En motiu de la Diada

Avui és la Diada Nacional de Catalunya, per tant he penjat la senyera a la finestra.

El Dia Nacional d'un Estat és la festa que fa sentir orgullosos als seus habitants de pertànyer a una nació concreta. En el cas de Catalunya, les coses són diferents. Primer, perquè no se'ns reconeix com a Estat. Segon, perquè tampoc se'ns reconeix com a Nació (una frase en el preàmbul de l'Estatut és tot el que tenim) i tercer, sembla que se'n riguin de nosaltres.

Avui fa 32 dies exactament que l'Estatut de Catalunya preveia que hauríem de tenir un finançament propi, i el resultat és que no el tenim. Però no només això, si no que a més sembla que es riguin de nosaltres, quan l'únic que demanem és que es compleixi la Llei. El nostre Govern no és pro fort davant del Govern central per exigir el compliment de la Llei, i així no hi ha nació ni Estat possibles. El poble català no pot confiar més en el tripartit, el PSC està massa lligat al govern central per poder actuar amb independència i així sempre estarem sotmesos a les accions restrictives de ZP.

Malgrat que els nostres polítics no ens sàpiguen representar i defensar, el sentiment del poble català és el que és, i avui 11 de setembre les senyeres i estelades són als balcons. Com a mínim no hem perdut el seny.