El dissabte passat vam anar a l'Auditori. Pels que no hi hàgiu estat mai, és un edifici on s'hi fa música de tot tipus, tant clàssica com moderna. També hi ha a l'edifici del costat l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya). L'edifici és molt maco, però l'escola és restrictiva ja que hi ha molt poques places per poder estudiar música, un merder...
Però al que anàvem. Vam assistir al concert d'un dels grans pianistes del moment: Michel Camilo. No havia escoltat gran cosa d'aquest senyor, tot just el que tothom coneixerà suposo, la cançó famosa de la pel·lícula Calle 54. Doncs va ésser apoteòsic, és un gran mestre. No podies seguir les mans amb la mirada de tant ràpid que anava, i les melodies eren perfectes i abstraents...pocs pianistes ho poden fer això. Al final, tot l'Auditori es va aixecar a aplaudir i ell es va acomiadar dient que ens estimava a tots i que li agradava molt tocar allà, en tenia molt bons records.
I avui, la meva pianista fa una audició al Conservatori del Liceu. Potser pensareu que una audició no és gaire important, però degut als aconteixements del últims anys ho és molt. Després de l'operació de les mans, havia deixat de tocar tal i com ella volia i s'havia dedicat exclusivament a la seva recuperació. Per un músic, no poder fer música com ell vol o no poder fer-la és una frustració molt gran. I ara, des d'aquest curs i després de molt d'esforç, ha tornat a anar a piano al Conservatori, amb el mateix professor que tenia. I ha sigut ell qui l'ha animat a fer aquesta audició, ella tenia por. Avui serà una nit molt especial.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
K NO ESCRIUS RES NINI ???? :D
Publica un comentari a l'entrada