Ara si que ja estic!

Una foto del mendu, de fa un temps...ara que està lluny ;(

Doncs sí, després de tants dies sense publicar cap post, us haig de dir que estic content com un jínjol (?) perquè ja he acabat les pràctiques de química física...i això vol dir que la carrera ja ha acabat. Bé, falta fer un petit test el dia 12 de Gener, però com molt bé diu en Novoa: "[...] hago el exámen porque me obligan, pero será un puro trámite...y más aún si me traéis unos jamones al despacho [...]". Quin paiu aquest del Novoa. I quina sort també.
La resta continua més o menys igual, otro gallo cantaría si m'hagués tocat l'Euromillones de la setmana passada...180 M€!! una bestiesa.
Seguiré a Clariant fins al desembre, i si no me diuen res m'hauré de buscar la vida.
El dia 4 va ser el meu aniversari i vam nar a sopar a la Trebbia, va estar molt bé, gràcies a tots per venir. Els papes m'han regalat un iPod nano de 4GB, que està a l'infermeria d'Apple, me n'han d'enviar un altre de nou. Ja penjaré una foto.
La càmera que vaig comprar funciona a la perfecció i fa unes fotos molt maques. Ja he tirat 3 rodets, el revelat de 24 fotos surt a 10€. Un pèl car.
No faré res d'especial pel pont de desembre.

Les pràctiques

Avui començaré les que seràn les últimes pràctiques de la carrera a la Facultat. Ja va sent hora, no? doncs ja tinc ganes d'acabar i llestos. Serà també l'últim exàmen de la carrera, espero, tot i que continuaré la vinculació amb el món universitari durant la resta del curs i potser un semestre més, depèn de la mandra que em faci...amb CTA. Així que encara tindré exàmens per nadal i l'estiu...espero que els últims.
Però el mercat laboral està fatal. I no cal que us ho digui jo, ho sap tothom. Quina merda. De moment tinc les pràctiques, però el desembre s'acaben i no sé encara què faré...ja veurem.
També segueixo amb el postgrau, és molt interesant, m'agrada. Espero que també em permeti obrir unes quantes portes més, no se sap mai.
M'he comprat una càmera de fotos, digital? nooo...de les d'abans, amb rodet. Mira, fa temps que en volia una i l'he aconseguit bé de preu. Intentaré aprendre a fer fotos i ja en penjaré alguna...l'hauré d'escanejar, clar.
No comentaré res de les eleccions.

Festes populars

Doncs aquest cap de setmana va ser Festa Major a Ca l'avi. Que què és Ca l'Avi? doncs tot junst unes quantes cases entre sant sadurní i vilafranca, amb uns 90 habitants com a molt. Pensareu: "quina merda de poble!". Doncs en aquest poble la gent treballa per fer-lo més gran. No més gran en extensió ni en població (bé, van naixent nens, suposo) si no en ilusió i qualitat de vida. I tot això degut a una cosa tant senzilla com uns cap grossos i uns gegantons (no arriben a gegants ;) ) per tal de que la canalla participi d'una manera activa en el seu poble, i la no tant canalla també. No havia vist mai tanta gent ni tant bon rotllo en aquest poble! i mira que gairebé puc dir que he crescut allà, entre espàrrecs i cabanyes ;) , així que enhorabona per les persones a qui se'ls va acudir la idea de dinamitzar el poble amb aquesta activitat, i endavant amb tot el que representi un moviment de gent per a fer coses pel poble.

El mendu és a Tel Aviv

Finalment tenim el blog del mendu publicat. Trobareu el link aquí a la dreta. A veure si ens manté informats sobre el que fa i el que deixa de fer, en tots els sentits...i moltes fotos...

PP & friends

El Parit Popular fa amics arreu on va. L'altre dia a Martorell li van organitzar una festa de benvinguda, on no va faltar la música, un grup de percussionistes i fins i tot una coral. A crits de: "Fills de puta!" i "Vosaltres, feixistes, sou els terroristes!", es van sentir tant estimats que només van poder apretar a córrer. Quan aprendran que no els volem a Catalunya? Els senyors Piqué, Acebes, Zaplana, Rajoy i els seus sequaços s'han guanyat a pols que els tinguem aquest apreci. Els seus insults a Catalunya i a tot allò que sigui català fan que no els poguem rebre de cap altra manera. La llàstima és que faran servir aquestes imatges per a la campanya electoral. Però l'acolloniment ja no els hi treu ningú.

Còctel d'informació

Vàries cosetes:

1. Quina putada la cursa del diumenge, Ferreri feia 6 temporades que no trencava motor i justament en aquesta cursa es trenca. Ja no hi ha gaire opció. Resignació.
2. El mendu se n'ha anat a Tel-aviv, a Israel, i espero que faci un blog per mantenir-nos informats.
3. He pillat un gripassu dels que fan història, tot és culpa del dissabte, que vaig passar un fred de collons i no portava jaqueta. Així que tinc festa de la feina.
   

Ja no tinc tant de temps

Doncs això, que ara ja teballo les 8 hores i no tinc temps de postejar tant sovint com el mes passat...i d'aquí a 15 dies començaré un postgrau a la UPC de Terrassa sobre química aromàtica, força interessant i recomanable. Demà dissabte començo el nou curs d'alemany, el B1, també molt interessant i profitós.
I és que no puc estar quiet! m'agrada adquirir nous coneixements, un seguit de coses útils, en principi, que em poden permetre obtenir aluna cosa millor, a part de l'enriquiment personal que us he comentat.
I continuo sense haver fet vacances. Els ponts que vénnen tinc festa a la feina...però no aniré enlloc fora de l'habitual. Qui tingui la sort de fotre el camp, que ho disfruti. Ah si! el llarg se'n va dilluns a Israel, a Tel.aviv em sembla, durant 3 mesos? no ho sé segur. Espero que faci un blog sobre la seva estada i hi pengi fotos...ha de ser diferent aquell país, una cultura diferent sempre és interessant.

Em descuidava de dir-vos que aquest cap de setmana hi ha GP de Fórmula 1 al Japó, i que tinc totes les esperances posades a Ferrari. Quins nervis!!

Visca el vermell!!

Ja ho tenim a prop. El mundial de fórmula 1 està arribant al seu final i no ho pot fer d'una manera més emocionant. Tot aficionat a aquest esport hauria d'estar disfrutant d'allò més sigui quin sigui el seu equip preferit. I avui, el miracle és possible. Què coi! ni miracle ni òsties! en schumi és molt millor que el mitja tita aquest espanyolet...així que, a falta de dues curses, els dos estan empatats a punts...serà un mes d'octubre una mica complicat. A veure com acaba això.

A la justícia li calen unes ulleres

No te n'adones de com és d'incomprensible tot plegat fins que no et toca de prop. Com pot ser que uns avis de 75 anys que han viscut sempre en el mateix pis, en el barri on van créixer i on es van conèixer, on van tenir els seus fills i on han treballat tota la vida, ara se n'haig d'anar perquè a una immobiliària li dóna la gana de tirar el bloc a terra i construïr-hi un macroedifici de vivendes?? perquè un jutge dóna la raó a una empresa que especula, ja no amb els terrenys, si no amb la vida de la gent? perquè ningú fa cas als recursos i a la veritat?? com es poden defensar dos avis de tot això? com els hi fas entendre que la justícia és així i que esgotades totes les vies legals, han de marxar de casa seva?
M'imagino la quantitat d'avis de les grans ciutats, on hi vivien des de que eren un poble, que han sigut víctimes de l'especulació i que malauradament no tenien a ningú que els pogués ajudar. Quan s'arriba a aquestes edats, quan ja has viscut tota la vida, quan has vist com ha canviat tot el que et rodeja, quan l'únic que vols és viure amb tranquil·litat i no fer nosa a ningú...llavors vénen uns fills de puta i ho engeguen tot a la merda. Òstia puta!

Peculiar-en-el-bon-sentit

Hi ha gent peculiar, no pas en mal sentit, que et fa adonar que és pràcticament impossible que existeixin dos éssers humans iguals. Aquesta és la gràcia del tema, podriem dir. Doncs aquests dies tinc l'oportunitat de xerrar amb una d'aquestes persones-peculiars-en-el-bon-sentit. Us el descriuré una mica perquè el pogueu ubicar en la línia de la vida: individu de sexe masculí, d'uns quaranta i bastants anys d'edat, casat i amb dos fills varons, viu en un poble i treballa de camioner. No us feu una idea equivocada, no és el típic camioner panxut i malparlat, ni fa mala olor ni diu guarrades a les dones, ...ni res d'aquesta imatge peliculera que es dóna als camioners (tot i que per aquí també n'hi ha d'aquests, o sigui que existeixen de veritat). És una persona metòdica i organitzada, que cuida fins al mínim detall la feina que fa i que li agrada la seva feina. Sempre s'ha dedicat a això i ho ha heredat el seu pare , fins i tot el camió. Un camió que ha recorregut llargs quilòmetres (no us ho creuríeu), però que els ha recorregut amb comoditat i dignitat. I ara li ha arribat la jubilació.

Però no em vull desviar, vull parlar-vos de la persona-peculiar-en-el-bon-sentit. Parlar-hi és realment tenir una conversa. No és pas que sigui filòsof ni que tingui una visió diferent de les coses, simplement crec que en els temps que córren és una persona ben centrada i que viu la vida a mig camí entre el present i el futur immediat. Vull dir que no és ni un carpe diem ni que sigui un visonari, fa el que ha de fer en el seu moment i tenint sempre un pensament pel que vindrà. Així, pot viure amb relativa comoditat i no li cal tenir grans luxes.

A vegades pot arribar a ser tant metòdic i cuidadós que te'l quedes mirant i penses: "vols dir que n'hi ha per tant?", però a la llarga el temps li dóna la raó.

Tots tenim el nostre punt de peculiaritat-en-el-bon-sentit. Només cal que algú s'hi fixi.

Atlantic

I hope all my days
Will be lit by your face
I hope all the years
Will hold tight our promises

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

And if I need anything at all

I need a place
That's hidden in the deep
Where lonely angels sing you to your sleep
The modern world is broken

I need a place
Where I can make my bed
A lover's lap where I can lay my head
Cos now the room is spinning
The day's beginning

8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya

Ahir diumenge, el Ball d'En Serrallonga de Vilafranca del Penedès va participar en la 8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya, organitzada pel Ball d'En Serrallonga de Tarragona, inclosa en el programa d'actes de celebració del 20è aniversari d'aquesta colla i també dins dels actes de les Festes de Santa Tecla 2006.

Mostra de Balls de Serrallonga de Catalunya. El Ball de Serrallonga és la nostra versió particular de les festes en què els trabucs, els arcabussos o altres armes de foc es posen al servei del vessant més lúdic. El Serrallonga és avui l’únic exponent viu a la ciutat d’una celebració en altres temps absolutament presidida pel so eixordant de bandolers i molts d’altres personatges que, amb independència d’una sovint inadequada correspondència cronològica, exhibien les seves armes, convertides en estris lúdics, durant tota la festa gran. El nostre Ball de Serrallonga ha convidat enguany la resta de grups del país. Cercavila amb:

Ball de Serrallonga de Terrassa
Ball de Serrallonga de Torredembarra
Ball de Serrallonga de Vilafranca del Penedès
Ball de Serrallonga de Vilanova i la Geltrú
Ball de Serrallonga de Tarragona

Una altra frikada

Permeteu-me una nova frikada. Apple ha renovat la família iPod i ha presentat els nous iPod nano.
Sense paraules.

L'aigua és inofensiva?

Sembla mentida que vivint en un món civilitzat, en teoria, uns xàfecs puguin afectar tant la vida quotidiana. Vivim en un país mediterrani, hauríem d'estar acostumats a les plugues de tardor i de primavera, forma part del clima autòcton de la zona. Doncs a la que cauen unes gotes (tant si són moltes o poques), ja estem col·lapsats: carreteres tallades, apagades de corrent elèctric, trens que o van amb retard o no van (a això sí que hi hauríem d'estar acostumats)...no ho entenc. Amb el que val la factura de la llum, podríem tenir una xarxa elèctrica una mica més resistent, ja se sap que l'aigua i l'electricitat no són compatibles, però a gran escala la cosa hauría de funcionar. El que sí és penós i tercermundista és la RENFE. Normalment no és que funcioni del tot malament, tampoc tant bé com hauria d'anar, però és que a la mínima que plou la cosa s'enfonsa i ni ells mateixos saben quan ho podran solucionar. I si les alternatives fóssin realment bones, encara.Però si hi ha alguna cosa que no funciona és el transport públic. Llavors, la gent que pot agafa el cotxe: embussos, accidents, talls de carreteres...és com una ratonera. La millor solució és no moure's de casa. No cal anar a treballar si t'has de passar 2 hores a l'andana o a la carretera.

Diada de Catalunya

Avui, 11 de Setembre, és la Diada Nacional de Catalunya. És una data important, per donar a conèixer la nostra catalanitat, el nostre sentiment nacional, i demostrar-ho penjant senyeres als balcons. També fa 5 anys de l'11-S, com passa el temps. Ahir van fer un reportatge al 30 minuts on parlaven supervivents dels atemptats: esfereïdor. I és ben cert que des de llavors els temps han canviat...qui va començar el joc?

Forza Schumi!

Doncs sí! qui ho havia de dir, jo tant de McLaren de tota la vida, ara sóc dels vermells. I avui és un dia molt feliç! Schumi ha guanyat el GP de Monza i com que el mitja tita de l'alonso no ha puntuat, això vol dir q només els separen 2 punts, i queden 3 curses!! espero que l'asturianet no es mengi cap més punt i en Schumi el pugui esclafar i guanyar el seu últim mundial...que ja n'estic cansat de criaturades!

Podríem estar de dol

He llegit estupefacte avui la notícia a El Periódico que s'ha mort el friqui del caçador de cocodrils, el paiu de la tele. A mi m'agradava molt aquell programa!! El xaval hi posava moltes ganes, molt d'èmfasi, potser massa i tot de vegades, però feia una feina que li agradava i es notava. Alguns col·lectius l'havien criticat per la seva manera de fer, però el govern d'Austràlia el defensava.
El seu programa era una manera diferent de reportatges sobre natura, ni de bon tros tant avorrits com els de la 2 o del 33...també ha sigut mala sort.

Encara es pot ser més friqui

Crec que ho he superat. Ahir vaig introduïr un article a la viquipèdia sobre el Ball d'En Serrallonga. Com no sé ben bé com funciona, no sé si el podreu llegir, de moment. Però ja he demanat ajuda als viquipedistes, així que aviat estarà ben publicat.

M'he tornat un friqui

Començo a adonar-me que sóc una mica friqui. Al principi no li donava importància, eren petits comentaris, cerques per internet, anades i vingudes de la FNAC, emocions retingudes...però ara ja ho sé del cert. Tot va venir perquè vaig estar un temps fent de becari d'informàtica a la Universitat, i clar, envoltat de friquis algo s'enganxa. I després va venir el Mac, i les visites constants a la FNAC, i quan el vaig comprar ja va ser el salt definitiu. Quines collonades. Però encara continuo amb la dèria aquesta i crec que va en augment. Tampoc és dolent, no? potser sí. Però hi ha coses pitjors. Doncs si voleu conèixer una mica la història dels Mac, com van començar, el famós anunci de 1984, els primers models, ...etc. podeu clicar en aquest link. La xarxa és plena d'articles i comentaris de friquis - i no tant friquis - sobre tot això. També existeix la pàgina Macuarium, una mena de fòrum permanent sobre els usuaris Macintosh, on aprendre una mica més sobre tot aquest món. I si encara teniu dubtes, una eina molt útil per qualsevol mena de consulta és la wiquipèdia. Cal estar ben informat de tot per no caure en tòpics i enganys...diguem NO al monopoli de Microsoft. Endavant amb el programari lliure! Estic fatal.

La FM '06 ja s'ha acabat

Ha durat poc...però ha sigut intens. De fet, encara no ha acabat, fins demà encara hi ha coses a fer, però ja no haig d ballar més. Avui he pogut dormir i descansar finalment. Han sigut 3 dies on la seqüència diària era ballar-treballar-ballar-dormir poc-ballar-treballar...i estic rebentat. Però les cercaviles i processons han sigut intenses i els companys de quadrilla ho hem viscut amb trempera! avui hi ha el sopar del ball, a La Senalla. Serà una manera d'acomiadar la FM fins l'any vinent. I també el Peri, que es veu que plega. Quina putada.