A la justícia li calen unes ulleres

No te n'adones de com és d'incomprensible tot plegat fins que no et toca de prop. Com pot ser que uns avis de 75 anys que han viscut sempre en el mateix pis, en el barri on van créixer i on es van conèixer, on van tenir els seus fills i on han treballat tota la vida, ara se n'haig d'anar perquè a una immobiliària li dóna la gana de tirar el bloc a terra i construïr-hi un macroedifici de vivendes?? perquè un jutge dóna la raó a una empresa que especula, ja no amb els terrenys, si no amb la vida de la gent? perquè ningú fa cas als recursos i a la veritat?? com es poden defensar dos avis de tot això? com els hi fas entendre que la justícia és així i que esgotades totes les vies legals, han de marxar de casa seva?
M'imagino la quantitat d'avis de les grans ciutats, on hi vivien des de que eren un poble, que han sigut víctimes de l'especulació i que malauradament no tenien a ningú que els pogués ajudar. Quan s'arriba a aquestes edats, quan ja has viscut tota la vida, quan has vist com ha canviat tot el que et rodeja, quan l'únic que vols és viure amb tranquil·litat i no fer nosa a ningú...llavors vénen uns fills de puta i ho engeguen tot a la merda. Òstia puta!

Peculiar-en-el-bon-sentit

Hi ha gent peculiar, no pas en mal sentit, que et fa adonar que és pràcticament impossible que existeixin dos éssers humans iguals. Aquesta és la gràcia del tema, podriem dir. Doncs aquests dies tinc l'oportunitat de xerrar amb una d'aquestes persones-peculiars-en-el-bon-sentit. Us el descriuré una mica perquè el pogueu ubicar en la línia de la vida: individu de sexe masculí, d'uns quaranta i bastants anys d'edat, casat i amb dos fills varons, viu en un poble i treballa de camioner. No us feu una idea equivocada, no és el típic camioner panxut i malparlat, ni fa mala olor ni diu guarrades a les dones, ...ni res d'aquesta imatge peliculera que es dóna als camioners (tot i que per aquí també n'hi ha d'aquests, o sigui que existeixen de veritat). És una persona metòdica i organitzada, que cuida fins al mínim detall la feina que fa i que li agrada la seva feina. Sempre s'ha dedicat a això i ho ha heredat el seu pare , fins i tot el camió. Un camió que ha recorregut llargs quilòmetres (no us ho creuríeu), però que els ha recorregut amb comoditat i dignitat. I ara li ha arribat la jubilació.

Però no em vull desviar, vull parlar-vos de la persona-peculiar-en-el-bon-sentit. Parlar-hi és realment tenir una conversa. No és pas que sigui filòsof ni que tingui una visió diferent de les coses, simplement crec que en els temps que córren és una persona ben centrada i que viu la vida a mig camí entre el present i el futur immediat. Vull dir que no és ni un carpe diem ni que sigui un visonari, fa el que ha de fer en el seu moment i tenint sempre un pensament pel que vindrà. Així, pot viure amb relativa comoditat i no li cal tenir grans luxes.

A vegades pot arribar a ser tant metòdic i cuidadós que te'l quedes mirant i penses: "vols dir que n'hi ha per tant?", però a la llarga el temps li dóna la raó.

Tots tenim el nostre punt de peculiaritat-en-el-bon-sentit. Només cal que algú s'hi fixi.

Atlantic

I hope all my days
Will be lit by your face
I hope all the years
Will hold tight our promises

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

And if I need anything at all

I need a place
That's hidden in the deep
Where lonely angels sing you to your sleep
The modern world is broken

I need a place
Where I can make my bed
A lover's lap where I can lay my head
Cos now the room is spinning
The day's beginning

8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya

Ahir diumenge, el Ball d'En Serrallonga de Vilafranca del Penedès va participar en la 8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya, organitzada pel Ball d'En Serrallonga de Tarragona, inclosa en el programa d'actes de celebració del 20è aniversari d'aquesta colla i també dins dels actes de les Festes de Santa Tecla 2006.

Mostra de Balls de Serrallonga de Catalunya. El Ball de Serrallonga és la nostra versió particular de les festes en què els trabucs, els arcabussos o altres armes de foc es posen al servei del vessant més lúdic. El Serrallonga és avui l’únic exponent viu a la ciutat d’una celebració en altres temps absolutament presidida pel so eixordant de bandolers i molts d’altres personatges que, amb independència d’una sovint inadequada correspondència cronològica, exhibien les seves armes, convertides en estris lúdics, durant tota la festa gran. El nostre Ball de Serrallonga ha convidat enguany la resta de grups del país. Cercavila amb:

Ball de Serrallonga de Terrassa
Ball de Serrallonga de Torredembarra
Ball de Serrallonga de Vilafranca del Penedès
Ball de Serrallonga de Vilanova i la Geltrú
Ball de Serrallonga de Tarragona

Una altra frikada

Permeteu-me una nova frikada. Apple ha renovat la família iPod i ha presentat els nous iPod nano.
Sense paraules.

L'aigua és inofensiva?

Sembla mentida que vivint en un món civilitzat, en teoria, uns xàfecs puguin afectar tant la vida quotidiana. Vivim en un país mediterrani, hauríem d'estar acostumats a les plugues de tardor i de primavera, forma part del clima autòcton de la zona. Doncs a la que cauen unes gotes (tant si són moltes o poques), ja estem col·lapsats: carreteres tallades, apagades de corrent elèctric, trens que o van amb retard o no van (a això sí que hi hauríem d'estar acostumats)...no ho entenc. Amb el que val la factura de la llum, podríem tenir una xarxa elèctrica una mica més resistent, ja se sap que l'aigua i l'electricitat no són compatibles, però a gran escala la cosa hauría de funcionar. El que sí és penós i tercermundista és la RENFE. Normalment no és que funcioni del tot malament, tampoc tant bé com hauria d'anar, però és que a la mínima que plou la cosa s'enfonsa i ni ells mateixos saben quan ho podran solucionar. I si les alternatives fóssin realment bones, encara.Però si hi ha alguna cosa que no funciona és el transport públic. Llavors, la gent que pot agafa el cotxe: embussos, accidents, talls de carreteres...és com una ratonera. La millor solució és no moure's de casa. No cal anar a treballar si t'has de passar 2 hores a l'andana o a la carretera.

Diada de Catalunya

Avui, 11 de Setembre, és la Diada Nacional de Catalunya. És una data important, per donar a conèixer la nostra catalanitat, el nostre sentiment nacional, i demostrar-ho penjant senyeres als balcons. També fa 5 anys de l'11-S, com passa el temps. Ahir van fer un reportatge al 30 minuts on parlaven supervivents dels atemptats: esfereïdor. I és ben cert que des de llavors els temps han canviat...qui va començar el joc?

Forza Schumi!

Doncs sí! qui ho havia de dir, jo tant de McLaren de tota la vida, ara sóc dels vermells. I avui és un dia molt feliç! Schumi ha guanyat el GP de Monza i com que el mitja tita de l'alonso no ha puntuat, això vol dir q només els separen 2 punts, i queden 3 curses!! espero que l'asturianet no es mengi cap més punt i en Schumi el pugui esclafar i guanyar el seu últim mundial...que ja n'estic cansat de criaturades!

Podríem estar de dol

He llegit estupefacte avui la notícia a El Periódico que s'ha mort el friqui del caçador de cocodrils, el paiu de la tele. A mi m'agradava molt aquell programa!! El xaval hi posava moltes ganes, molt d'èmfasi, potser massa i tot de vegades, però feia una feina que li agradava i es notava. Alguns col·lectius l'havien criticat per la seva manera de fer, però el govern d'Austràlia el defensava.
El seu programa era una manera diferent de reportatges sobre natura, ni de bon tros tant avorrits com els de la 2 o del 33...també ha sigut mala sort.

Encara es pot ser més friqui

Crec que ho he superat. Ahir vaig introduïr un article a la viquipèdia sobre el Ball d'En Serrallonga. Com no sé ben bé com funciona, no sé si el podreu llegir, de moment. Però ja he demanat ajuda als viquipedistes, així que aviat estarà ben publicat.

M'he tornat un friqui

Començo a adonar-me que sóc una mica friqui. Al principi no li donava importància, eren petits comentaris, cerques per internet, anades i vingudes de la FNAC, emocions retingudes...però ara ja ho sé del cert. Tot va venir perquè vaig estar un temps fent de becari d'informàtica a la Universitat, i clar, envoltat de friquis algo s'enganxa. I després va venir el Mac, i les visites constants a la FNAC, i quan el vaig comprar ja va ser el salt definitiu. Quines collonades. Però encara continuo amb la dèria aquesta i crec que va en augment. Tampoc és dolent, no? potser sí. Però hi ha coses pitjors. Doncs si voleu conèixer una mica la història dels Mac, com van començar, el famós anunci de 1984, els primers models, ...etc. podeu clicar en aquest link. La xarxa és plena d'articles i comentaris de friquis - i no tant friquis - sobre tot això. També existeix la pàgina Macuarium, una mena de fòrum permanent sobre els usuaris Macintosh, on aprendre una mica més sobre tot aquest món. I si encara teniu dubtes, una eina molt útil per qualsevol mena de consulta és la wiquipèdia. Cal estar ben informat de tot per no caure en tòpics i enganys...diguem NO al monopoli de Microsoft. Endavant amb el programari lliure! Estic fatal.

La FM '06 ja s'ha acabat

Ha durat poc...però ha sigut intens. De fet, encara no ha acabat, fins demà encara hi ha coses a fer, però ja no haig d ballar més. Avui he pogut dormir i descansar finalment. Han sigut 3 dies on la seqüència diària era ballar-treballar-ballar-dormir poc-ballar-treballar...i estic rebentat. Però les cercaviles i processons han sigut intenses i els companys de quadrilla ho hem viscut amb trempera! avui hi ha el sopar del ball, a La Senalla. Serà una manera d'acomiadar la FM fins l'any vinent. I també el Peri, que es veu que plega. Quina putada.

La FM '06 ja ha començat: la primera cercavila

Aquest matí a les 12h la tronada ha donat inici a la Festa Major d'enguany. Hem fet la primera cercavila i ja estic fet pols, com no hem fet sortides a l'estiu...estem desentrenats. Ara acabo de dinar i tinc els genolls que em bullen. I a la tarda, tornem-hi. I després a sopar a cal Ramon i el castell de focs...i potser l'empalmada. Però no ho asseguro.

No tinc la síndrome postvacacional

Llegint El Periódico, m'he trobat amb una notícia que m'ha deixat entre sorprès i emprenyat. Sorprès, perquè no coneixia l'existència d'una síndrome denominada "postvacacional", en conec d'altres com la "síndrome de la classe turista", la "síndrome d'estocolm", la "síndrome de Down", etc. La definició de síndrome és un conjunt d'afeccions que es manifesten conjuntament i que s'agrupen sota un nom, per fer-ho més fàcil, i no haver de dir tot el que et passa. Així, la síndrome postvacacional es manifesta en individus als qui, després de les vacances, la tornada a la feina se'ls hi fa difícil, més difícil del que és habitual, arribant a semblar altres persones segons la manera de comportar-se.
Emprenyat, perquè com no he tingut vacances, no he pogut experimentar la síndrome postvacacional. Vull patir la síndrome postvacacional!!!! i també la prevacacional!! i també vull vacances!! no és just que molta gent la pateixi i jo no. Heu patit alguna altra síndrome?

Els dies previs a la més típica

Doncs sí, qui ho havia de dir però la Festa Major 2006 ja és aquí. Demà a les 12 del migdia començaran 3 dies de cercaviles i processons, de matinades i esmorzars, de concerts i de gresca ... i el millor de tot és que avui he acabat definitivament les pràctiques a oliver rodés, i no hi hauré de tornar mai més!!! Sóc molt feliç!!!
Demà estrenem els vestits nous! si puc aniré penjant alguna foto...

El Ball d’en Serrallonga de Vilafranca estrena nou vestuari per als seus bandolers

Els bandolers del Ball d’en Serrallonga lluiran nou vestuari per a la propera festa major. Per al treball de recuperació i reconstrucció del nou vestuari s’ha realitzat un estudi històric basat en el llibre de Joan Amades “El Ball d’en Serrallonga”. S’ha volgut mantenir la línia dels antics vestits, per tant és una renovació parcial, es tracta de pantalons negres amb una pana més gruixuda, les camises continuen també vermelles però amb diferents tonalitats, la part posterior de l’armilla canvia la tela fina d’abans per una tela més forta i ratllada que dóna un to més rústic. També s’ha canviat la manta que ara serà ratllada amb tonalitats marrons.

Com va tot?

Després de tants dies sense postejar, aquí en va un de resum. Bàsicament, he pringat tot l'estiu...i el que em queda. Tot Juliol i Agost llevant-me a les 6:45 per anar al Prat de Llobregat a fer l'experimentació avançada B, al laboratori oliver rodés, quatre hores que en principi eren amb benefici zero però que finalment s'han vist recompensades amb 120 € al mes. Magnífic. I la feina...és una merda. Molt de renom té aquest laboratori, però si sabéssiu com funciona...la gent n'està fins als collons, i jo encara més. Però necessito els crèdits, així que haig de callar i fregar. Fins el dia 28 d'agost allà pringant. I l'endemà, a les 12 del migdia comença la Festa Major de Vilafranca, amb estrena de vestuari inclosa. Això m'alleuja el mal rotllo.
I avui, he començat a Cevipe, com cada any per verema, i ja en fa 4 em sembla. De moment, tampoc gaire feina...més endavant ja es veurà. Suposo que fins a principis d'octubre, no gaire més perquè tampoc està la cosa per tirar coets.
I el 15 de setembre suposo que continuaré a Clariant, com abans de l'estiu.
I també haig de fer l'experimentació en quimica física, i així ja seré llicenciat. I seguiré amb CTA, que tinc 4 exàmens de setembre.
I sense vacances.

Sobre les coses de la vida

El passat 12 de Juny, avui fa un mes, vaig fer el que podria ser l'últim exàmen de la carrera, Química Física IV. Aquesta és d'aquelles assignatures que dónen pel sac, ja que per molt que estudiis, sempre hi ha alguna cosa que fa que sentis que no ha anat tant bé com hauría d'haver anat. Si l'aprovava, només quedarien tres setmanes de pràctiques per acabar la carrera, però si suspenia, hauria d'esperar un any més per poder acabar...i ja en porto 7. Ja n'hi ha prou. He hagut d'esperar un mes a conèixer el resultat de l'exàmen que, espero, canvii definitivament el rumb de la meva vida, si més no, laboral. I he aprovat.

Complimenti Italia!!

Des d'aquí l'enhorabona a la selecció Italiana de futbol per haver guanyat el Mundial d'Alemanya 2006. Quin partidàs...i quin mal de cap!

Miquelets i tomàquets

El passat divandres vam anar al Teatre Grec, al concert de Michel Camilo i Tomatito. Espectacular, dues hores de concert, amb 5 bisos. La gent es tornava boja, ningú volia marxar. L'escenari, memorable. Va ser el concert d'inici de la gira "Spain, again", que els durà per tot Espanya. Fa 6 anys van triomfar amb el disc "Spain" i ara s'han tornat a retrobar per seguir fent bona música. Mai hauria pensat que un piano i una guitarra poguéssin tocar junts, i la veritat és que és impressionant. Molt recomanable.