dimecres, de juny 28, 2006

Cronica d'una nit de Sant Joan

Vilafranca, 23 de Juny de 2006, 21:15 h aproximadament. Carrer Amàlia Soler, no sé quin número, 6è 4ª. Truco i respon algú amb veu de dona d’edat avançada, i molt educadament li demano disculpes perquè evidentment m’he equivocat de pis. Però de sobte la porta s’obre. Entrem a l’edifici i ens trobem una senyora carregada de bosses del Mercadona, i un dels ascensors no funciona. Malament, ens haurem d’esperar i fer dos viatges. Per acabar-ho d’arreglar apareix un matrimoni d’aquests tipus del Sabado Noche de la Primera, aquells que surten dins d’un llit i intenten fer algun gag per arrencar el riure del públic. Comença una conversa d’aquelles estúpides entre veïns, allò que ben bé no saps què dir, però que tampoc et pots qdar callat perquè és de mala educació: “qué calor! Esto de llevar bolsas es malo para el riñón, eh?” i tot un seguit d’expressions de la culura castellana que no goso reproduïr. Finalment ve l’ascensor, i després de deixar que la dona carregi totes les bosses a dins, ens diu si volem pujar. Doncs sí, ella va al setè i nosaltres al sisè. No hi ha cap intercanvi de paraules, no parlo amb desconeguts. Arrivem al sisè i ens n’adonem que havíem pitjat el timbre del pis correcte, i no havíem conegut la veu. Qui deu ser? Tant de temps fa que no ens veiem que no puc recordar la vostra veu? Doncs era en Javi, amb la mateixa camisa verda que jo, com els tius bons, amb classe.
Quina alegria i quina joia de tornar a retrobar-me amb els amics i amigues de la facultat! Haig de reconèixer que no sabia si la cosa aniria bé, si m’hi trobaria a gust, no sé, algo raro. Però va ser perfecte. Vam riure, beure i menjar molt, i la veritat és que m’ho vaig passar com feia temps que no m’ho passava. I vaig pillar una taja considerable, abans de sortir del pis anava de tort, però a partir de llavors ja només vaig beure aigua i se’m va anar passant. Vam sortir per la nit vilafranquina fins la matinada. Ja tinc ganes de tornar-vos a veure. Ah, i vam tenir una trucada sorpresa des d’Itàlia que ens va fer recordar que encara som bons amics. Us estimo a tots, no canvieu mai.