Sobre els mamuts

Doncs si voleu riure una estona i recordar temps passats - si és que ja l'heu vist abans - en aquest link trobareu la cançó del mamut. Connecteu els altaveus!

Sobre la fotografia perduda

Ara he recordat que no vaig penjar cap imatge d'Euskal Herria.

Sobre la imminent diversificació del Bloggerisme

Celebro sincerament l'entrada a aquest món solitari però tanmateix gratificant dels Blogs d'en Pep, tota una eminència allà on les hi hagi i el nostre ambaixador a la desconeguda Irlanda. Per això l'afegeixo als links i us convido a que us hi passeu sovint, doncs amb l'humor inclassificable al qual ens te acostumats, segur que descobrirem aspecters que no haguéssim cregut possibles en el món dels éssers bípedes. Enhorabona.

Sobre la fi de les vacances :(

Doncs això, que ja s'han acabat. Hem passat uns dies a Donosti a casa d'un amic amb amics de classe. Hem begut, menjat i caminat...molt. Tenen una manera de viure una mica diferent de la nostra, amb calma...la veritat és que s'ho munten molt bé: estan tot el dia menjant i bevent, sobretot bevent, beuen molt i a tota hora...però són bona gent.
Estava ple de catalans, així que era com si fóssim a casa, per tot arreu sentíes parlar en català, més que castellà o euskera. Fins i tot vam anar a veure un partit de "eusko pilota", o sigui tennis sense raqueta ;) molt curiós i emocionant! Al baixar vam parar a Saragossa a sopar i de pas vam visitar la ciutat i la pilarica dels nassos. Quina decepció: és minúscula!
Us convido a que expliqueu les vostres vacances.

Armaris a mida. Ep.III

I és que la seva família no era coneguda a Figueres per ésser d’aquelles famílies que podríem anomenar exemplars, ans al contrari, sempre havía estat plena d’ovelles esgarriades i de fets inexplicables, de desaparicions sobtades i de portades de diaris o de publicacions de l’època, si és que l’avenç tecnològic ho permetia. Per això li va costar molt acceptar un bé familiar, una herència que desconeixia i de la qual ell n’era l’únic beneficiari, segons li havía comunicat el notari, un fet que el va desconcertar en un primer moment donat que feia molt temps que no rebía notícies de caire familiar, i que encara el va sobtar més quan el mateix notari li va comunicar que els altres membres de la família que el precedíen en la suposada línia familiar hereditària havíen rebutjat el contingut íntegre del testament del seu besavi, al qual evidentment ell no havia arribat a conèixer, convertint-lo en una mena d’hereu universal. El títol d’hereu universal no li feia gens de gràcia, però en aquell moment la curiositat i la desconeixença li van fer acceptar els designis del seu besavi i el notari va obrir el testament.