Coses senzilles com fer carn a la brasa a casa teva fan que et sentis molt bé. I més si ho pots compartir amb els amics. Això és el que he sentit aquest cap de setmana i m'he sentit realment satisfet. Satisfet perquè el menjar va quedar boníssim i perquè els convidats també van disfrutar. Així doncs, declaro casa meva oberta a tothom que vulgui venir!
Hem hagut de preparar, endreçar, amuntegar i acabar de polir moltes coses per poder montar aquest dinar. Això és el que em feia no tenir ganes que els amics vinguéssin a casa: ho teníem tot bastant potes enlaire! El que passa és que omplir una casa costa molt i més si vols que sigui realment al teu gust i que la gent que vingui vegi com ets i com t'agraden les coses. Evidentment, si haig d'esperar a qeu tot estigui com m'agradaria l'espera pot ser molt llarga! Me n'he adonat que no val a la pena.
Segur que si el Carles llegeix això em trucarà de seguida...
dilluns, d’octubre 05, 2009
dijous, de febrer 05, 2009
Covards - Mishima
Primer va ser la certesa
que com amb tu no em trobaria enlloc
després van venir les presses
i et volia sempre a prop.
Sempre he tingut por d'estar sol
ara entenc perquè et queixaves
perquè vas dir-me que marxés
la teva frase preferida
que si l'amor només és un joc.
Sempre has temut el teu destí
encara crec que m'enganyaves
que mai ningú diu el que sent
total la vida són quatre dies
perquè negar el que és evident.
Sempre he tingut por d'estar sol
cada nit que em quedo a casa
i no la passo de bar en bar
sé que tu segueixes sola
que per orgull no em trucaràs.
Sempre has temut el meu rencor.
(c) Mishima
que com amb tu no em trobaria enlloc
després van venir les presses
i et volia sempre a prop.
Sempre he tingut por d'estar sol
ara entenc perquè et queixaves
perquè vas dir-me que marxés
la teva frase preferida
que si l'amor només és un joc.
Sempre has temut el teu destí
encara crec que m'enganyaves
que mai ningú diu el que sent
total la vida són quatre dies
perquè negar el que és evident.
Sempre he tingut por d'estar sol
cada nit que em quedo a casa
i no la passo de bar en bar
sé que tu segueixes sola
que per orgull no em trucaràs.
Sempre has temut el meu rencor.
(c) Mishima
dimarts, de gener 06, 2009
I doncs? ja som al 2009!
La mare que ho va parir tot! ja ha passat tot l'any 2008 i ja gairebé 10 dies del 2009 i encara no me n'he fet a la idea! Com passa el temps...
Doncs mira, després de tant de temps sense escriure, estic a casa avorrit com una ostra i sense saber què més fer. I resulta que demà ja toca anar a treballar! D'això sí que no me'n faig a la idea!
Aquest blog està més mort que viu, de fet el mantinc perquè em sap greu tancar-lo després de tant de temps. Segurament ja no ho llegeix ningú tot això, però no el vull tancar. Així que els post aniran molt en compta-gotes...
Doncs mira, després de tant de temps sense escriure, estic a casa avorrit com una ostra i sense saber què més fer. I resulta que demà ja toca anar a treballar! D'això sí que no me'n faig a la idea!
Aquest blog està més mort que viu, de fet el mantinc perquè em sap greu tancar-lo després de tant de temps. Segurament ja no ho llegeix ningú tot això, però no el vull tancar. Així que els post aniran molt en compta-gotes...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
