Sobre els estats d'ànim (II)

Sembla que la cosa va millorant, sort q ha sigut transitori...almenys de moment. No sé pq l'ésser humà s'ha de remenar el cervell d'aquesta manera, deu ser innat com a éssers amb capacitat de pensar que som. El q més em fotia i q encara em fot és q no sóc capaç d'identificar-ne la causa, però crec q vaig de cara a millorar les meves relacions socials en l'àmbit més proper i de cada dia...ho trobaba a faltar, és quelcom necessari i imprescindible pel bon desenvolupament humà al llarg del nostre camí (d la manera q escric és q encara estic afectat em sembla...) seguirem caminant...