per fruïr d'un aquelarre de proporcions descomunals i desorbitades, una orgia de sabors i sensacions orientades a confondre i pertorbar les ments d'aquells més febles i a contribuïr a contaminar les ànimes impol·lutes i pures dels convidats, alhora que desitja ésser recordat per tots aquests arran d'una marxa precipitada i incoherent als països gals...doncs us comunico des d'aquí que desitjo ésser corromput en ànima, ment i anatomia i que la meva disposició és totalment oberta als desitjos d'aquest ésser autoanomenat humà i espero la comunicació apropiada per aquest afer.

Visca Catalunya!

Avui, Diada Nacional de Catalunya, us encoratjo a tots que penjeu senyeres i estelades als balcons, demostreu el vostre sentiment català! Per la meva part, faré el mateix. Llàstima que estigui treballant i no pugui gaudir plenament de la Diada. Avui és un dia important, no hem de permetre que es perdin els nostres costums, i cal ensenyar als que vénen de fora com som. Potser massa patriòtic, no? Em sento plenament català i n'estic molt orgullós de ser-ho. Endavant, seguem cadenes!! Visca en Serrallonga i Visca Catalunya!!

Sobre la pagesia i la meteorologia

Quina gran putada ésser pagès: tot un any invertint temps, salut i diners en unes terres, i per un aiguat o una sequera tot se'n va a tumà pel sac. Des d'aquí la meva sincera solidaritat amb el gremi, des de la feina on estic tot això es viu d'aprop, i tb tenim en Raimon q les està passant magres: entre les expropiacions del puto AVE i tot això del temps...pobra gent. I a més els hi paguen 3 duros...Esperem q tot aquest mal temps s'acabi aviat, ja que si ells no treballen, jo tampoc i aquí ningú veu ni un duro...sempre anem a parar al mateix, però nosaltres hem fet q sigui així. Diners per tothom!!

Sobre vàries coses

Avui és un dia guai: ja he cobrat! ueeeeeee!!
A més, he decidit una part del meu futur, ja que m'he matriculat del segon cicle de CTA. Espero haver triat bé, ja que quan acabes la carrera no saps ben bé per on has de tirar...i un cop vistes totes les opcions, m'he decidit per aquesta.
A més, estem aquí a la feina amb l'eva sense res a fer...8 hores molt xungues ens esperen...però anirem cobrant per no fer res, com molta gent. És que l'euro és l'euro.

Sobre les vagues dels pagesos

Avui representa que hi ha vaga de pagesos, però resulta que estem aquí tots treballant. Evidentment estic plenament a favor d'ells, ja que els hi paguen una merda. També hi ha qui es columpia una mica i realment es mereix el que li paguen per la mala qualitat del raïm; que a vagades pot ser pel mal temps, però en el cas d'aquest any, crec que és culpa del pagès que no ha cuidat la seva vinya com calia. Li hauríem de preguntar al Raimon com va això de la verema, ja que ell és pagès i, mira, avui ens ha trucat, i feia vaga. Li fotia això de no poder anar a collir, però com que els cellers estan tancat, no tenia cap més remei.
Encara no m'han pagat el mes d'agost...a veure si no cobrarem!!
Els pisos són molt cars!!
Tinc gana!!

Instantànies

In memoriam...

Doncs bé canalla...resulta que els dies de balls i petades ja han acabat. I la valoració global de la meva primera festa major com a bandoler és que no n'esperava menys! Han sigut dies de cansament extrem, almenys això ha notat el meu cos, però que no canviaria per res. Ahir, en l'última processó, em va envaïr un sentiment de tristesa profunda i d'enyorança i perquè no, de frustració: ja no tornaria a viure una experiència tant intensa i enriquidora com aquella fins d'aquí un any, a la propera festa major. Tot i que de sortides encara en tenim unes quantes a la vista, però desenganyem-nos, enlloc es viu tant tot això com a vilafranca...però servirà per apaivagar les ànsies de pólvora. L'obra va sortir rodada, i vaig disfrutar com un nen amb una llaminadura a dalt de l'entarimat...crec que m'agrada això de fer teatre. I avui anem a sopar tots els bandolers per celebrar aquests dies...ja som com una familia...(de mafiosos!!), el millor de tot és el bon rotllo que hi ha entre nosaltres. Recomano des d'aqui a tots i totes que en algun moment de la vostra vida us passeu per algun ball, la festa major és totalment diferent des d'aquest angle.
Visca en Petit Comí i Visca en Serrallonga!!