Sobre la bogeria del món

El món s'ha tornat boig. I és que no sé perquè ens entestem a anar a tocar els collons als altres, que viuen tranquils de la seva manera i amb els seus costums. Que potser a nosaltres no ens agraden o no ens semblem raonables pels temps on estem, però al cap i a la fi cadascú és lliure de fer i viure com vulgui. No som ningú per anar a imposar res. I mireu el que passa...els governs declarats democràtics es pensen que poden imposar les seves normes als altres pobles i que aquests ho acceptaran tant si és a les bones com a les males...però no ha estat així. La guerra de l'iraq i l'afganistan no els hi ha sortit tant bé com pensàven i ara la població civil que viu sota les regnes d'aquests governs és qui en paga les conseqüències. Ho vam veure a Madrid i ara ho hem vist a Londres. Tothom vol manar per sobre dels altres, el fort vol dominar el feble...possiblement sempre hagi sigut així, però no s'ha de menysprear el feble. Potser és feble perquè no veiem que tingui armes, o perquè ens sembli que no és un país desenvolupat...però el poder real el té la gent del poble. Les seves idees i conviccions els fan més forts que ningú, ja que no tenen res a perdre i aquests sí que realment dónen la vida pel seu país, per les seves arrels, perquè volen seguir vivint com fins ara, de la seva manera. Ja n'hi ha prou d'imposicions, deixeu en pau els altres pobles i preocupeu-vos dels vostres assumptes, que no són pocs.