Sobre la nova adquisició

Quina mandra em fa últimament escriure!!!!
He rebut un mail on diu que aquest any no hi haurà boicot al cava, ja que ens l'hem begut tot els catalans celebrant les derrotes del Madrit...real com la vida mateixa.
El motiu principal d'aquest post és ensenyar-vos la meva nova adquisició. Després de molts mesos donant-li voltes, ara sí ara no, potser més endavant, el necessito o no, ....finalment avui fa una setmana que tinc portàtil. I no és un portàtil qualsevol. És un preciós Mac!

És bonic o no?
Si us passeu per aquí, en trobareu les característiques tècniques, si us interessa.

Sobre el dia de descans dels perruquers nipons

Dimecres ja marxàvem.
Ens vam llevar amb la calma i amb la intenció de visitar d'una vegada el Louvre. Hi vam anar i hi vam estar unes hores, xino-xano..amunt, avall, escultures, pintures, guiris i japonesos...intents de robatori...Fins itot vam dinar allà, en una mena de buffet lliure, on al principi ens semblava que passaríem gana pq tot era molt car, però finalment ens vam atipar amb bon menjar per un preu mòdic. Important. A la cua, hi havia un matrimoni de japonesos, grandets ja, baixets i arrugats, que anaven amb la safata amunt i avall. No m'hi hagués fixat si no fos pq el tiu em volia robar un tros de pizza que qdava per allà. A sobre, se'ns van voler colar per pagar vàries vegades, i amb tot el morro! la mare q els va fer! éren realment molt maleducats, i s'ho van menjar tot amb els dits, el bruts! no sabíen utilitzar els coberts, com q mengen amb escuradents...jeje.

Aquí s'amaguen els secrets d'"El codi da Vinci"

Als voltants del Lovre hi havia tota una col·lecció de restaurants i cafès, al més pur estil parisenc: vidres grans, amb cortinetes, tauletes petites a fora... En vam veure un però, que més aviat era una reivindicació de la nostra terra:


Potser tenia aquest nom pq era la cara que se't qdava després de la clavada q et fotien per un parell de cafès, no sé, no hi vam entrar.
Als voltants de l'hotel, hi havia una mena de mercat, estil el de Portobello a Londres, en un dels carrers que trencava, hi havia aquest establiment:

Potser millor no demanar-hi una tassa de tila...

Sobre la relativa importància del dimarts i els seus efectes en la vida quotidiana

El dimarts és el segon dia de la setmana, i realment no té res d'especial. Així que ens vam llevar amb la intenció de visitar el Louvre, que els dos ja havíem visitat feia temps. Vam fer una mena de plànning per visitar altres llocs aprofitant els viatges de metro i així estalviar temps i diners.
Primer de tot vam anar a Nôtre-Dame: una catedral mitjaneta (me la imatxinava més gran!!.. ;) que és el punt zero del quilometratge de les carreteres de França. Com que era el dia del tots sants, o dels difunts o algo així, hi havia molta gent. A l'entrada tot de paradetes tipus "Joves Cristians de Vilafranca", que repartien pamfletus. S'acosta una noia i em dóna un paperet en francès acompanyat d'una frase tb en francès de la qual no en vaig entendre ni una lletra. La meva cara suposo que era prou descriptiva, així q la noia tb es va qdar callada. JO, q sóc molt educat, li vaig dir si ho podia dir en anglès o espanyol o algun idioma inteligible per la meva persona, però ai! no sabia on em fotia. Resulta que la noia tenia un anglès d'aquests de Villaverde del campo, i intentava explicar-me que en el dia dels difunts allà feien una pregària per la gent morta pq creien que estaven al cel esperant nosequè i que havíem de pregar. A tot això i per no deixar per terra la moral de la pobre noia, vaig agafar el paper, li vaig dir merci amb accent català i vam entrar cap dins.

La façana de la catedral i les paradetes dels joves crsitians de no-sé-on

Sortint d'allà, vam agafar un Batobus, és a dir, una barqueta de les q fan un recorregut pel senna. Vam anar baixant i pujant vàries vegades a les parades que tenia durant el recorregut, i vam visitar el jardí de les plantes i el centre del món àrab. Tb hi havia per allà prop el campus Jussieu de la universitat de parís, no sé si és aquí on va en mendu (?). L'important de tot això, és que ens vam estalviar uns 12 € en el batobus per ser universitaris! ( a mi la pela em tira molt...)

La Séine

Despres vam parar prop del Louvre i vam nar a dinar. Quina va ésser la nostra sorpresa quan a l'hora de voler entrar per la piràmide de vidre de la plaça, ens vam adonar que els dimarts tenen tancat. Tots els dimarts. Quin collons de casualitat va fer q decidíssim anar-hi el dimarts! mira que hi ha dies! i pq el dimarts? q té d'especial el dimarts? els dimecres els perruques japonesos fan festa i els dimarts tanquen el Louvre. Cal anotar-ho.

La façana de l'Institut del món àrab

Sobre els dilluns

Dilluns és un dia laborable. Quan érem a París tb ho era per tothom excepte per nosaltres. Això té uns avantatges i uns inconvenients. L'avantatge és que tu fas festa mentre els altres treballen, i l'inconvenient és que el metro està a rebentar de gent. I és que París té una xarxa de metro força impressionant, unes 14 línies si no vaig errat (q algú em corregeixi si és el cas). Així q el dilluns estava molt ple. Com que estàvem cansats del primer dia (vam dormir molt poques hores per poder agafar l'avió a les 6:15 am) ens vàrem llevar no gaire d'hora. L'esmorzar de l'hotel ja feia estona q s'havia acabat (a les 9:30 és inhumà) i vam esmorzar unes crêpes de Nutella d'un garitu d'allà al davant, 2'5 € cadascuna, encara. El suc de pinya petit 2'80 €, déu ni dó.

No n'estic del tot segur, però diria que dilluns vam nar a l'arc del triomf. A dalt de tot de l'avinguda dels Camps Elisis, una estructura típica dels arcs de triomf, però a lo bèstia! era realment gran. Vam pagar per pujar a dalt per unes escales de cargol dels anys de la guerra, moltes escales. A dalt hi havia una exposició sobre l'època de Napoleó. La vista era impressionant. Ara no tinc cap foto a mà, però ja en posaré alguna.



Vistes des de dalt de l'Arc de Triomf, avda. del Camps Elisis.

Vam dinar per la zona i vam nar de botigues...sense comprar res pq tot era caríssim!
Allà prop hi ha l'Hotel dels Invalides, una mena de fortalesa immensa on se suposa que els ferits de guerra hi anàven a descansar. Gratuït. El pont per arribar-hi era preciós. Ja posaré fotos.

Des del pont q dona accés als Invalides, l'edifici del fons

La torre eiffel és la òstia de gran! va ser la següent visita (em sembla, no n'estic segur) 300 i escaig metres d'alt. Vam pujar dos pisos a peu per estalviar-nos la cua i fins al tercer en ascensor. Ja era de nit i les vistes eren impressionants. Ja posaré fotos. Sopar en un restaurant a prop de l'òpera Garnier. Uns 40€.

Vistes des del pont, París la nuit

La Dama de ferro



La piràmide q dóna accés al Louvre


Vistes des de dalt la Torre Eiffel

Sobre sopars interculturals

Doncs ja tornem a ésser a la vida normal. Ahir vàrem arribar de la nostra escapada a París, i aquest matí haver d'anar a treballar se m'ha fet una muntanya. Però seny i endavant!
Amb aquest post m'agradaria començar una sèrie d'articles sobre coses curioses i/o remarcables que ens han succeït aquests dies. No és q hagi sigut tota una aventura, però us entretindré una estona.
El primer dia vàrem celebrar un sopar multicultural a casa del Fèlix i de l'Arnau. Quina va ésser la nostra sorpresa quan ens vàrem adonar que no seríem només els que ens pensàvem que seríem, sino que hi va haver una barreja de cultures força interessant: 6 catalans (Fanny, fèlix, eva, arnau, la xicota de l'arnau q ara no recordo com es diu (ho sento), i jo), un japonès del qual tampoc en recordo el nom (òstia, era una mica complicat), dos francesos (el jerómme i la bibiane, q no sé si s'escriu així...) i un noi anomenat nacho q parlava en castellà i per tant no sé si l'haig d'incloure en el grup dels catalans...
El cas és que vàrem sopar unes menges delicioses: pernil del bo, llonganissa, fuet, llom ibèric, truita de patates, pa amb tomàquet, amanida variada i una quiche improvisada q estava de collons. Tot això regat amb uns vinets, alguns més bons que altres, i unes Leffes. El sopar va ser maco. El problema era com entendre'ns. Els francesos parlaven francès i anglès, el japonès només anglès (amb un accent una mica particular), el fèlix, l'arnau i la seva xicota parlàven francès i anglès, el nacho anglès i la fanny, l'eva i jo només anglès. En principi havíem de parlar tots anglès i ja està, però va ésser més complicat del que sembla.
Després uns postres barrejadets: panellets i castanyes de catalunya i unes boletes japoneses, molt bones, unes de color negrós i unes de color verd. No recordo el nom però eren bones. Seguidament, uns mojitos d'estar per casa, uns plats trencats i unes converses d'allò més entretingudes, si arribaves a entendre el que t'estaven explicant.
De tot això, el més interessant va ésser descobrir que els perruquers japonesos treballen tota la setmana i que només fan festa els dimecres.


(els de la foto som, d'esquerra a dreta: eva, jo, fanny, bibiane, japonès, jeromme, nacho, fèlix, arnau i la seva xicota, a qui demano disculpes per haver-li tallat la cara!)

Sobre la fugida a París

Doncs sí! finalment és a punt d'arribar el dia de la fugida a París! en tinc unes ganes terribles! després d'un estiu de massa feia i enllaçat amb l'inici de les dues carreres, necessitem fugir. I de pas aprofitarem per visitar el mendu. Quin personatge aquest! jeje ;) espero q ens porti a un lloc bo, bonic i barat per sopar i després a fer uns gotets, eh? i a passar uns dies de tranquil·litat. El meu cervell ho necessita, ja treu fum.

Sobre l'alemany

Ich wohne in einem Volk und Ich möchte nicht im Barcelona wohnen, aber Ich glaube das Barcelona sehr schön ist: das Meer und die Altstadt sind verkleiden als Barcelona, und die Gebäude von Gaudi sind alles eindrucksvoll. Aber es gibt viele Autos und viele Lärm in die Strasse und der Mietpreis von die wohnungs ist unerschwinglich.

Das wetter ist nett und die Landschaft ist scön, aber einige Stadtviertel sind schmutzig.

Trotz allem, ich glaube das Barcelona ist das Beste Stadt im Europa, ist das klar?

Sobre la Moreneta

Aquest cap de setmana és la romeria de vilafranca. No sóc creient de tot això, però resulta q el Ball d'en Serrallonga té el gran privilegi de ballar dins del monestir i fer l'ofrena en nom del poble de vilafranca. Així q demà a les 22h ballarem una passada i una creuada, amb un discurset i l'ofrena entremig dels balls. A més, hem reservat unes cel·les i ens qdem a sopar, privar i dormir...en aquest ordre suposo...Així q fins dilluns no crec q tornia postejar. Tot sigui per la verge ;)

Sobre els estats d'ànim (II)

Sembla que la cosa va millorant, sort q ha sigut transitori...almenys de moment. No sé pq l'ésser humà s'ha de remenar el cervell d'aquesta manera, deu ser innat com a éssers amb capacitat de pensar que som. El q més em fotia i q encara em fot és q no sóc capaç d'identificar-ne la causa, però crec q vaig de cara a millorar les meves relacions socials en l'àmbit més proper i de cada dia...ho trobaba a faltar, és quelcom necessari i imprescindible pel bon desenvolupament humà al llarg del nostre camí (d la manera q escric és q encara estic afectat em sembla...) seguirem caminant...

Sobre les efemèrides

Avui celebro q tinc festa: no vaig a treballar, no tinc pràctiques a la facultat, no puc anar a comprar res pq tot és tancat...i a no sé on resulta q encara fan més gresca: fan desfilades d majorets i de vehicles passats d moda. Un venut d'aquests, de casa nostra en principi, ha assistit a aquesta desfilada, ens dirà q obligat pel partit, per afavorir la reforma de l'Estatut, ...no hauríem d'anar arrastrant-nos ni somicant a la capital del imperio per voler reformar una cosa totalment constitucional i a la qual totes i cadascuna de les comunitats autònomes del regne hi tenen un dret legítim. Donem una imatge deplorable. Els catalans no sóm així, o almenys és el q m'agrada pensar.
Podríem fer una enquesta sobre altres coses més importants a celebrar el 12 d'octubre.

Sobre el motor

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat el GP F1 del Japó, i després d'una espectacular remontada, Kimi Räikkönen ha guanyat la cursa. No podria ser menys. To t i q el campionat de pilots ja està decidit, la victòria és important per l'equip i pel pilot. Té una victòria més q l'asturià, però com ja sabeu el seu cotxe no és tant fiable. Més ràpid si, però menys fiable. C'est la vie...

Sobre els eclipsis i les altres històries

Avui s'ha vist a Catalunya un eclipsi anular parcial de sol. Degut a la gran flexibilitat del meu horari laboral, m'he permès el luxe d'estar gairebé 1 hora al sostre de la FFF (llegeixi's Friki-Facultat de Física) tot observant el prodigi dels astres, al culminació de la bellesa planetària, la perfecta sincronia entre el sol i la lluna...ai, la lluna! ha sigut un esdeveniment gairebé històric, q no es tonarà a produïr fins l'any 2026. I q collons saben?
El q més em rebenta és q a la "capital de españa" i a altres feus típicament feixistes com valència i galícia, han vist l'eclipsi total. És potser un avanç en l'affaire de la reforma de l'Estatut? aquí l'hem vist mig clar (han sigut varis mesos de pantomima política), però allà el veuran tot negre. Talment com l'eclipsi. Esperem q no sigui així.

Sobre el retrobament

Mira, ara que feia dies que no escrivia res, de cop me n'han vingut ganes. Com veureu, la presentació del blog ha canviat una mica, si us enrecordeu, aquest era l'aspecte del blog en els seus inicis. Ja n'estava cansat de l'altre, massa clar, m'agrada aquest més fosc, és com més íntim i més agradable de llegir, si és q ho fa gaire gent.
Doncs aquestes primeres setmanes de curs, he anat una mica sense rumb, tenia moltes coses per tancar i encara no he agafat el ritme. Les classes de CTA ja han començat, les de química també, i tinc merders per les pràctiques...com acostuma a ésser habitual, els horaris són un merda. Però q hi farem. Avui he aconseguit matricular-me d'alemany, el segon curs, els dissabtes. És q entre setmana no tinc temps! A sobre la setmana q ve començo pràctiques d química i la "feina" de la beca, q em permetrà viure més o menys dignament durant els propers 8 o 10 mesos.
Hi ha en projecte, de fet confirmat, una escapadeta de 4 dies a París, en tinc unes ganes terribles!! massa feina i poc temps per gaudir de la vida sense preocupacions.
El q sí és un projecte, q al pas q va trigarà temps a realitzar-se, és l'emancipació. El tema dels pisos està fatal, és depriment. Però no perdem les ganes q alguna cosa sortirà. Ja ho anirem veient.

Sobre el nou alumne

Aprofito des d'aquí per anunciar-vos que el mendu ja té un blog. Si cliqueu aquí hi anireu directament. Tot un món de ciència i sabiduria s'obrirà al vostre navegador...o potser no, però l'important és que ens estalviarem haver de llegir interminables mails q ens col·lapsen el compte de correu (els qui hàgim evolucionat i tinguem Gmail no, eh?). Benvingut!
Per si de cas, també l'afegeixo a la secció de links...

Sobre els estats d'ànim

Doncs fa dies que no escric, i realment no sé perquè. Ara mateix tinc el cap ple de pardals i estic en un moment parres, d'aquests que algú q coneixem ens en podria fer una enciclopèdia...jejeje. Molta feina, molts temes per resoldre i una certa apatia respecte alguns aspectes de la vida...i jo q sé!!

Sobre accidents laborals

Avui gairebé som víctimes, l'eva i jo, d'un greu accident laboral. Resulta que ha caigut una torre d'ampolles, unes 15 o 18, a terra, amb un terrabastall increïble. Ha quedat tot el terra ple de vidres, sort que no hi havia ningú allà en aquell moment.
Resulta que avui fem un sopar a casa l'Eva per celebrar q el llarg se les pira 2 mesos a París!! i que n'estem de contents!! perquè el xaval és bon xaval, però carrega que no vegis...

Sobre els buscadors de blogs

Us anuncio que la fabulosa empresa Google ha creat un buscador de blogs! I a més, si busqueu"memòries" el primer resultat és aquest blog! sóc el primer en alguna cosa!! ueeeeee

Sobre els comentaris inoportuns

Ronda per aquests mons de déu una espècie bípeda autoanomenada ésser humà, el qual atenent a unes característiques morfològiques i/o anatòmiques fora de l'habitual es dedica a fer anar al múscul més ràpid i gustós del cos d'una manera inapropiada, inoportuna i punxaguda, tot encadenant una sèrie de despropòsits i mals auguris que només busquen la ira...i que per si fos poc, té la gosadia de convidar a éssers respectables al seu cau, per fruïr d'un aquelarre de proporcions descomunals i desorbitades, una orgia de sabors i sensacions orientades a confondre i pertorbar les ments d'aquells més febles i a contribuïr a contaminar les ànimes impol·lutes i pures dels convidats, alhora que desitja ésser recordat per tots aquests arran d'una marxa precipitada i incoherent als països gals...doncs us comunico des d'aquí que desitjo ésser corromput en ànima, ment i anatomia i que la meva disposició és totalment oberta als desitjos d'aquest ésser autoanomenat humà i espero la comunicació apropiada per aquest afer.

Visca Catalunya!

Avui, Diada Nacional de Catalunya, us encoratjo a tots que penjeu senyeres i estelades als balcons, demostreu el vostre sentiment català! Per la meva part, faré el mateix. Llàstima que estigui treballant i no pugui gaudir plenament de la Diada. Avui és un dia important, no hem de permetre que es perdin els nostres costums, i cal ensenyar als que vénen de fora com som. Potser massa patriòtic, no? Em sento plenament català i n'estic molt orgullós de ser-ho. Endavant, seguem cadenes!! Visca en Serrallonga i Visca Catalunya!!

Sobre la pagesia i la meteorologia

Quina gran putada ésser pagès: tot un any invertint temps, salut i diners en unes terres, i per un aiguat o una sequera tot se'n va a tumà pel sac. Des d'aquí la meva sincera solidaritat amb el gremi, des de la feina on estic tot això es viu d'aprop, i tb tenim en Raimon q les està passant magres: entre les expropiacions del puto AVE i tot això del temps...pobra gent. I a més els hi paguen 3 duros...Esperem q tot aquest mal temps s'acabi aviat, ja que si ells no treballen, jo tampoc i aquí ningú veu ni un duro...sempre anem a parar al mateix, però nosaltres hem fet q sigui així. Diners per tothom!!