Sobre el canvi d'aparença

Com podeu veure he canviat l'aparença del blog. No sé si m'acaba d'agradar, el mantindré uns dies a veure què....

Sobre la grossa de Nadal

Avui és per tothom sabut que es sorteja la grossa de Nadal. El que no és sabut per tothom és que em tocarà a mi. Sí, sí, em tocarà a mi. Em sap greu pels altres però em tocarà a mi. Coses de la vida, tu.
Que bé que aniría que ens toqués, oi? de sobte, tothom té la casa foradada i s'escolta allò de: "serà per tapar forats..." però el que volem realment és rebentar-nos els calés en qualsevol cosa.
Jo el que vull és tenir un sostre. Una casa, un pis o qualsevol lloc on es pugui establir un niu. Ja sabem que el tema de la vivenda està fatal i l'Estat no fa els esforços que hauría de fer per arreglar-ho, així que estem ben fotuts. Tot el demés m'és igual.
La història de que els diners no dónen la felicitat és de les mentides més grans del s.XX i part del XXI, avui en dia si no tens calés no pots fer res. Quina puta merda de sistema. Així no anem enlloc. Però nosaltres ho hem volgut d'aquesta manera, és trist.

Aprofito aquest post per desitjar-vos a tot un Bon Nadal i un Feliç Any Nou amb la família i els amics. Salut!

Sobre els fills de puta que campen pel món

Vaig enviar un mail als de l'Alcampo i això és el que m'han dit:

Estimado /a cliente ,

Hemos conocido a través de su correo y el de otros clientes  la incidencia
del cartel que está circulando por Internet , situación que nos ha
sorprendido. Al igual que Vd. deploramos este hecho
ALCAMPO , ante tal situación quiere dejar bien clara su postura, es por ello
que ha hecho pública desde el momento en que tuvo conocimiento , una nota
informativa a través de su página corporativa en internet  www.alcampo.es
cuyo texto reproducimos a continuación:

                                              ALCAMPO INFORMA:

En relación con la información que circula por Internet sobre un cartel en
el que se informa de la ubicación de cavas y estuches de regalo en una
tienda deseamos comunicar que:

Alcampo rechaza cualquier boicot o discriminación de productos por su origen
como queda de manifiesto por nuestra adhesión a la nota pública que se
adjunta de ANGED, asociación a la que pertenecemos.

La redacción desafortunada del cartel responde a una iniciativa individual
con ánimo única y exclusivamente informativo y no suficientemente meditada
respecto a las interpretaciones a que puede dar lugar en el contexto actual.

A fecha de hoy este cartel no está en ninguna tienda.

Alcampo lamenta cualquier malestar que se ha podido causar por este motivo.

Alcampo está presente en Cataluña con cinco centros en los que cuenta con
una plantilla de 1.675 colaboradores y realiza compras anuales de productos
catalanes por valor de cerca de 700 millones de euros que se venden en los
46 centros de la cadena.

La Dirección

En anexo ( Nota publicada por ANGED)

Esperamos poder atenderle en cualquiera de nuestros Centros donde estamos
seguros quedará satisfecho /a con las compras que realice, reiterándole
personalmente nuestras disculpas , si en algún momento se ha podido sentir
ofendido/a por el contenido del mencionado cartel.


Atentamente

RAYMOND SAMITIER
DIRECTOR DE MARKETING
ALCAMPO S.A.

Sobre els pianistes

El dissabte passat vam anar a l'Auditori. Pels que no hi hàgiu estat mai, és un edifici on s'hi fa música de tot tipus, tant clàssica com moderna. També hi ha a l'edifici del costat l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya). L'edifici és molt maco, però l'escola és restrictiva ja que hi ha molt poques places per poder estudiar música, un merder...
Però al que anàvem. Vam assistir al concert d'un dels grans pianistes del moment: Michel Camilo. No havia escoltat gran cosa d'aquest senyor, tot just el que tothom coneixerà suposo, la cançó famosa de la pel·lícula Calle 54. Doncs va ésser apoteòsic, és un gran mestre. No podies seguir les mans amb la mirada de tant ràpid que anava, i les melodies eren perfectes i abstraents...pocs pianistes ho poden fer això. Al final, tot l'Auditori es va aixecar a aplaudir i ell es va acomiadar dient que ens estimava a tots i que li agradava molt tocar allà, en tenia molt bons records.
I avui, la meva pianista fa una audició al Conservatori del Liceu. Potser pensareu que una audició no és gaire important, però degut als aconteixements del últims anys ho és molt. Després de l'operació de les mans, havia deixat de tocar tal i com ella volia i s'havia dedicat exclusivament a la seva recuperació. Per un músic, no poder fer música com ell vol o no poder fer-la és una frustració molt gran. I ara, des d'aquest curs i després de molt d'esforç, ha tornat a anar a piano al Conservatori, amb el mateix professor que tenia. I ha sigut ell qui l'ha animat a fer aquesta audició, ella tenia por. Avui serà una nit molt especial.

Sobre la nova adquisició

Heus aquí la meva nova adquisició: un a flamant fletxa de plata, el Mercedes SLR McLaren...val la irrisòria quantitat de 460.000 €, al nivell de qualsevol butxaca...