dimecres, de maig 23, 2007

Felicitats Hergé!


Doncs avui fa 100 anys que va néixer el pare d'en Tintín. I com a bon tintinòleg no podia deixar passar l'ocasió...



Ara vaig bastant de cul...aviat intentaré continuar amb el viatge a colònia...o potser no...

divendres, d’abril 13, 2007

Typisch Deutsch

Doncs les vacances de setmana santa ja s'han acabat i ja toca tornar a treballar, rutina, dormir poc...el pal de sempre. Però almenys hem fet vacances!! Hem estat 5 dies a Alemanya: Köln, Bonn, Dusseldorf i Aachen. Molt xulu.

Vam començar les vacances amb retard: 1 hora. L'aeroport del Prat és una merda, tercermundista diria jo. Que si la pluja, que si el bus que et porta de la terminal a l'avió...no sé, va fallar una mica tot. Vam volar amb Germanwings, era la primera vegada amb aquesta companyia, l'avió era novet novet. Així que si vam sortir una hora tard, vam arribar una hora tard a Köln. Haguéssim pogut agafar el tren, però haguéssim arribat a la ciutat quasi a les 12 de la nit i sense saber ben bé on era l'hotel...ixí que vam agafar un taxi. I quin Taxi. I quin taxista. Érem al país dels Mercedes i sense límit de velocitat a l'autopista, així que vam pujar en un cotxarro i a 160 km/h...en 10 minuts vam ser a lloc. Typisch Deutsch!

Köln té 1 milió d'habitants, però no és la capital del Land ( Nordrhein-Westfallen), ho és Dusseldorf. El casc antic és bastant gran i ell terra és de pedra. I com que els alemanys beuen tanta cervesa, les xapes es queden en l'espai d'entre les pedres...typisch deutsch.




El més important de la ciutat, arquitectònicament parlant, és la catedral. Patrimoni de la humanitat!! És molt molt alta, d'un color fosc...potser de ronya. Vam pujar a la torre i vam fer unes fotos panoràmiques.




Ara no tinc més temps...

dijous, de febrer 01, 2007

Bé, doncs ja torno a ser per aquí. La temporada d'exàmens s'ha acabat, d'una banda molt bé perquè ja soc llicenciat!! i per l'altra, els de CTA una mica fluix pq he passat bastant de tot. Ja vindrà el Juny.

Ara fa dos dies que sóc a casa amb febre, collons de grip o el que sigui!
La feina va molt bé, en tinc molta i m'agrada...i em sento valorat, cosa important. Faig anglès a l'empresa, feia uns 2 anys que no repassava res, i segueixo amb l'alemany els dissabtes.

Finalment podrem anar de vacances! Per setmana santa anirem 5 dies a Köln, Alemanya. En tenim moltes ganes! Podeu anar fent boca a la següent pàgina.

I de moment res més, ja ens veurem.

diumenge, de gener 28, 2007

dimecres, de gener 10, 2007

Primer post del 2007


Ara que ja som al 2007 i com que és gener, tinc exàmens. Quin avorriment. Sort que puc demanar festa a la feina per fer els exàmens i que no penso estudiar gaire...si va bé, bé, i si no, també.
Ahir van fer un sorteig de pisos de lloguer low-cost a vilafranca i no em va tocar. Era difícil: 100 solicituds per 5 pisos. Gairebé impossible! però jo estava allà. Crec que més endavant han de tornar a sortejar, a veure si tenim més sort.
Per sort, em van tocar 120€ a la loteria de nadal. Al niño res. I a veure l'euromillones d'aquest divendres...quin desastre.
Si voleu flipar una mica, passeu-vos per la pàgina d'Apple i veureu els nous productes pel 2007...per caure la baba. M'han canviat l'iPod per un de nou pq el que em van regalar no funcionava bé.
Aquest divendres tinc l'examen de les pràctiques de qf, i finalment seré llicenciat, suposo.

divendres, de desembre 29, 2006

Últims posts del 2006...

Doncs ja ha passat Nadal i em vaig oblidar de felicitar-vos-el! així que ja passo directament al cap d'any. Que per cert, és una festa que no m'agrada gaire,, com el carnestoltes. No em fa ilusió la nit de cap d'any, per mi és com qualsevol altre nit. Sembla que s'hagi de sortir per obligació, que si no no ets normal...no sé, és algo estrany. No ve d'ara això, n m'ha agradat mai. I no tinc plan, i al pas que vaig no en tindré, em sembla. M'avorreix profundament. Suposo que acabaré sortint, com sempre, però serà com una nit normal.
Per cert, l'altre dia vaig veure el Flx i ha tornat igual. Bé, una mica més prim em sembla i amb una cabells de perdulari. Ja li va dir la seva mare que era un deixat!! jajaja... ja tenia ganes de veure'l. Ja el tenim aquí!!
Doncs suposo que aquest ja serà l'últim post de l'any, així que aprofito per desitjar-vos a tots un més feliç i més pròsper any nou, i a qui fa temps que no veig espero que ens trobem aviat. Una abraçada a tots.

dilluns, de desembre 11, 2006

FELICITATS DITUUUUU!!!


El dia 12 de Desembre el FLX fa 25 anys!! qui ho diria...com més gran més beneit! I si no, fixeu-vos!
FELICITATS!!

El pont

Doncs el pont ja ha acabat i hem tornat a la rutina. Vaig anar a Vic (Osona) al Mercat Medieval. L'última vegada que hi vaig anar va ser fa 3 anys i crec que la cosa s'ha fet més gran, tant en extensió com en visitants. Bona senyal. Després d'atipar-nos com lladres i i passar un fred de collons, vam comprar una mica de formatge i un pa de pagès de gairebé 3 quilos. Hi havia molta gent per tot arreu, i pels qui no hagueu estat mai a Vic u haig de dir que és un poble maco. Ves quina cosa. Vam fotografiar un viguetà mentre es rascaba a la tanca de casa seva:





I la setmana passada hi va haver el sopar de fi de temporada dels serrallos. Vam sopar al Sharlotte, a vilafranca, a la plaça dels porcs davant del noi-noi. Va estar molt bé, el menjar bo, una mica escuet, vam beneïr el poble de Marmellar i el Marc va pillar un pet dels que fan història. Ens vam trobar amb el pseudo-serrallo del Raimon i vam beure fins que vam poder.



dissabte, de novembre 25, 2006

Ara si que ja estic!



Una foto del mendu, de fa un temps...ara que està lluny ;(

Doncs sí, després de tants dies sense publicar cap post, us haig de dir que estic content com un jínjol (?) perquè ja he acabat les pràctiques de química física...i això vol dir que la carrera ja ha acabat. Bé, falta fer un petit test el dia 12 de Gener, però com molt bé diu en Novoa: "[...] hago el exámen porque me obligan, pero será un puro trámite...y más aún si me traéis unos jamones al despacho [...]". Quin paiu aquest del Novoa. I quina sort també.
La resta continua més o menys igual, otro gallo cantaría si m'hagués tocat l'Euromillones de la setmana passada...180 M€!! una bestiesa.
Seguiré a Clariant fins al desembre, i si no me diuen res m'hauré de buscar la vida.
El dia 4 va ser el meu aniversari i vam nar a sopar a la Trebbia, va estar molt bé, gràcies a tots per venir. Els papes m'han regalat un iPod nano de 4GB, que està a l'infermeria d'Apple, me n'han d'enviar un altre de nou. Ja penjaré una foto.
La càmera que vaig comprar funciona a la perfecció i fa unes fotos molt maques. Ja he tirat 3 rodets, el revelat de 24 fotos surt a 10€. Un pèl car.
No faré res d'especial pel pont de desembre.

dijous, de novembre 02, 2006

Les pràctiques

Avui començaré les que seràn les últimes pràctiques de la carrera a la Facultat. Ja va sent hora, no? doncs ja tinc ganes d'acabar i llestos. Serà també l'últim exàmen de la carrera, espero, tot i que continuaré la vinculació amb el món universitari durant la resta del curs i potser un semestre més, depèn de la mandra que em faci...amb CTA. Així que encara tindré exàmens per nadal i l'estiu...espero que els últims.
Però el mercat laboral està fatal. I no cal que us ho digui jo, ho sap tothom. Quina merda. De moment tinc les pràctiques, però el desembre s'acaben i no sé encara què faré...ja veurem.
També segueixo amb el postgrau, és molt interesant, m'agrada. Espero que també em permeti obrir unes quantes portes més, no se sap mai.
M'he comprat una càmera de fotos, digital? nooo...de les d'abans, amb rodet. Mira, fa temps que en volia una i l'he aconseguit bé de preu. Intentaré aprendre a fer fotos i ja en penjaré alguna...l'hauré d'escanejar, clar.
No comentaré res de les eleccions.

dimecres, d’octubre 25, 2006

Festes populars

Doncs aquest cap de setmana va ser Festa Major a Ca l'avi. Que què és Ca l'Avi? doncs tot junst unes quantes cases entre sant sadurní i vilafranca, amb uns 90 habitants com a molt. Pensareu: "quina merda de poble!". Doncs en aquest poble la gent treballa per fer-lo més gran. No més gran en extensió ni en població (bé, van naixent nens, suposo) si no en ilusió i qualitat de vida. I tot això degut a una cosa tant senzilla com uns cap grossos i uns gegantons (no arriben a gegants ;) ) per tal de que la canalla participi d'una manera activa en el seu poble, i la no tant canalla també. No havia vist mai tanta gent ni tant bon rotllo en aquest poble! i mira que gairebé puc dir que he crescut allà, entre espàrrecs i cabanyes ;) , així que enhorabona per les persones a qui se'ls va acudir la idea de dinamitzar el poble amb aquesta activitat, i endavant amb tot el que representi un moviment de gent per a fer coses pel poble.

dimecres, d’octubre 18, 2006

El mendu és a Tel Aviv

Finalment tenim el blog del mendu publicat. Trobareu el link aquí a la dreta. A veure si ens manté informats sobre el que fa i el que deixa de fer, en tots els sentits...i moltes fotos...

dimecres, d’octubre 11, 2006

PP & friends

El Parit Popular fa amics arreu on va. L'altre dia a Martorell li van organitzar una festa de benvinguda, on no va faltar la música, un grup de percussionistes i fins i tot una coral. A crits de: "Fills de puta!" i "Vosaltres, feixistes, sou els terroristes!", es van sentir tant estimats que només van poder apretar a córrer. Quan aprendran que no els volem a Catalunya? Els senyors Piqué, Acebes, Zaplana, Rajoy i els seus sequaços s'han guanyat a pols que els tinguem aquest apreci. Els seus insults a Catalunya i a tot allò que sigui català fan que no els poguem rebre de cap altra manera. La llàstima és que faran servir aquestes imatges per a la campanya electoral. Però l'acolloniment ja no els hi treu ningú.

dimarts, d’octubre 10, 2006

Còctel d'informació

Vàries cosetes:

  1. Quina putada la cursa del diumenge, Ferreri feia 6 temporades que no trencava motor i justament en aquesta cursa es trenca. Ja no hi ha gaire opció. Resignació.
  2. El mendu se n'ha anat a Tel-aviv, a Israel, i espero que faci un blog per mantenir-nos informats.
  3. He pillat un gripassu dels que fan història, tot és culpa del dissabte, que vaig passar un fred de collons i no portava jaqueta. Així que tinc festa de la feina.

divendres, d’octubre 06, 2006

Ja no tinc tant de temps

Doncs això, que ara ja teballo les 8 hores i no tinc temps de postejar tant sovint com el mes passat...i d'aquí a 15 dies començaré un postgrau a la UPC de Terrassa sobre química aromàtica, força interessant i recomanable. Demà dissabte començo el nou curs d'alemany, el B1, també molt interessant i profitós.
I és que no puc estar quiet! m'agrada adquirir nous coneixements, un seguit de coses útils, en principi, que em poden permetre obtenir aluna cosa millor, a part de l'enriquiment personal que us he comentat.
I continuo sense haver fet vacances. Els ponts que vénnen tinc festa a la feina...però no aniré enlloc fora de l'habitual. Qui tingui la sort de fotre el camp, que ho disfruti. Ah si! el llarg se'n va dilluns a Israel, a Tel.aviv em sembla, durant 3 mesos? no ho sé segur. Espero que faci un blog sobre la seva estada i hi pengi fotos...ha de ser diferent aquell país, una cultura diferent sempre és interessant.

Em descuidava de dir-vos que aquest cap de setmana hi ha GP de Fórmula 1 al Japó, i que tinc totes les esperances posades a Ferrari. Quins nervis!!

diumenge, d’octubre 01, 2006

Visca el vermell!!





Ja ho tenim a prop. El mundial de fórmula 1 està arribant al seu final i no ho pot fer d'una manera més emocionant. Tot aficionat a aquest esport hauria d'estar disfrutant d'allò més sigui quin sigui el seu equip preferit. I avui, el miracle és possible. Què coi! ni miracle ni òsties! en schumi és molt millor que el mitja tita aquest espanyolet...així que, a falta de dues curses, els dos estan empatats a punts...serà un mes d'octubre una mica complicat. A veure com acaba això.

divendres, de setembre 22, 2006

A la justícia li calen unes ulleres

No te n'adones de com és d'incomprensible tot plegat fins que no et toca de prop. Com pot ser que uns avis de 75 anys que han viscut sempre en el mateix pis, en el barri on van créixer i on es van conèixer, on van tenir els seus fills i on han treballat tota la vida, ara se n'haig d'anar perquè a una immobiliària li dóna la gana de tirar el bloc a terra i construïr-hi un macroedifici de vivendes?? perquè un jutge dóna la raó a una empresa que especula, ja no amb els terrenys, si no amb la vida de la gent? perquè ningú fa cas als recursos i a la veritat?? com es poden defensar dos avis de tot això? com els hi fas entendre que la justícia és així i que esgotades totes les vies legals, han de marxar de casa seva?
M'imagino la quantitat d'avis de les grans ciutats, on hi vivien des de que eren un poble, que han sigut víctimes de l'especulació i que malauradament no tenien a ningú que els pogués ajudar. Quan s'arriba a aquestes edats, quan ja has viscut tota la vida, quan has vist com ha canviat tot el que et rodeja, quan l'únic que vols és viure amb tranquil·litat i no fer nosa a ningú...llavors vénen uns fills de puta i ho engeguen tot a la merda. Òstia puta!

dijous, de setembre 21, 2006

Peculiar-en-el-bon-sentit



Hi ha gent peculiar, no pas en mal sentit, que et fa adonar que és pràcticament impossible que existeixin dos éssers humans iguals. Aquesta és la gràcia del tema, podriem dir. Doncs aquests dies tinc l'oportunitat de xerrar amb una d'aquestes persones-peculiars-en-el-bon-sentit. Us el descriuré una mica perquè el pogueu ubicar en la línia de la vida: individu de sexe masculí, d'uns quaranta i bastants anys d'edat, casat i amb dos fills varons, viu en un poble i treballa de camioner. No us feu una idea equivocada, no és el típic camioner panxut i malparlat, ni fa mala olor ni diu guarrades a les dones, ...ni res d'aquesta imatge peliculera que es dóna als camioners (tot i que per aquí també n'hi ha d'aquests, o sigui que existeixen de veritat). És una persona metòdica i organitzada, que cuida fins al mínim detall la feina que fa i que li agrada la seva feina. Sempre s'ha dedicat a això i ho ha heredat el seu pare , fins i tot el camió. Un camió que ha recorregut llargs quilòmetres (no us ho creuríeu), però que els ha recorregut amb comoditat i dignitat. I ara li ha arribat la jubilació.

Però no em vull desviar, vull parlar-vos de la persona-peculiar-en-el-bon-sentit. Parlar-hi és realment tenir una conversa. No és pas que sigui filòsof ni que tingui una visió diferent de les coses, simplement crec que en els temps que córren és una persona ben centrada i que viu la vida a mig camí entre el present i el futur immediat. Vull dir que no és ni un carpe diem ni que sigui un visonari, fa el que ha de fer en el seu moment i tenint sempre un pensament pel que vindrà. Així, pot viure amb relativa comoditat i no li cal tenir grans luxes.

A vegades pot arribar a ser tant metòdic i cuidadós que te'l quedes mirant i penses: "vols dir que n'hi ha per tant?", però a la llarga el temps li dóna la raó.

Tots tenim el nostre punt de peculiaritat-en-el-bon-sentit. Només cal que algú s'hi fixi.

dimecres, de setembre 20, 2006

Atlantic



I hope all my days
Will be lit by your face
I hope all the years
Will hold tight our promises

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

And if I need anything at all

I need a place
That's hidden in the deep
Where lonely angels sing you to your sleep
The modern world is broken

I need a place
Where I can make my bed
A lover's lap where I can lay my head
Cos now the room is spinning
The day's beginning


dilluns, de setembre 18, 2006

8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya



Ahir diumenge, el Ball d'En Serrallonga de Vilafranca del Penedès va participar en la 8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya, organitzada pel Ball d'En Serrallonga de Tarragona, inclosa en el programa d'actes de celebració del 20è aniversari d'aquesta colla i també dins dels actes de les Festes de Santa Tecla 2006.

Mostra de Balls de Serrallonga de Catalunya. El Ball de Serrallonga és la nostra versió particular de les festes en què els trabucs, els arcabussos o altres armes de foc es posen al servei del vessant més lúdic. El Serrallonga és avui l’únic exponent viu a la ciutat d’una celebració en altres temps absolutament presidida pel so eixordant de bandolers i molts d’altres personatges que, amb independència d’una sovint inadequada correspondència cronològica, exhibien les seves armes, convertides en estris lúdics, durant tota la festa gran. El nostre Ball de Serrallonga ha convidat enguany la resta de grups del país. Cercavila amb:

Ball de Serrallonga
de Terrassa
Ball de Serrallonga
de Torredembarra
Ball de Serrallonga de Vilafranca del Penedès
Ball de Serrallonga de Vilanova i la Geltrú
Ball de Serrallonga
de Tarragona