dijous, de setembre 01, 2005

In memoriam...

Doncs bé canalla...resulta que els dies de balls i petades ja han acabat. I la valoració global de la meva primera festa major com a bandoler és que no n'esperava menys! Han sigut dies de cansament extrem, almenys això ha notat el meu cos, però que no canviaria per res. Ahir, en l'última processó, em va envaïr un sentiment de tristesa profunda i d'enyorança i perquè no, de frustració: ja no tornaria a viure una experiència tant intensa i enriquidora com aquella fins d'aquí un any, a la propera festa major. Tot i que de sortides encara en tenim unes quantes a la vista, però desenganyem-nos, enlloc es viu tant tot això com a vilafranca...però servirà per apaivagar les ànsies de pólvora. L'obra va sortir rodada, i vaig disfrutar com un nen amb una llaminadura a dalt de l'entarimat...crec que m'agrada això de fer teatre. I avui anem a sopar tots els bandolers per celebrar aquests dies...ja som com una familia...(de mafiosos!!), el millor de tot és el bon rotllo que hi ha entre nosaltres. Recomano des d'aqui a tots i totes que en algun moment de la vostra vida us passeu per algun ball, la festa major és totalment diferent des d'aquest angle.
Visca en Petit Comí i Visca en Serrallonga!!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Kina sort k tens k puguis viure la fm desde akest angle !! Jo tb la disfruto la fm xo de reull jeje !! La meva colla i jo nomes ens dediquem a mamar kom a cabrons i si pot ser pescar alguna jaca k vagi kalenta . Xo saps titi tb ens ho passem d puta mare , pq som una kolla d alcoholics i " pendejos " xo ves ja se sap , gent jove pa tou .
Aixi doncs visca la festa major d vilafranca i pq no el BALL DEL SERRALLONGA i tota la gent del rotllo !!!!