Una altra frikada

Permeteu-me una nova frikada. Apple ha renovat la família iPod i ha presentat els nous iPod nano.
Sense paraules.

L'aigua és inofensiva?

Sembla mentida que vivint en un món civilitzat, en teoria, uns xàfecs puguin afectar tant la vida quotidiana. Vivim en un país mediterrani, hauríem d'estar acostumats a les plugues de tardor i de primavera, forma part del clima autòcton de la zona. Doncs a la que cauen unes gotes (tant si són moltes o poques), ja estem col·lapsats: carreteres tallades, apagades de corrent elèctric, trens que o van amb retard o no van (a això sí que hi hauríem d'estar acostumats)...no ho entenc. Amb el que val la factura de la llum, podríem tenir una xarxa elèctrica una mica més resistent, ja se sap que l'aigua i l'electricitat no són compatibles, però a gran escala la cosa hauría de funcionar. El que sí és penós i tercermundista és la RENFE. Normalment no és que funcioni del tot malament, tampoc tant bé com hauria d'anar, però és que a la mínima que plou la cosa s'enfonsa i ni ells mateixos saben quan ho podran solucionar. I si les alternatives fóssin realment bones, encara.Però si hi ha alguna cosa que no funciona és el transport públic. Llavors, la gent que pot agafa el cotxe: embussos, accidents, talls de carreteres...és com una ratonera. La millor solució és no moure's de casa. No cal anar a treballar si t'has de passar 2 hores a l'andana o a la carretera.

Diada de Catalunya

Avui, 11 de Setembre, és la Diada Nacional de Catalunya. És una data important, per donar a conèixer la nostra catalanitat, el nostre sentiment nacional, i demostrar-ho penjant senyeres als balcons. També fa 5 anys de l'11-S, com passa el temps. Ahir van fer un reportatge al 30 minuts on parlaven supervivents dels atemptats: esfereïdor. I és ben cert que des de llavors els temps han canviat...qui va començar el joc?

Forza Schumi!

Doncs sí! qui ho havia de dir, jo tant de McLaren de tota la vida, ara sóc dels vermells. I avui és un dia molt feliç! Schumi ha guanyat el GP de Monza i com que el mitja tita de l'alonso no ha puntuat, això vol dir q només els separen 2 punts, i queden 3 curses!! espero que l'asturianet no es mengi cap més punt i en Schumi el pugui esclafar i guanyar el seu últim mundial...que ja n'estic cansat de criaturades!

Podríem estar de dol

He llegit estupefacte avui la notícia a El Periódico que s'ha mort el friqui del caçador de cocodrils, el paiu de la tele. A mi m'agradava molt aquell programa!! El xaval hi posava moltes ganes, molt d'èmfasi, potser massa i tot de vegades, però feia una feina que li agradava i es notava. Alguns col·lectius l'havien criticat per la seva manera de fer, però el govern d'Austràlia el defensava.
El seu programa era una manera diferent de reportatges sobre natura, ni de bon tros tant avorrits com els de la 2 o del 33...també ha sigut mala sort.

Encara es pot ser més friqui

Crec que ho he superat. Ahir vaig introduïr un article a la viquipèdia sobre el Ball d'En Serrallonga. Com no sé ben bé com funciona, no sé si el podreu llegir, de moment. Però ja he demanat ajuda als viquipedistes, així que aviat estarà ben publicat.

M'he tornat un friqui

Començo a adonar-me que sóc una mica friqui. Al principi no li donava importància, eren petits comentaris, cerques per internet, anades i vingudes de la FNAC, emocions retingudes...però ara ja ho sé del cert. Tot va venir perquè vaig estar un temps fent de becari d'informàtica a la Universitat, i clar, envoltat de friquis algo s'enganxa. I després va venir el Mac, i les visites constants a la FNAC, i quan el vaig comprar ja va ser el salt definitiu. Quines collonades. Però encara continuo amb la dèria aquesta i crec que va en augment. Tampoc és dolent, no? potser sí. Però hi ha coses pitjors. Doncs si voleu conèixer una mica la història dels Mac, com van començar, el famós anunci de 1984, els primers models, ...etc. podeu clicar en aquest link. La xarxa és plena d'articles i comentaris de friquis - i no tant friquis - sobre tot això. També existeix la pàgina Macuarium, una mena de fòrum permanent sobre els usuaris Macintosh, on aprendre una mica més sobre tot aquest món. I si encara teniu dubtes, una eina molt útil per qualsevol mena de consulta és la wiquipèdia. Cal estar ben informat de tot per no caure en tòpics i enganys...diguem NO al monopoli de Microsoft. Endavant amb el programari lliure! Estic fatal.

La FM '06 ja s'ha acabat

Ha durat poc...però ha sigut intens. De fet, encara no ha acabat, fins demà encara hi ha coses a fer, però ja no haig d ballar més. Avui he pogut dormir i descansar finalment. Han sigut 3 dies on la seqüència diària era ballar-treballar-ballar-dormir poc-ballar-treballar...i estic rebentat. Però les cercaviles i processons han sigut intenses i els companys de quadrilla ho hem viscut amb trempera! avui hi ha el sopar del ball, a La Senalla. Serà una manera d'acomiadar la FM fins l'any vinent. I també el Peri, que es veu que plega. Quina putada.

La FM '06 ja ha començat: la primera cercavila

Aquest matí a les 12h la tronada ha donat inici a la Festa Major d'enguany. Hem fet la primera cercavila i ja estic fet pols, com no hem fet sortides a l'estiu...estem desentrenats. Ara acabo de dinar i tinc els genolls que em bullen. I a la tarda, tornem-hi. I després a sopar a cal Ramon i el castell de focs...i potser l'empalmada. Però no ho asseguro.

No tinc la síndrome postvacacional

Llegint El Periódico, m'he trobat amb una notícia que m'ha deixat entre sorprès i emprenyat. Sorprès, perquè no coneixia l'existència d'una síndrome denominada "postvacacional", en conec d'altres com la "síndrome de la classe turista", la "síndrome d'estocolm", la "síndrome de Down", etc. La definició de síndrome és un conjunt d'afeccions que es manifesten conjuntament i que s'agrupen sota un nom, per fer-ho més fàcil, i no haver de dir tot el que et passa. Així, la síndrome postvacacional es manifesta en individus als qui, després de les vacances, la tornada a la feina se'ls hi fa difícil, més difícil del que és habitual, arribant a semblar altres persones segons la manera de comportar-se.
Emprenyat, perquè com no he tingut vacances, no he pogut experimentar la síndrome postvacacional. Vull patir la síndrome postvacacional!!!! i també la prevacacional!! i també vull vacances!! no és just que molta gent la pateixi i jo no. Heu patit alguna altra síndrome?

Els dies previs a la més típica

Doncs sí, qui ho havia de dir però la Festa Major 2006 ja és aquí. Demà a les 12 del migdia començaran 3 dies de cercaviles i processons, de matinades i esmorzars, de concerts i de gresca ... i el millor de tot és que avui he acabat definitivament les pràctiques a oliver rodés, i no hi hauré de tornar mai més!!! Sóc molt feliç!!!
Demà estrenem els vestits nous! si puc aniré penjant alguna foto...

El Ball d’en Serrallonga de Vilafranca estrena nou vestuari per als seus bandolers

Els bandolers del Ball d’en Serrallonga lluiran nou vestuari per a la propera festa major. Per al treball de recuperació i reconstrucció del nou vestuari s’ha realitzat un estudi històric basat en el llibre de Joan Amades “El Ball d’en Serrallonga”. S’ha volgut mantenir la línia dels antics vestits, per tant és una renovació parcial, es tracta de pantalons negres amb una pana més gruixuda, les camises continuen també vermelles però amb diferents tonalitats, la part posterior de l’armilla canvia la tela fina d’abans per una tela més forta i ratllada que dóna un to més rústic. També s’ha canviat la manta que ara serà ratllada amb tonalitats marrons.

Com va tot?

Després de tants dies sense postejar, aquí en va un de resum. Bàsicament, he pringat tot l'estiu...i el que em queda. Tot Juliol i Agost llevant-me a les 6:45 per anar al Prat de Llobregat a fer l'experimentació avançada B, al laboratori oliver rodés, quatre hores que en principi eren amb benefici zero però que finalment s'han vist recompensades amb 120 € al mes. Magnífic. I la feina...és una merda. Molt de renom té aquest laboratori, però si sabéssiu com funciona...la gent n'està fins als collons, i jo encara més. Però necessito els crèdits, així que haig de callar i fregar. Fins el dia 28 d'agost allà pringant. I l'endemà, a les 12 del migdia comença la Festa Major de Vilafranca, amb estrena de vestuari inclosa. Això m'alleuja el mal rotllo.
I avui, he començat a Cevipe, com cada any per verema, i ja en fa 4 em sembla. De moment, tampoc gaire feina...més endavant ja es veurà. Suposo que fins a principis d'octubre, no gaire més perquè tampoc està la cosa per tirar coets.
I el 15 de setembre suposo que continuaré a Clariant, com abans de l'estiu.
I també haig de fer l'experimentació en quimica física, i així ja seré llicenciat. I seguiré amb CTA, que tinc 4 exàmens de setembre.
I sense vacances.

Sobre les coses de la vida

El passat 12 de Juny, avui fa un mes, vaig fer el que podria ser l'últim exàmen de la carrera, Química Física IV. Aquesta és d'aquelles assignatures que dónen pel sac, ja que per molt que estudiis, sempre hi ha alguna cosa que fa que sentis que no ha anat tant bé com hauría d'haver anat. Si l'aprovava, només quedarien tres setmanes de pràctiques per acabar la carrera, però si suspenia, hauria d'esperar un any més per poder acabar...i ja en porto 7. Ja n'hi ha prou. He hagut d'esperar un mes a conèixer el resultat de l'exàmen que, espero, canvii definitivament el rumb de la meva vida, si més no, laboral. I he aprovat.

Complimenti Italia!!

Des d'aquí l'enhorabona a la selecció Italiana de futbol per haver guanyat el Mundial d'Alemanya 2006. Quin partidàs...i quin mal de cap!

Miquelets i tomàquets

El passat divandres vam anar al Teatre Grec, al concert de Michel Camilo i Tomatito. Espectacular, dues hores de concert, amb 5 bisos. La gent es tornava boja, ningú volia marxar. L'escenari, memorable. Va ser el concert d'inici de la gira "Spain, again", que els durà per tot Espanya. Fa 6 anys van triomfar amb el disc "Spain" i ara s'han tornat a retrobar per seguir fent bona música. Mai hauria pensat que un piano i una guitarra poguéssin tocar junts, i la veritat és que és impressionant. Molt recomanable.

Cronica d'una nit de Sant Joan

Vilafranca, 23 de Juny de 2006, 21:15 h aproximadament. Carrer Amàlia Soler, no sé quin número, 6è 4ª. Truco i respon algú amb veu de dona d’edat avançada, i molt educadament li demano disculpes perquè evidentment m’he equivocat de pis. Però de sobte la porta s’obre. Entrem a l’edifici i ens trobem una senyora carregada de bosses del Mercadona, i un dels ascensors no funciona. Malament, ens haurem d’esperar i fer dos viatges. Per acabar-ho d’arreglar apareix un matrimoni d’aquests tipus del Sabado Noche de la Primera, aquells que surten dins d’un llit i intenten fer algun gag per arrencar el riure del públic. Comença una conversa d’aquelles estúpides entre veïns, allò que ben bé no saps què dir, però que tampoc et pots qdar callat perquè és de mala educació: “qué calor! Esto de llevar bolsas es malo para el riñón, eh?” i tot un seguit d’expressions de la culura castellana que no goso reproduïr. Finalment ve l’ascensor, i després de deixar que la dona carregi totes les bosses a dins, ens diu si volem pujar. Doncs sí, ella va al setè i nosaltres al sisè. No hi ha cap intercanvi de paraules, no parlo amb desconeguts. Arrivem al sisè i ens n’adonem que havíem pitjat el timbre del pis correcte, i no havíem conegut la veu. Qui deu ser? Tant de temps fa que no ens veiem que no puc recordar la vostra veu? Doncs era en Javi, amb la mateixa camisa verda que jo, com els tius bons, amb classe.
Quina alegria i quina joia de tornar a retrobar-me amb els amics i amigues de la facultat! Haig de reconèixer que no sabia si la cosa aniria bé, si m’hi trobaria a gust, no sé, algo raro. Però va ser perfecte. Vam riure, beure i menjar molt, i la veritat és que m’ho vaig passar com feia temps que no m’ho passava. I vaig pillar una taja considerable, abans de sortir del pis anava de tort, però a partir de llavors ja només vaig beure aigua i se’m va anar passant. Vam sortir per la nit vilafranquina fins la matinada. Ja tinc ganes de tornar-vos a veure. Ah, i vam tenir una trucada sorpresa des d’Itàlia que ens va fer recordar que encara som bons amics. Us estimo a tots, no canvieu mai.

melodies

és quan em trobo amb les melodies que puc fugir,
és el moment on em puc refugiar en paratges desconeguts
i còmodes i trobar-me amb mi mateix.
viatjar on no he anat mai i imaginar la gent
i les seves mirades estranyades,
amb la lluna de fons i la seva claror misteriosa i regalada
sovint desitjo ésser raig de llum per poder-hi anar
i escoltar les meves notes juganeres i melancòliques
sortint dels instruments més impossibles.
són les melodies que em fan viure i reviure moments agradables i plàcids,
lliscant arreu i embolcallant-ho tot.

Armaris a mida. Ep.IV

Recordava quan ell i l’Amàlia passejaven agafats de la mà, gaudint l’un de l’altre a cada moment i divertint-se veient com el nens jugaven a pilota o a corre-cuita prop de l’àncora que donava la benvinguda al passeig marítim. Aquells dies plens de felicitat i de desig, plens de llum i de vida havíen donat pas a una època fosca, tancada i sense sortida aparent, en la qual s’hi trobava inmers i sense esperança de sortir-ne.

darrera una revista

I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves darrera una revista
són massa domicilis de moure tots es mobles,
receptes italianes és massa temps amb obres.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
i vares dir "has vist?" supòs que amb u somriure
m'agrada aquesta escala amb sa bombeta nua,
m'agrada aquesta casa me n'he de comprar una.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves i vares dir "què mires?"
i es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,
m'anul·la i m'hipnotitza aquesta grapadora,
me roden per sa cara suïcides i neurones,
ja no sé que me queda i no sé si me funciona
davall es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.