divendres, de setembre 22, 2006

A la justícia li calen unes ulleres

No te n'adones de com és d'incomprensible tot plegat fins que no et toca de prop. Com pot ser que uns avis de 75 anys que han viscut sempre en el mateix pis, en el barri on van créixer i on es van conèixer, on van tenir els seus fills i on han treballat tota la vida, ara se n'haig d'anar perquè a una immobiliària li dóna la gana de tirar el bloc a terra i construïr-hi un macroedifici de vivendes?? perquè un jutge dóna la raó a una empresa que especula, ja no amb els terrenys, si no amb la vida de la gent? perquè ningú fa cas als recursos i a la veritat?? com es poden defensar dos avis de tot això? com els hi fas entendre que la justícia és així i que esgotades totes les vies legals, han de marxar de casa seva?
M'imagino la quantitat d'avis de les grans ciutats, on hi vivien des de que eren un poble, que han sigut víctimes de l'especulació i que malauradament no tenien a ningú que els pogués ajudar. Quan s'arriba a aquestes edats, quan ja has viscut tota la vida, quan has vist com ha canviat tot el que et rodeja, quan l'únic que vols és viure amb tranquil·litat i no fer nosa a ningú...llavors vénen uns fills de puta i ho engeguen tot a la merda. Òstia puta!