2010 i seguim endavant!

Hola a tots i Feliç 2010 a qui encara no li hagi dit!

Segurament aquest serà l'únic post del 2010, vist el ritme que porto últimament...i és que el puto fèisbuc ha fet mal als blocs. la comunicació és més directe i més amena, tot i que a mi no m'agrada gaire. Hi ha gent realment viciada a la plataforma aquesta.

No hi ha grans novetats respecte el 2009, continuo visquent a St Quintí molt a gust, treballant al mateix lloc i ben feliç, que és el més important.
De cara al Febrer segurament hauré de viatjar a Líbia per feina, serà la primera vegada que una expedició de gent de l'empresa es desplaça a aquest país, ja us explicaré algo més endavant, potser. Escric aquestes línies escoltant de fons una estació de ràdio per Internet a través de l'iTunes, Radio-Jazz, boníssima. Crec que l'adreça és www.radionomy.com

Fins aviat!

Les costelles de xai

Coses senzilles com fer carn a la brasa a casa teva fan que et sentis molt bé. I més si ho pots compartir amb els amics. Això és el que he sentit aquest cap de setmana i m'he sentit realment satisfet. Satisfet perquè el menjar va quedar boníssim i perquè els convidats també van disfrutar. Així doncs, declaro casa meva oberta a tothom que vulgui venir!

Hem hagut de preparar, endreçar, amuntegar i acabar de polir moltes coses per poder montar aquest dinar. Això és el que em feia no tenir ganes que els amics vinguéssin a casa: ho teníem tot bastant potes enlaire! El que passa és que omplir una casa costa molt i més si vols que sigui realment al teu gust i que la gent que vingui vegi com ets i com t'agraden les coses. Evidentment, si haig d'esperar a qeu tot estigui com m'agradaria l'espera pot ser molt llarga! Me n'he adonat que no val a la pena.

Segur que si el Carles llegeix això em trucarà de seguida...

Covards - Mishima

Primer va ser la certesa
que com amb tu no em trobaria enlloc
després van venir les presses
i et volia sempre a prop.

Sempre he tingut por d'estar sol
ara entenc perquè et queixaves
perquè vas dir-me que marxés
la teva frase preferida
que si l'amor només és un joc.

Sempre has temut el teu destí
encara crec que m'enganyaves
que mai ningú diu el que sent
total la vida són quatre dies
perquè negar el que és evident.

Sempre he tingut por d'estar sol
cada nit que em quedo a casa
i no la passo de bar en bar
sé que tu segueixes sola
que per orgull no em trucaràs.

Sempre has temut el meu rencor.


(c) Mishima

I doncs? ja som al 2009!

La mare que ho va parir tot! ja ha passat tot l'any 2008 i ja gairebé 10 dies del 2009 i encara no me n'he fet a la idea! Com passa el temps...

Doncs mira, després de tant de temps sense escriure, estic a casa avorrit com una ostra i sense saber què més fer. I resulta que demà ja toca anar a treballar! D'això sí que no me'n faig a la idea!

Aquest blog està més mort que viu, de fet el mantinc perquè em sap greu tancar-lo després de tant de temps. Segurament ja no ho llegeix ningú tot això, però no el vull tancar. Així que els post aniran molt en compta-gotes...

En motiu de la Diada

Avui és la Diada Nacional de Catalunya, per tant he penjat la senyera a la finestra.

El Dia Nacional d'un Estat és la festa que fa sentir orgullosos als seus habitants de pertànyer a una nació concreta. En el cas de Catalunya, les coses són diferents. Primer, perquè no se'ns reconeix com a Estat. Segon, perquè tampoc se'ns reconeix com a Nació (una frase en el preàmbul de l'Estatut és tot el que tenim) i tercer, sembla que se'n riguin de nosaltres.

Avui fa 32 dies exactament que l'Estatut de Catalunya preveia que hauríem de tenir un finançament propi, i el resultat és que no el tenim. Però no només això, si no que a més sembla que es riguin de nosaltres, quan l'únic que demanem és que es compleixi la Llei. El nostre Govern no és pro fort davant del Govern central per exigir el compliment de la Llei, i així no hi ha nació ni Estat possibles. El poble català no pot confiar més en el tripartit, el PSC està massa lligat al govern central per poder actuar amb independència i així sempre estarem sotmesos a les accions restrictives de ZP.

Malgrat que els nostres polítics no ens sàpiguen representar i defensar, el sentiment del poble català és el que és, i avui 11 de setembre les senyeres i estelades són als balcons. Com a mínim no hem perdut el seny.

L'estiu gairebé ha acabat....

Ha passat força temps des de l'últim post, i ja som Setembre...així que l'estiu està arribant a la seva fi! Ara comença l'època de l'any que més m'agrada: a partir de finals de setembre fins mitjans desembre.

I què he fet aquest estiu? Doncs una mica de tot, vaig treballar fins a la primera setmana d'agost, i després 3 setmanes de vacances, fins el 25 d'agost. La segona setmana vam anar 4 dies per la costa brava, van ser les vacances "reals" podríem dir

, i del 15 al 18 va ser Festa Major a Sant Quintí, el meu poble d'adopció. Després una mica més de platja per aquí a la vora i del 29 al 31 ja sabeu que va ser Festa Major a vilafranca, el meu poble de veritat. Va ser una FM molt intensa, vaig ballar serrallos tots els dies i vaig acabar rebentat. Però m'ho vaig passar molt i molt bé.

La incorporació a la feina va ser durilla, només arribar el dilluns ja vaig marxar cap a Portugal, 2 dies, però va anar bé. Aquest mes aniré bastant de bòlit.

Tinc un exàmen de Tecnologia d'aliments, l'últim ja de la carrera, a veure si aprovo...no he estudiat gaire, per no dir gens, a veure si tinc sort...

Però la gran novetat és el nou membre de la família!! eiiii, no penseu que tindrem un "culele", no no no, ufff no hi vull ni pensar, almenys de moment. Es tracta d'un gos! El vam salvar de la gossera i ara és amb nosaltres, ja fa un mes. És bastant trapella, però molt simpàtic i carinyós. Es diu NUS. Aquí en teniu unes imatges:

Hem hagut de canviar alguns hàbits per adaptar-nos al nou inquilí, però n'estem molt contents. I de moment res més, m'agradaria escriure més sovint, però a vegades fot una mandra...

Sobre l'estiu i altres coses

Ara sí que fa calor, ja som en ple estiu. I quan penses en l'estiu sembla que sigui molt llarg, però al cap i a la fi són 8 caps de setmana més o menys. I si treballes, només són 2 o 3 setmanes...i què representa tot això en un any? poc, poquet...però s'ha d'aprofitar!!

No tenim plans per aquest estiu, hi ha alguna proposta sobre la taula com ara anar a la Expo de Saragossa (un company de feina és d'allà i m'ofereix allotjament), anar a Donosti (un company de facultat és d'allà i m'ofereix allotjament), anar a Sitges, Calafell, Vilanova (no hi tinc cap conegut, però podem anar i tornar el mateix dia ;) ) i ja està. A més, no som dels que ens agrada planificar les coses a llarg termini, anem bastant sobre la marxa, és més divertit.

Jo faré vacances 3 setmanes a l'Agost.

Parlem d'altres coses. L'altre dia vaig sentir per Catalunya Ràdio, camí de la feina, que hi ha un grup de freaks que han signat un document en defensa d'una llengua única a l'Estat Espanyol. Des de la cadena de televisió Telemadrid, tant amics nostres com sempre, van emetre un reportatge on entrevistaven a gent curta de gambals que suposadament estava de vacances a Catalunya. En aquest reportatge l'entrevistadora (no m'atreveixo a dir que sigui periodista) s'adonava de que en comptes de "bocadillo" al rètol hi apareixia la paraula "entrepà", en comptes de "helados" hi posava "gelats" i en comptes de "alquiler de coches" hi posava "lloguer de cotxes". Doncs sí noia sí, a Catalunya tenim una llengua pròpia, la qual ens defineix com a país i com a Nació, i la qual forma part del seguit de coses que ens fan ser diferents respecte els nostres veïns. Amb això no vull dir que siguem ni millors ni pitjors, simplement diferents. I aquesta diversitat és bona i no fa més que enriquir aquest Estat de les autonomies on ens trobem. I no cal estudiar periodisme per adonar-se'n !