melodies

és quan em trobo amb les melodies que puc fugir,
és el moment on em puc refugiar en paratges desconeguts
i còmodes i trobar-me amb mi mateix.
viatjar on no he anat mai i imaginar la gent
i les seves mirades estranyades,
amb la lluna de fons i la seva claror misteriosa i regalada
sovint desitjo ésser raig de llum per poder-hi anar
i escoltar les meves notes juganeres i melancòliques
sortint dels instruments més impossibles.
són les melodies que em fan viure i reviure moments agradables i plàcids,
lliscant arreu i embolcallant-ho tot.

Armaris a mida. Ep.IV

Recordava quan ell i l’Amàlia passejaven agafats de la mà, gaudint l’un de l’altre a cada moment i divertint-se veient com el nens jugaven a pilota o a corre-cuita prop de l’àncora que donava la benvinguda al passeig marítim. Aquells dies plens de felicitat i de desig, plens de llum i de vida havíen donat pas a una època fosca, tancada i sense sortida aparent, en la qual s’hi trobava inmers i sense esperança de sortir-ne.

darrera una revista

I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves darrera una revista
són massa domicilis de moure tots es mobles,
receptes italianes és massa temps amb obres.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
i vares dir "has vist?" supòs que amb u somriure
m'agrada aquesta escala amb sa bombeta nua,
m'agrada aquesta casa me n'he de comprar una.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves i vares dir "què mires?"
i es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,
m'anul·la i m'hipnotitza aquesta grapadora,
me roden per sa cara suïcides i neurones,
ja no sé que me queda i no sé si me funciona
davall es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.