Avui és per tothom sabut que es sorteja la grossa de Nadal. El que no és sabut per tothom és que em tocarà a mi. Sí, sí, em tocarà a mi. Em sap greu pels altres però em tocarà a mi. Coses de la vida, tu.
Que bé que aniría que ens toqués, oi? de sobte, tothom té la casa foradada i s'escolta allò de: "serà per tapar forats..." però el que volem realment és rebentar-nos els calés en qualsevol cosa.
Jo el que vull és tenir un sostre. Una casa, un pis o qualsevol lloc on es pugui establir un niu. Ja sabem que el tema de la vivenda està fatal i l'Estat no fa els esforços que hauría de fer per arreglar-ho, així que estem ben fotuts. Tot el demés m'és igual.
La història de que els diners no dónen la felicitat és de les mentides més grans del s.XX i part del XXI, avui en dia si no tens calés no pots fer res. Quina puta merda de sistema. Així no anem enlloc. Però nosaltres ho hem volgut d'aquesta manera, és trist.
Aprofito aquest post per desitjar-vos a tot un Bon Nadal i un Feliç Any Nou amb la família i els amics. Salut!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada