Armaris a mida. Ep.III

I és que la seva família no era coneguda a Figueres per ésser d’aquelles famílies que podríem anomenar exemplars, ans al contrari, sempre havía estat plena d’ovelles esgarriades i de fets inexplicables, de desaparicions sobtades i de portades de diaris o de publicacions de l’època, si és que l’avenç tecnològic ho permetia. Per això li va costar molt acceptar un bé familiar, una herència que desconeixia i de la qual ell n’era l’únic beneficiari, segons li havía comunicat el notari, un fet que el va desconcertar en un primer moment donat que feia molt temps que no rebía notícies de caire familiar, i que encara el va sobtar més quan el mateix notari li va comunicar que els altres membres de la família que el precedíen en la suposada línia familiar hereditària havíen rebutjat el contingut íntegre del testament del seu besavi, al qual evidentment ell no havia arribat a conèixer, convertint-lo en una mena d’hereu universal. El títol d’hereu universal no li feia gens de gràcia, però en aquell moment la curiositat i la desconeixença li van fer acceptar els designis del seu besavi i el notari va obrir el testament.