Sobre vàries coses

Avui és un dia guai: ja he cobrat! ueeeeeee!!
A més, he decidit una part del meu futur, ja que m'he matriculat del segon cicle de CTA. Espero haver triat bé, ja que quan acabes la carrera no saps ben bé per on has de tirar...i un cop vistes totes les opcions, m'he decidit per aquesta.
A més, estem aquí a la feina amb l'eva sense res a fer...8 hores molt xungues ens esperen...però anirem cobrant per no fer res, com molta gent. És que l'euro és l'euro.

Sobre les vagues dels pagesos

Avui representa que hi ha vaga de pagesos, però resulta que estem aquí tots treballant. Evidentment estic plenament a favor d'ells, ja que els hi paguen una merda. També hi ha qui es columpia una mica i realment es mereix el que li paguen per la mala qualitat del raïm; que a vagades pot ser pel mal temps, però en el cas d'aquest any, crec que és culpa del pagès que no ha cuidat la seva vinya com calia. Li hauríem de preguntar al Raimon com va això de la verema, ja que ell és pagès i, mira, avui ens ha trucat, i feia vaga. Li fotia això de no poder anar a collir, però com que els cellers estan tancat, no tenia cap més remei.
Encara no m'han pagat el mes d'agost...a veure si no cobrarem!!
Els pisos són molt cars!!
Tinc gana!!

Instantànies

In memoriam...

Doncs bé canalla...resulta que els dies de balls i petades ja han acabat. I la valoració global de la meva primera festa major com a bandoler és que no n'esperava menys! Han sigut dies de cansament extrem, almenys això ha notat el meu cos, però que no canviaria per res. Ahir, en l'última processó, em va envaïr un sentiment de tristesa profunda i d'enyorança i perquè no, de frustració: ja no tornaria a viure una experiència tant intensa i enriquidora com aquella fins d'aquí un any, a la propera festa major. Tot i que de sortides encara en tenim unes quantes a la vista, però desenganyem-nos, enlloc es viu tant tot això com a vilafranca...però servirà per apaivagar les ànsies de pólvora. L'obra va sortir rodada, i vaig disfrutar com un nen amb una llaminadura a dalt de l'entarimat...crec que m'agrada això de fer teatre. I avui anem a sopar tots els bandolers per celebrar aquests dies...ja som com una familia...(de mafiosos!!), el millor de tot és el bon rotllo que hi ha entre nosaltres. Recomano des d'aqui a tots i totes que en algun moment de la vostra vida us passeu per algun ball, la festa major és totalment diferent des d'aquest angle.
Visca en Petit Comí i Visca en Serrallonga!!

Sobre Sant Fèlix

Primer de tot, feliç diada de sant fèlix a tothom, i felicitats al gollut i al llargarut!!!
Seguidament, comentar-vos la processó d'ahir: genial. Ple de gent de gom a gom, amb ganes de veure els balls i aplaudint cada actuació. El q més mola és ballar a les cruïlles dels carrers: s'hi amuntega molta gent, en poc espai, i et dóna un caliu incomparable. I a l'arribar a la plaça, la ballada conjunta és la bogeria.
Aquest matí hem acompanyat els administradors a ofici, i després d'un esmorzar de bandolers, hem ballat a la plaça de l'ajuntament, ja plena de gent esperant la diada castellera de sant fèlix. I aquesta tarda ve el plat fort: la processó més important i l'entrada de sant fèlix a la basílica. Espero q sigui memorable.

Sobre la primera petada (i ballada)

Ja torno a ser a la feina, i com veieu sempre trobo algun moment per escriure algo. Aquest matí he ballat la primera cercavila de la festa major 2005, la meva primera festa major. I potser els foranis no ho acabareu d'entendre, però això és molt important. Això et marca i no se t'oblida mai. Sentir la tronada per primera vegada vestit i preparat per ballar, i el neguit del primer ball a la rambla, plena a vessar de gent que com tu el que més desitja és que comenci la festa major, la olor a pólvora...excitant. I durant la cercavila m'ho he passat tant bé!! he acabat cansat com un ruc i suat com un porc, però he disfrutat com un berro!!! i ens hem fet vàries fotos amb canalla, i és que el jovent ja sap el q és bo.

Estic petat

M'he permès el luxe de variar el títol del post. I és que avui dia 29 d'agost comença la festa major de vilafranca. I si us fixeu en l'hora que estic escrivint, veureu q és força aviat...no és q sigui un freak i m'hagi llevat d'hora per postejar, no, ...estic treballant. Òstia quina puta merda. I ho dic així de clar. Ahir diumenge ja em va tocar anar a la feina, i avui m'ha tocat matinar, ja que si no, no puc ballar al matí, d'aquí a 5 hores...pensareu q estic sonat...al igual si, però q hi farem...tot sigui pel Ball d'en Serrallonga. Ja en tinc unes ganes!!! tinc el trabuc tot netet i brillant...a punt pel debut. Quins nervis...

Sobre els dies previs

A Vilafranca tenim tantes ganes de festa major que en fem abans de què ho sigui. En els dies previs, ja podem gaudir de concerts i de festa. Aquí teniu el programa complet de la festa major d'aquest any, espero veure cares conegudes ben aviat!!

Sobre el cosinet!!!

Eieieieieieieieiei!!!! Avui ha nascut el meu cosinet petit!!! és el fill de la meva cosina gran, així q és com un cosí segon, però em fa molta ilu igualment!! Quan acabi de treballar aniré a veure'ls!! La setmana passada ja els hi vam comprar una cosa, ja no em vaig poder aguantar...quan en tingui alguna foto, ja l'ensenyaré...ah, es diu Eric. Benvingut petit!!

Sobre aquest cap de setmana

Després del descans del cap de setmana, ja toca tornar a treballar. Ha sigut, i encara ho és, Festa Major a St.Quintí de Mediona. Balls folklòrics, festa de nit, matinades...i de dormir més aviat poc. I mira que m'agrada, eh? però quan és Festa Major ja se sap. Ha sigut com escalfar motors de cara a la Festa Major de Vilafranca, que encara serà més xunga, ja que hauré de ballar i treballar i evidentment a les nits tb hi haurà ganes de gresca...espero poder permetre-m'ho.
Aprofito tb per donar l'enhorabona al pilot de McLaren Kimi Raikkonen per la seva victòria a la cursa d'ahir. Go for it iceman!!

Sobre les àvies en general i sobre la meva en concret

Aquests dies d'Agost que estic treballant i mons pares són de vacances, vaig a dinar a Ca l'Avi. Molts de vosaltres ja ho coneixereu, i si no, doncs Ca l'Avi és un poble molt petit on hi viu la meva àvia i un parell de tiets. És també on hi ha la Cava. El cas és que avui és dijous, i el dijous la iaia fa paella. I li queda de collons. No perquè sigui la meva àvia, sinó perquè realment la fa molt bona. A més, cada dia fa un plat diferent, però que es repeteix cada setmana. Dilluns no me'n recordo, dimarts macarrons, dimecres ensaladilla russa o algo de verdura, dijous paella i divendres amanida de pasta, em sembla. Tot això regat amb un bon cava i un bon vi, evidentment. A més, no para de preguntar: "que ho trobes bo?", ho diu unes 15 vegades durant el dinar, li pregunta a tothom. Jo li dic que no val res, però ja sap que no és veritat...i de postres, habitualment fruita: "els préssecs són de Cal Magí i el meló és del Sisquet". Finalment tb hi ha cafè, que normalment és del matí o del dia anterior...per oblidar.

Sobre l'importància del temps lliure

No podem estar molt de temps seguit sense descansar. Treballar és important, però encara ho és més poder desconnectar totalment de la feina, font de maldecaps de la gran majoria de bípedes ;) . I així mateix he fet jo durant aquests tres dies de descans. Descansar i desconnectar. El problema, però, és que tothom vol descansar i desconnectar alhora. I llavors vénen les cues a l'AP-7. I no descanses! Però s'ha de prendre amb filosofia, tard o d'hora arribarem. I el millor és marxar i tornar tard, així aprofites al màxim els dies i minimitzes la histèresi col·lectiva. He dit minimitzar, eh? però personalment, encara ens en vam ensortir prou bé. I avui tornem-hi, a treballar i a tenir maldecaps...però amb tot el que hem gastat, em convé tenir maldecaps...aniré preparant l'aspirina.

Sobre la bona gent

Avui en dia no et pots fiar gaire de ningú: tothom va a la seva i pel seu propi benefici, passant de tot i de tothom. Però m'alegra comprovar que encara queda bona gent rondant per aquí. És el cas, per exemple, del noi al qui li vaig dir que ens fés una foto al concert pq no portàvem càmera ningú de nosaltres. Pensava que ja no se'n recordava, o q simplement passava de tot.l Però no, finalment avui m'ha enviat la foto, i jo li he agraït profundament, em feia molta ilu tenir-la. I aquí està. D'esquerra a dreta i de dalt a baix: Petit Gornès, felixe, Capo forever, Petit Comí, jordi(?), i la meva Fanny. "Va ser molt gran", capo dixit...

Sobre la verema

Aquest any encara no se sap com anirà la verema. Ho diuen els pagesos de la comarca: "el Chardonnay ja fa 11 graus, pro el macabeu encara verdeja". Amb aquest rotllo de ara plou de cop, ara ja no plou, no se sap amb certesa quan es podrà començar a veremar. Podria dir que m'és una mica igual si comença ara o d'aquí 15 dies, ja que treballaré igual, però sí que m'afecta. Si comença la verema aviat voldrà dir que hauré de canviar l'horari de feina i que no podré ballar per Festa Major!! és molt important per mi, ja que serà la primera vegada que ballo durant tota la Festa, la "més típica", li diuen. A veure com va. Per cert, avui hi ha assaig.

Sobre en Serrallonga

Me oblidat de comentar que abans dels U2 vam escoltar els Keane...només amb aquests ja vaig flipar que déu ni dó...un concert en un espai tant gran i amb tanta gent és el que té.
El títol de l'article és degut a que, en moments de confusió i disbauxa ens vam trobar amb un personatge molt conegut per tots els que érem allà: el nostre estimat ex-capo de quadrilla! així que ens vam unir tots a ell i vam anar a atracar la diligència dels organitzadors...no cal dir que tant els Keane com els U2 van dedicar al nostre guía i ídol un ben merescut gràcies, tant per la inspiració com pel saber fer que el caracteritza, i fins i tot ens van enfocar directament mentre cridàvem a cor què vols: Visca en Serrallonga!

Sobre els U2

Finalment ha arribat el concert!

Ahir vam gaudir d'una experiència inoblidable. 85.000 persones al Camp Nou, tots cridant i saltant alhora, aixecant els braços i deixant-nos endur per la música i per l'èxtasi col·lectiu. No tinc paraules per descriure fidelment el que vaig viure ahir, una passada.
I això que vam estar a punt de no entrar o d'entrar tard, ja que l'accés que ens tocava no l'havíen obert encara...total, que ens vam colar. I em van fer deixar l'ampolla d'aigua que portava!!: "es que la podéis tirar llena y hacer daño a alguien" em va dir el segurata, i jo: "l'aigua la porto per beure, no per llençar-la", i ell: "pero esto yo no lo puedo controlar...". Joder, amb la calor que feia i les ampolletes d'aigua a la barra 2€, això si hi aconseguies arribar...
Ningú de nosaltres portava càmera de fer fotos, ja que vaig decidir curar-me en salut i la vaig deixar a casa per si no me la deixaven entrar...de fet no es podia, però tothom en portava i no van controlar-ho a l'entrada. Vam demanar a un xaval que hi havia que ens fes una foto i li vaig donar el mail, a veure si me l'envia i us la puc ensenyar. Espero que l'envii, em sabria greu no tenir-la.
En definitiva, un concert per no oblidar, ens ho vam passar tots molt bé...va ser un concert de Vértigo!

Sobre Los Planetas

Ahora pienso que no merece la pena,
arriesgarme traerá más problemas.
Así que elijo
lo que tengo más cerca.
Por lo menos tendré la certeza
de que existo,
de que puedo decidir,
de que elijo por mí,
sólo por mí.

En vez de aceptar lo que viene de fuera,
en lugar de contar lo que queda,
desde ahora hasta el día en que me muera
por lo menos cabrá la sorpresa.
Algo nuevo,
algo aún por descubrir,
algo dentro de mí,
dentro de mí.

Cuánto tiempo he perdido ahí afuera,
cuanto por descubrir en mi cabeza.
Es tan vasto
que da casi pereza.
Casi pienso que no tengo fuerzas
para hacerlo
y encontrar dentro de mí
algo nuevo.

Sobre l'espai

Nova despesa astronòmica als EEUU
això sí, es envien unes imatges molt maques de la nostra Terra...

Sobre el fumar i el menjar

Últimament hi ha una guerra contra el tabac tant per part de l'Administració com per part dels no fumadors. Finalment la gent no fumadora ens veiem recolzats i amb ganes de queixar-nos per un fet que nosaltres mateixos com a societat hem permès fins ara. El fet en qüestió és el d'anar a dinar a un restaurant, ja sigui per feina o per lleure, i trobar-te el fum d'un individu entre queixalada i glop d'aigua. A aquest individu en qüestió tampoc li agrada que el fum li vagi al forat del nas mentre està ingerit ell conill a la brasa amb all-i-oli, així que enfoca el cigarret cap a la taula del costat, de manera que el fum es desplaça cap a on a ell no el molesta. Però a mi sí em molesta! Doncs es veu que està per aprovar una llei que no permetrà fumar en restaurants i llocs públics, si no és en un espai reservat per a tal fet. Així que a partir de llavors podré saborejar el xai al forn sense ser fumat.

Sobre l'Agost

Diuen que el mes d'Agost és el mes de vacances per excel·lència...això diuen. Doncs en aquest magnífic mes de vacances també treballaré: de vacances, doncs, poques. Des d'aquí donar l'enhorabona a tots aquells que marxeu!!: els dels països "balcànics" ja deuen estar nerviosos, eh? que això ja s'acosta...el felisindu el tenim a benasque (ell diu que per treballar, però ja el coneixem...) i aquest diumenge el concert d'U2!!!!!!! farà ja mig any que vam anar a comprar les entrades.
Això si, algun cap de setmana intentarem escapar-nos a la costa brava. A finals de mes, festa major a st.quintí de mediona i també a Vilafranca!! a veure si podré ballar, pq amb tot el rotllo de la feina...espero que sí. No cal dir que hi esteu tots convidats!