Hi ha gent peculiar, no pas en mal sentit, que et fa adonar que és pràcticament impossible que existeixin dos éssers humans iguals. Aquesta és la gràcia del tema, podriem dir. Doncs aquests dies tinc l'oportunitat de xerrar amb una d'aquestes persones-peculiars-en-el-bon-sentit. Us el descriuré una mica perquè el pogueu ubicar en la línia de la vida: individu de sexe masculí, d'uns quaranta i bastants anys d'edat, casat i amb dos fills varons, viu en un poble i treballa de camioner. No us feu una idea equivocada, no és el típic camioner panxut i malparlat, ni fa mala olor ni diu guarrades a les dones, ...ni res d'aquesta imatge peliculera que es dóna als camioners (tot i que per aquí també n'hi ha d'aquests, o sigui que existeixen de veritat). És una persona metòdica i organitzada, que cuida fins al mínim detall la feina que fa i que li agrada la seva feina. Sempre s'ha dedicat a això i ho ha heredat el seu pare , fins i tot el camió. Un camió que ha recorregut llargs quilòmetres (no us ho creuríeu), però que els ha recorregut amb comoditat i dignitat. I ara li ha arribat la jubilació.
Però no em vull desviar, vull parlar-vos de la persona-peculiar-en-el-bon-sentit. Parlar-hi és realment tenir una conversa. No és pas que sigui filòsof ni que tingui una visió diferent de les coses, simplement crec que en els temps que córren és una persona ben centrada i que viu la vida a mig camí entre el present i el futur immediat. Vull dir que no és ni un carpe diem ni que sigui un visonari, fa el que ha de fer en el seu moment i tenint sempre un pensament pel que vindrà. Així, pot viure amb relativa comoditat i no li cal tenir grans luxes.
A vegades pot arribar a ser tant metòdic i cuidadós que te'l quedes mirant i penses: "vols dir que n'hi ha per tant?", però a la llarga el temps li dóna la raó.
Tots tenim el nostre punt de peculiaritat-en-el-bon-sentit. Només cal que algú s'hi fixi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada