Armaris a mida. Ep.IV

Recordava quan ell i l’Amàlia passejaven agafats de la mà, gaudint l’un de l’altre a cada moment i divertint-se veient com el nens jugaven a pilota o a corre-cuita prop de l’àncora que donava la benvinguda al passeig marítim. Aquells dies plens de felicitat i de desig, plens de llum i de vida havíen donat pas a una època fosca, tancada i sense sortida aparent, en la qual s’hi trobava inmers i sense esperança de sortir-ne.