Armaris a mida. Ep.II

L’espaiós i lluminós pis de Figueres se li feia un abisme, només habitava a la seva cambra, ara desprovista de cortines i persianes, i on es passava les hores arraulit en un racó, al costat del que fins llavors havía sigut el més preuat dels seus béns: l’armari de faig que havía heredat del seu besavi, un conegut mariner de l’Empordà que se n’havía anat a fer les Amèriques en aquells temps on la gana era el plat de cada dia. Aquell armari era l’únic que l’unía a la seva família, un llegat que en el seu moment havía acceptat amb molt d’orgull però que ara hagués desitjat no conèixer-ne la seva existència i viure feliç en la ignorància, lluny de lligams familiars.