El periple alemany

Avui comença el meu viatge. durant dues setmanes seré a Alemanya, en un poble d'una mida semblant a Sant quintí, anomenat Lemförde. Allà hi ha la central de l'empresa i hi anem jo i el meu company a fer una formació tècnica. O sigui, que he hagut de preparar una maleta per dues setmanes, i no sabia ben bé què posar. es veu que la setmana passada hi va nevar, així que calia posar jerseis gruixuts...però llavors no hi cabia gairebé res més...un cristu! finalment he agafat el que m'ha semblat i ja sóc a Barcelona, agafo el vol a les 4 de la tarda. La maleta pesa un colló i fa de mal portar...sort que ens vénen a busacr en taxi a l'aeroport, sino seria un pal. Demà anirem a veure el barça, juguen contra el Schalke 04 al poble del costat, gelsenkirchen. La veritat, és que amb lo malament que juguen es mereixen perdre. Anirem a passar una bona estona, i com que també ens porten...crec que és la segona vegada que vaig a veure un partit de futbol, del Barça o de qualsevol altre equip. La primera va ser un barça-espanyol al camp nou que va acabar amb empat a zero, quina merda, no vaig veure ni un putu gol. Crec que el ronaldinho encara no jugava.

Doncs res, ja aniré explicant alguna cosa, o no, no sé si hi haurà gaire per explicar, tot serà bastant avorrit, em sembla. anirem a fer unes birres cada vespre, potser a partir d'aquí en pot sortir alguna anècdota.

Què us podria explicar?

Han hagut de passar gairebé 3 mesos per escriure el primer post de l'any 2008. Potser he trigat massa. Però ja sabeu com va això: n'has de tenir ganes...o simplement tenir algo que explicar. I de coses per explicar tampoc n'hi ha gaires, les de sempre, la rutina de cada dia: treballar, estudiar una mica, algun sopar per aquí o per allà, alguna peli al cine, ...etc, experiències supèrflues.

També podria parlar de les eleccions, potser fa una mica de mandra...és que avui estic mandrós. Sóc a la feina, no hi ha gairebé ningú, ens hem quedat els dos novatos i algun que altre pringat. I encara falta demà! I tampoc anirem gaire lluny, per vacances vull dir. L'economia en general està en crisi, i la meva en concret també. Les despeses de la casa es van apilant, el gasoil està caríssim i no estem per tirar coets, que també són cars.


També podria explicar que vaig anar dos dies a Portugal, un dia a Oporto i l'altre a Lisboa, però no vaig veure ni una cosa ni l'altre pq vaig anar a visitar uns clients. I a Sevilla també, però tampoc vaig veure la ciutat. El que sí vaig beure va ser un gintonic amb el meu jefe. I va pagar ell, evidentment.


Us podria dir que les dues primeres setmanes d'abril marxo a Alemanya, a un poble tant petit com Sant Quintí, per continuar la formació a l'empresa. Marxo amb el meu company que també és novato, i ens emportarem una Playstation per passar les hores mortes, pq es veu que només hi ha un bar en aquest poble. Potser podem anar a veure el Barça, que juga amb el Schalke 04 el dia 1 d'Abril.

Podria reflexionar sobre el fet de viure a Sant Quintí, el poble és molt maco i me'l conec força bé, ja fa temps que hi sovintejo, s'hi viu molt bé. Però també trobo a faltar Vilafranca, suposo que és normal després de viure-hi tant de temps. Però estem a prop. Hauria de fer més vida social, també.


I a la F1 de moment l'Alonso no ha guanyat res, però tampoc en Kimi.

Any nou, vida nova...

Aquesta és la dita amb la qual penso acabar l'any i començar-ne un de nou. Ja serem  2008! la mare de déu! com passa el temps! sembla que fós ahir que celebràvem el 2000, que arribava l'euro...

Doncs com ja deveu saber, m'he independitzat. Ara visc a Sant Quintí de Mediona, amb la meva parella en una caseta de lloguer. No és pas una mansió, eh? és una casa petita, amb jardí i tot! la veritat és que s'hi està molt bé, estem molt contents i il·lusionats amb això. Ja anireu passant un dia o altre perquè la veieu...

I també començaré en una nova feina. Després de 3 mesos d'atur, que tampoc ha anat malament una mica de vacances xupant del pot de l'estat, el dia 2 de gener començaré una nova etapa laboral. També en tinc moltes ganes, ja que serà un repte important: l'empresa és molt gran i forta i hauré d'estar a l'alçada del lloc de treball. Mica en mica tot anirà posant-se al seu lloc, primer de tot caldrà aprendre el que s'ha de fer.

I de moment res més, escric en comptagotes i segurament els lectors també es poden comptar amb els dits d'una mà, però mira tu, qui no té feina, el gat pentina.

En Serrallonga a TV3

Properament s'estrenarà a "la nostra" una minisèrie de 2 capítols de 75 minuts de durada sobre la vida d'en Serrallonga. Si cliqueu aquí podreu accedir a la informació sobre aquesta producció catalana. A veure què fan.

Entre pòtols i botiflers

Segons el Diccionari de la Llengua Catalana s'entén:

• Pòtol: Vagabund, sense ofici ni benefici, que no treballa i viu d'allò que capta o roba.
• Botifler: Dit del català que col·labora amb els enemics del seu país.

Ens trobem rodejats d'aquesta mena de personatges en la nostra vida quotidiana. I evidentment també en el món polític en què ens trobem, només cal veure l'últim episodi de l'entrega: el merder dels trens. Quan es van a buscar responsabilitats no es troba a ningú, i és el ciutadà qui en rep les pitjors conseqüències, com sempre. Realment és vergonyós el que està passant amb les infraestructures a Catalunya. NO només les viàries, sinó també l'aeroport, les carreteres, ... tot plegat fot pena. I encara tenen collons des d'alguna cadena de televisió (per no dir-li cadena del vàter) de dir que els catalans sempre ens estem queixant. La mare que la va parir! encara ens hauríem de queixar més. Però es veu que els catalans som resignats: estem tant acostumats a que ens dónguin pel sac que ja ens és igual.

FORZA FERRARI !!!!

El mundial de F1 ha finalitzat de la millro manera possible: Alonso ha perdut, Hamilton és massa jovenet i McLaren s'ha quedat amb un pam de nas. Finalment Kimi Raikkonen ha guanyat un mundial després d'intentar-ho moltes vegades. Així doncs, enhorabona!

Tancat per Festa Major

Ja era hora!!

Doncs sí, mira...ja era hora que escrivís alguna cosa.

Representa que estem a l'estiu. I la l'estiu la gent va a la platja, fa vacances quan li toca, sembla que s'hagi de viure més despreocupat, vas a fer birres amb els amics entre setmana sense preocupar-te per l'hora d'anar a dormir, ...i un seguit de coses que, a part de la calor, et fan adonar que és estiu. Doncs a mi encara no m'ho sembla. Encara vaig atrafegat, no he anat encara a la platja, vaig a dormir tard però no per haver anat a sopar amb els amics ni fent birres, la calor sí que la noto, ...en fi, com sempre. Espero que quan tingui una feixa fixe, tingui pis, i coses d'aquestes que et dónen estabilitat la cosa anirà a millor. De moment, resignació.

Potser heu vist que he canviat el títol del bloc. Mira, ja me n'havia cansat i no definia el to que ha agafat últimament.

Encara haig d'acabar d'explicar les vacances de setmana santa, que ja fa una eternitat que es van acabar...m'agradaria penjar ni que fos unes quantes fotos perquè veiéssiu com es tot allò...tot arribarà, o potser no.

Ara seré una mica friki i us explicaré que estic enganxat a dues sèries. Una és Prison Break, que la feien a la sexta però jo veie els capítols baixats de la mula. S'ha acabat la segona temporada i fins al setembre res més. Per qui no l'hagi vist, és una sèrie que està força bé, totalment recomanable.
I l'altre és Herois, que la fan a TV3 i crec que avui és l'últim episodi de la primera temporada. Però resulta que com que a aquella hora no estic a casa, tinc els episodis baixats i vaig pel número quatre. I n'hi ha 22 em sembla. O sigui que tinc sèrie per dies.

Aquí teniu la pòrtada del Jueves que es va censurar i per la qual hi ha 2 persones que han anat a judici. Sembla que l'avi francisco hagi tornat a aparèixer...






A part d'això, faré dues setmanetes de vacances a l'agost, però no anirem enlloc fora del país, vull dir que nirem a la platja potser...això espero.


Doncs crec que de moment res més, saludar a tothom que fa temps que no veig i que potser llegeixen això, tot i que després de tant de temps de no penjar res és normal que la poca audiència que tenia l'hagi perdut. Igualment, salutacions a tots i a veure si ens veiem aviat. Flx, tot bé?

Divagacions temporals

• Tontísimo!
• no soy nada tonto
• usted es un gran tonto y un malo
• no lo soy en absoluto
• sí que lo es
• entonces yo a usted le estropeaba su jardín
• mi jardín es lindo y usted no me lo estropea
• sí, yo le mandaba muchísimos animalitos
• no me importa
• primero le mandaba todos los topos
• sus topos son tontos
• tres marmotas
• tampoco me importa
• varios lirones
• usted es un malo
• y todos los puercos espines
• mi jardín es mío y no lo toca nadie
• su jardín es suyo, pero yo le mando los animalitos
• a mí sus animalitos no me importan y mi jardín está bien defendido
• no está defendido y mis animalitos le comerán todas las flores
• no
• los topos le comerán las raíces
• sus topos son malos y tontos
• y las marmotas harán pis contra los rosales
• sus marmotas son malolientes y estúpidas
• usted habló mal de las tres marmotas
• porque son estúpidas
• entonces yo le mandaba todas las marmotas en vez de sólamente tres
• lo mismo todas son estúpidas
• y todos los lirones
• no me importa

• ahora salga a ver su jardín y verá lo que le han hecho mis animalitos
• usted es tonto y malo
• de verdad soy tonto y malo?
• usted no es malo pero es tonto
• entonces retiro tres puercos espines
• no me importa
• soy tonto?
• no, no es tonto
• entonces retiro todos los lirones y un topo
• cualquier cosa que retire me da igual
• para que vea lo bueno que soy, retiro todos los animalitos

• usted es malo
• de manera que soy malo?
• es malo y tontísimo
• entonces dos topos
• no me importa
• todos los puercos espines

text: Júlio Cortázar; adapt.: Antònia Font

Felicitats Hergé!

Doncs avui fa 100 anys que va néixer el pare d'en Tintín. I com a bon tintinòleg no podia deixar passar l'ocasió...



Ara vaig bastant de cul...aviat intentaré continuar amb el viatge a colònia...o potser no...

Typisch Deutsch

Doncs les vacances de setmana santa ja s'han acabat i ja toca tornar a treballar, rutina, dormir poc...el pal de sempre. Però almenys hem fet vacances!! Hem estat 5 dies a Alemanya: Köln, Bonn, Dusseldorf i Aachen. Molt xulu.

Vam començar les vacances amb retard: 1 hora. L'aeroport del Prat és una merda, tercermundista diria jo. Que si la pluja, que si el bus que et porta de la terminal a l'avió...no sé, va fallar una mica tot. Vam volar amb Germanwings, era la primera vegada amb aquesta companyia, l'avió era novet novet. Així que si vam sortir una hora tard, vam arribar una hora tard a Köln. Haguéssim pogut agafar el tren, però haguéssim arribat a la ciutat quasi a les 12 de la nit i sense saber ben bé on era l'hotel...ixí que vam agafar un taxi. I quin Taxi. I quin taxista. Érem al país dels Mercedes i sense límit de velocitat a l'autopista, així que vam pujar en un cotxarro i a 160 km/h...en 10 minuts vam ser a lloc. Typisch Deutsch!

Köln té 1 milió d'habitants, però no és la capital del Land ( Nordrhein-Westfallen), ho és Dusseldorf. El casc antic és bastant gran i ell terra és de pedra. I com que els alemanys beuen tanta cervesa, les xapes es queden en l'espai d'entre les pedres...typisch deutsch.




El més important de la ciutat, arquitectònicament parlant, és la catedral. Patrimoni de la humanitat!! És molt molt alta, d'un color fosc...potser de ronya. Vam pujar a la torre i vam fer unes fotos panoràmiques.




Ara no tinc més temps...

Bé, doncs ja torno a ser per aquí. La temporada d'exàmens s'ha acabat, d'una banda molt bé perquè ja soc llicenciat!! i per l'altra, els de CTA una mica fluix pq he passat bastant de tot. Ja vindrà el Juny.

Ara fa dos dies que sóc a casa amb febre, collons de grip o el que sigui!
La feina va molt bé, en tinc molta i m'agrada...i em sento valorat, cosa important. Faig anglès a l'empresa, feia uns 2 anys que no repassava res, i segueixo amb l'alemany els dissabtes.

Finalment podrem anar de vacances! Per setmana santa anirem 5 dies a Köln, Alemanya. En tenim moltes ganes! Podeu anar fent boca a la següent pàgina.

I de moment res més, ja ens veurem.

En breu, nous posts ;)

Primer post del 2007

Ara que ja som al 2007 i com que és gener, tinc exàmens. Quin avorriment. Sort que puc demanar festa a la feina per fer els exàmens i que no penso estudiar gaire...si va bé, bé, i si no, també.
Ahir van fer un sorteig de pisos de lloguer low-cost a vilafranca i no em va tocar. Era difícil: 100 solicituds per 5 pisos. Gairebé impossible! però jo estava allà. Crec que més endavant han de tornar a sortejar, a veure si tenim més sort.
Per sort, em van tocar 120€ a la loteria de nadal. Al niño res. I a veure l'euromillones d'aquest divendres...quin desastre.
Si voleu flipar una mica, passeu-vos per la pàgina d'Apple i veureu els nous productes pel 2007...per caure la baba. M'han canviat l'iPod per un de nou pq el que em van regalar no funcionava bé.
Aquest divendres tinc l'examen de les pràctiques de qf, i finalment seré llicenciat, suposo.

Últims posts del 2006...

Doncs ja ha passat Nadal i em vaig oblidar de felicitar-vos-el! així que ja passo directament al cap d'any. Que per cert, és una festa que no m'agrada gaire,, com el carnestoltes. No em fa ilusió la nit de cap d'any, per mi és com qualsevol altre nit. Sembla que s'hagi de sortir per obligació, que si no no ets normal...no sé, és algo estrany. No ve d'ara això, n m'ha agradat mai. I no tinc plan, i al pas que vaig no en tindré, em sembla. M'avorreix profundament. Suposo que acabaré sortint, com sempre, però serà com una nit normal.
Per cert, l'altre dia vaig veure el Flx i ha tornat igual. Bé, una mica més prim em sembla i amb una cabells de perdulari. Ja li va dir la seva mare que era un deixat!! jajaja... ja tenia ganes de veure'l. Ja el tenim aquí!!
Doncs suposo que aquest ja serà l'últim post de l'any, així que aprofito per desitjar-vos a tots un més feliç i més pròsper any nou, i a qui fa temps que no veig espero que ens trobem aviat. Una abraçada a tots.

FELICITATS DITUUUUU!!!

El dia 12 de Desembre el FLX fa 25 anys!! qui ho diria...com més gran més beneit! I si no, fixeu-vos!
FELICITATS!!

El pont

Doncs el pont ja ha acabat i hem tornat a la rutina. Vaig anar a Vic (Osona) al Mercat Medieval. L'última vegada que hi vaig anar va ser fa 3 anys i crec que la cosa s'ha fet més gran, tant en extensió com en visitants. Bona senyal. Després d'atipar-nos com lladres i i passar un fred de collons, vam comprar una mica de formatge i un pa de pagès de gairebé 3 quilos. Hi havia molta gent per tot arreu, i pels qui no hagueu estat mai a Vic u haig de dir que és un poble maco. Ves quina cosa. Vam fotografiar un viguetà mentre es rascaba a la tanca de casa seva:





I la setmana passada hi va haver el sopar de fi de temporada dels serrallos. Vam sopar al Sharlotte, a vilafranca, a la plaça dels porcs davant del noi-noi. Va estar molt bé, el menjar bo, una mica escuet, vam beneïr el poble de Marmellar i el Marc va pillar un pet dels que fan història. Ens vam trobar amb el pseudo-serrallo del Raimon i vam beure fins que vam poder.

Ara si que ja estic!

Una foto del mendu, de fa un temps...ara que està lluny ;(

Doncs sí, després de tants dies sense publicar cap post, us haig de dir que estic content com un jínjol (?) perquè ja he acabat les pràctiques de química física...i això vol dir que la carrera ja ha acabat. Bé, falta fer un petit test el dia 12 de Gener, però com molt bé diu en Novoa: "[...] hago el exámen porque me obligan, pero será un puro trámite...y más aún si me traéis unos jamones al despacho [...]". Quin paiu aquest del Novoa. I quina sort també.
La resta continua més o menys igual, otro gallo cantaría si m'hagués tocat l'Euromillones de la setmana passada...180 M€!! una bestiesa.
Seguiré a Clariant fins al desembre, i si no me diuen res m'hauré de buscar la vida.
El dia 4 va ser el meu aniversari i vam nar a sopar a la Trebbia, va estar molt bé, gràcies a tots per venir. Els papes m'han regalat un iPod nano de 4GB, que està a l'infermeria d'Apple, me n'han d'enviar un altre de nou. Ja penjaré una foto.
La càmera que vaig comprar funciona a la perfecció i fa unes fotos molt maques. Ja he tirat 3 rodets, el revelat de 24 fotos surt a 10€. Un pèl car.
No faré res d'especial pel pont de desembre.

Les pràctiques

Avui començaré les que seràn les últimes pràctiques de la carrera a la Facultat. Ja va sent hora, no? doncs ja tinc ganes d'acabar i llestos. Serà també l'últim exàmen de la carrera, espero, tot i que continuaré la vinculació amb el món universitari durant la resta del curs i potser un semestre més, depèn de la mandra que em faci...amb CTA. Així que encara tindré exàmens per nadal i l'estiu...espero que els últims.
Però el mercat laboral està fatal. I no cal que us ho digui jo, ho sap tothom. Quina merda. De moment tinc les pràctiques, però el desembre s'acaben i no sé encara què faré...ja veurem.
També segueixo amb el postgrau, és molt interesant, m'agrada. Espero que també em permeti obrir unes quantes portes més, no se sap mai.
M'he comprat una càmera de fotos, digital? nooo...de les d'abans, amb rodet. Mira, fa temps que en volia una i l'he aconseguit bé de preu. Intentaré aprendre a fer fotos i ja en penjaré alguna...l'hauré d'escanejar, clar.
No comentaré res de les eleccions.

Festes populars

Doncs aquest cap de setmana va ser Festa Major a Ca l'avi. Que què és Ca l'Avi? doncs tot junst unes quantes cases entre sant sadurní i vilafranca, amb uns 90 habitants com a molt. Pensareu: "quina merda de poble!". Doncs en aquest poble la gent treballa per fer-lo més gran. No més gran en extensió ni en població (bé, van naixent nens, suposo) si no en ilusió i qualitat de vida. I tot això degut a una cosa tant senzilla com uns cap grossos i uns gegantons (no arriben a gegants ;) ) per tal de que la canalla participi d'una manera activa en el seu poble, i la no tant canalla també. No havia vist mai tanta gent ni tant bon rotllo en aquest poble! i mira que gairebé puc dir que he crescut allà, entre espàrrecs i cabanyes ;) , així que enhorabona per les persones a qui se'ls va acudir la idea de dinamitzar el poble amb aquesta activitat, i endavant amb tot el que representi un moviment de gent per a fer coses pel poble.

El mendu és a Tel Aviv

Finalment tenim el blog del mendu publicat. Trobareu el link aquí a la dreta. A veure si ens manté informats sobre el que fa i el que deixa de fer, en tots els sentits...i moltes fotos...

PP & friends

El Parit Popular fa amics arreu on va. L'altre dia a Martorell li van organitzar una festa de benvinguda, on no va faltar la música, un grup de percussionistes i fins i tot una coral. A crits de: "Fills de puta!" i "Vosaltres, feixistes, sou els terroristes!", es van sentir tant estimats que només van poder apretar a córrer. Quan aprendran que no els volem a Catalunya? Els senyors Piqué, Acebes, Zaplana, Rajoy i els seus sequaços s'han guanyat a pols que els tinguem aquest apreci. Els seus insults a Catalunya i a tot allò que sigui català fan que no els poguem rebre de cap altra manera. La llàstima és que faran servir aquestes imatges per a la campanya electoral. Però l'acolloniment ja no els hi treu ningú.

Còctel d'informació

Vàries cosetes:

1. Quina putada la cursa del diumenge, Ferreri feia 6 temporades que no trencava motor i justament en aquesta cursa es trenca. Ja no hi ha gaire opció. Resignació.
2. El mendu se n'ha anat a Tel-aviv, a Israel, i espero que faci un blog per mantenir-nos informats.
3. He pillat un gripassu dels que fan història, tot és culpa del dissabte, que vaig passar un fred de collons i no portava jaqueta. Així que tinc festa de la feina.
   

Ja no tinc tant de temps

Doncs això, que ara ja teballo les 8 hores i no tinc temps de postejar tant sovint com el mes passat...i d'aquí a 15 dies començaré un postgrau a la UPC de Terrassa sobre química aromàtica, força interessant i recomanable. Demà dissabte començo el nou curs d'alemany, el B1, també molt interessant i profitós.
I és que no puc estar quiet! m'agrada adquirir nous coneixements, un seguit de coses útils, en principi, que em poden permetre obtenir aluna cosa millor, a part de l'enriquiment personal que us he comentat.
I continuo sense haver fet vacances. Els ponts que vénnen tinc festa a la feina...però no aniré enlloc fora de l'habitual. Qui tingui la sort de fotre el camp, que ho disfruti. Ah si! el llarg se'n va dilluns a Israel, a Tel.aviv em sembla, durant 3 mesos? no ho sé segur. Espero que faci un blog sobre la seva estada i hi pengi fotos...ha de ser diferent aquell país, una cultura diferent sempre és interessant.

Em descuidava de dir-vos que aquest cap de setmana hi ha GP de Fórmula 1 al Japó, i que tinc totes les esperances posades a Ferrari. Quins nervis!!

Visca el vermell!!

Ja ho tenim a prop. El mundial de fórmula 1 està arribant al seu final i no ho pot fer d'una manera més emocionant. Tot aficionat a aquest esport hauria d'estar disfrutant d'allò més sigui quin sigui el seu equip preferit. I avui, el miracle és possible. Què coi! ni miracle ni òsties! en schumi és molt millor que el mitja tita aquest espanyolet...així que, a falta de dues curses, els dos estan empatats a punts...serà un mes d'octubre una mica complicat. A veure com acaba això.

A la justícia li calen unes ulleres

No te n'adones de com és d'incomprensible tot plegat fins que no et toca de prop. Com pot ser que uns avis de 75 anys que han viscut sempre en el mateix pis, en el barri on van créixer i on es van conèixer, on van tenir els seus fills i on han treballat tota la vida, ara se n'haig d'anar perquè a una immobiliària li dóna la gana de tirar el bloc a terra i construïr-hi un macroedifici de vivendes?? perquè un jutge dóna la raó a una empresa que especula, ja no amb els terrenys, si no amb la vida de la gent? perquè ningú fa cas als recursos i a la veritat?? com es poden defensar dos avis de tot això? com els hi fas entendre que la justícia és així i que esgotades totes les vies legals, han de marxar de casa seva?
M'imagino la quantitat d'avis de les grans ciutats, on hi vivien des de que eren un poble, que han sigut víctimes de l'especulació i que malauradament no tenien a ningú que els pogués ajudar. Quan s'arriba a aquestes edats, quan ja has viscut tota la vida, quan has vist com ha canviat tot el que et rodeja, quan l'únic que vols és viure amb tranquil·litat i no fer nosa a ningú...llavors vénen uns fills de puta i ho engeguen tot a la merda. Òstia puta!

Peculiar-en-el-bon-sentit

Hi ha gent peculiar, no pas en mal sentit, que et fa adonar que és pràcticament impossible que existeixin dos éssers humans iguals. Aquesta és la gràcia del tema, podriem dir. Doncs aquests dies tinc l'oportunitat de xerrar amb una d'aquestes persones-peculiars-en-el-bon-sentit. Us el descriuré una mica perquè el pogueu ubicar en la línia de la vida: individu de sexe masculí, d'uns quaranta i bastants anys d'edat, casat i amb dos fills varons, viu en un poble i treballa de camioner. No us feu una idea equivocada, no és el típic camioner panxut i malparlat, ni fa mala olor ni diu guarrades a les dones, ...ni res d'aquesta imatge peliculera que es dóna als camioners (tot i que per aquí també n'hi ha d'aquests, o sigui que existeixen de veritat). És una persona metòdica i organitzada, que cuida fins al mínim detall la feina que fa i que li agrada la seva feina. Sempre s'ha dedicat a això i ho ha heredat el seu pare , fins i tot el camió. Un camió que ha recorregut llargs quilòmetres (no us ho creuríeu), però que els ha recorregut amb comoditat i dignitat. I ara li ha arribat la jubilació.

Però no em vull desviar, vull parlar-vos de la persona-peculiar-en-el-bon-sentit. Parlar-hi és realment tenir una conversa. No és pas que sigui filòsof ni que tingui una visió diferent de les coses, simplement crec que en els temps que córren és una persona ben centrada i que viu la vida a mig camí entre el present i el futur immediat. Vull dir que no és ni un carpe diem ni que sigui un visonari, fa el que ha de fer en el seu moment i tenint sempre un pensament pel que vindrà. Així, pot viure amb relativa comoditat i no li cal tenir grans luxes.

A vegades pot arribar a ser tant metòdic i cuidadós que te'l quedes mirant i penses: "vols dir que n'hi ha per tant?", però a la llarga el temps li dóna la raó.

Tots tenim el nostre punt de peculiaritat-en-el-bon-sentit. Només cal que algú s'hi fixi.

Atlantic

I hope all my days
Will be lit by your face
I hope all the years
Will hold tight our promises

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

I don't wanna be old and sleep alone
An empty house is not a home
I don't wanna be old and feel afraid

And if I need anything at all

I need a place
That's hidden in the deep
Where lonely angels sing you to your sleep
The modern world is broken

I need a place
Where I can make my bed
A lover's lap where I can lay my head
Cos now the room is spinning
The day's beginning

8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya

Ahir diumenge, el Ball d'En Serrallonga de Vilafranca del Penedès va participar en la 8a Trobada de Balls d'En Serrallonga de Catalunya, organitzada pel Ball d'En Serrallonga de Tarragona, inclosa en el programa d'actes de celebració del 20è aniversari d'aquesta colla i també dins dels actes de les Festes de Santa Tecla 2006.

Mostra de Balls de Serrallonga de Catalunya. El Ball de Serrallonga és la nostra versió particular de les festes en què els trabucs, els arcabussos o altres armes de foc es posen al servei del vessant més lúdic. El Serrallonga és avui l’únic exponent viu a la ciutat d’una celebració en altres temps absolutament presidida pel so eixordant de bandolers i molts d’altres personatges que, amb independència d’una sovint inadequada correspondència cronològica, exhibien les seves armes, convertides en estris lúdics, durant tota la festa gran. El nostre Ball de Serrallonga ha convidat enguany la resta de grups del país. Cercavila amb:

Ball de Serrallonga de Terrassa
Ball de Serrallonga de Torredembarra
Ball de Serrallonga de Vilafranca del Penedès
Ball de Serrallonga de Vilanova i la Geltrú
Ball de Serrallonga de Tarragona

Una altra frikada

Permeteu-me una nova frikada. Apple ha renovat la família iPod i ha presentat els nous iPod nano.
Sense paraules.

L'aigua és inofensiva?

Sembla mentida que vivint en un món civilitzat, en teoria, uns xàfecs puguin afectar tant la vida quotidiana. Vivim en un país mediterrani, hauríem d'estar acostumats a les plugues de tardor i de primavera, forma part del clima autòcton de la zona. Doncs a la que cauen unes gotes (tant si són moltes o poques), ja estem col·lapsats: carreteres tallades, apagades de corrent elèctric, trens que o van amb retard o no van (a això sí que hi hauríem d'estar acostumats)...no ho entenc. Amb el que val la factura de la llum, podríem tenir una xarxa elèctrica una mica més resistent, ja se sap que l'aigua i l'electricitat no són compatibles, però a gran escala la cosa hauría de funcionar. El que sí és penós i tercermundista és la RENFE. Normalment no és que funcioni del tot malament, tampoc tant bé com hauria d'anar, però és que a la mínima que plou la cosa s'enfonsa i ni ells mateixos saben quan ho podran solucionar. I si les alternatives fóssin realment bones, encara.Però si hi ha alguna cosa que no funciona és el transport públic. Llavors, la gent que pot agafa el cotxe: embussos, accidents, talls de carreteres...és com una ratonera. La millor solució és no moure's de casa. No cal anar a treballar si t'has de passar 2 hores a l'andana o a la carretera.

Diada de Catalunya

Avui, 11 de Setembre, és la Diada Nacional de Catalunya. És una data important, per donar a conèixer la nostra catalanitat, el nostre sentiment nacional, i demostrar-ho penjant senyeres als balcons. També fa 5 anys de l'11-S, com passa el temps. Ahir van fer un reportatge al 30 minuts on parlaven supervivents dels atemptats: esfereïdor. I és ben cert que des de llavors els temps han canviat...qui va començar el joc?

Forza Schumi!

Doncs sí! qui ho havia de dir, jo tant de McLaren de tota la vida, ara sóc dels vermells. I avui és un dia molt feliç! Schumi ha guanyat el GP de Monza i com que el mitja tita de l'alonso no ha puntuat, això vol dir q només els separen 2 punts, i queden 3 curses!! espero que l'asturianet no es mengi cap més punt i en Schumi el pugui esclafar i guanyar el seu últim mundial...que ja n'estic cansat de criaturades!

Podríem estar de dol

He llegit estupefacte avui la notícia a El Periódico que s'ha mort el friqui del caçador de cocodrils, el paiu de la tele. A mi m'agradava molt aquell programa!! El xaval hi posava moltes ganes, molt d'èmfasi, potser massa i tot de vegades, però feia una feina que li agradava i es notava. Alguns col·lectius l'havien criticat per la seva manera de fer, però el govern d'Austràlia el defensava.
El seu programa era una manera diferent de reportatges sobre natura, ni de bon tros tant avorrits com els de la 2 o del 33...també ha sigut mala sort.

Encara es pot ser més friqui

Crec que ho he superat. Ahir vaig introduïr un article a la viquipèdia sobre el Ball d'En Serrallonga. Com no sé ben bé com funciona, no sé si el podreu llegir, de moment. Però ja he demanat ajuda als viquipedistes, així que aviat estarà ben publicat.

M'he tornat un friqui

Començo a adonar-me que sóc una mica friqui. Al principi no li donava importància, eren petits comentaris, cerques per internet, anades i vingudes de la FNAC, emocions retingudes...però ara ja ho sé del cert. Tot va venir perquè vaig estar un temps fent de becari d'informàtica a la Universitat, i clar, envoltat de friquis algo s'enganxa. I després va venir el Mac, i les visites constants a la FNAC, i quan el vaig comprar ja va ser el salt definitiu. Quines collonades. Però encara continuo amb la dèria aquesta i crec que va en augment. Tampoc és dolent, no? potser sí. Però hi ha coses pitjors. Doncs si voleu conèixer una mica la història dels Mac, com van començar, el famós anunci de 1984, els primers models, ...etc. podeu clicar en aquest link. La xarxa és plena d'articles i comentaris de friquis - i no tant friquis - sobre tot això. També existeix la pàgina Macuarium, una mena de fòrum permanent sobre els usuaris Macintosh, on aprendre una mica més sobre tot aquest món. I si encara teniu dubtes, una eina molt útil per qualsevol mena de consulta és la wiquipèdia. Cal estar ben informat de tot per no caure en tòpics i enganys...diguem NO al monopoli de Microsoft. Endavant amb el programari lliure! Estic fatal.

La FM '06 ja s'ha acabat

Ha durat poc...però ha sigut intens. De fet, encara no ha acabat, fins demà encara hi ha coses a fer, però ja no haig d ballar més. Avui he pogut dormir i descansar finalment. Han sigut 3 dies on la seqüència diària era ballar-treballar-ballar-dormir poc-ballar-treballar...i estic rebentat. Però les cercaviles i processons han sigut intenses i els companys de quadrilla ho hem viscut amb trempera! avui hi ha el sopar del ball, a La Senalla. Serà una manera d'acomiadar la FM fins l'any vinent. I també el Peri, que es veu que plega. Quina putada.

La FM '06 ja ha començat: la primera cercavila

Aquest matí a les 12h la tronada ha donat inici a la Festa Major d'enguany. Hem fet la primera cercavila i ja estic fet pols, com no hem fet sortides a l'estiu...estem desentrenats. Ara acabo de dinar i tinc els genolls que em bullen. I a la tarda, tornem-hi. I després a sopar a cal Ramon i el castell de focs...i potser l'empalmada. Però no ho asseguro.

No tinc la síndrome postvacacional

Llegint El Periódico, m'he trobat amb una notícia que m'ha deixat entre sorprès i emprenyat. Sorprès, perquè no coneixia l'existència d'una síndrome denominada "postvacacional", en conec d'altres com la "síndrome de la classe turista", la "síndrome d'estocolm", la "síndrome de Down", etc. La definició de síndrome és un conjunt d'afeccions que es manifesten conjuntament i que s'agrupen sota un nom, per fer-ho més fàcil, i no haver de dir tot el que et passa. Així, la síndrome postvacacional es manifesta en individus als qui, després de les vacances, la tornada a la feina se'ls hi fa difícil, més difícil del que és habitual, arribant a semblar altres persones segons la manera de comportar-se.
Emprenyat, perquè com no he tingut vacances, no he pogut experimentar la síndrome postvacacional. Vull patir la síndrome postvacacional!!!! i també la prevacacional!! i també vull vacances!! no és just que molta gent la pateixi i jo no. Heu patit alguna altra síndrome?

Els dies previs a la més típica

Doncs sí, qui ho havia de dir però la Festa Major 2006 ja és aquí. Demà a les 12 del migdia començaran 3 dies de cercaviles i processons, de matinades i esmorzars, de concerts i de gresca ... i el millor de tot és que avui he acabat definitivament les pràctiques a oliver rodés, i no hi hauré de tornar mai més!!! Sóc molt feliç!!!
Demà estrenem els vestits nous! si puc aniré penjant alguna foto...

El Ball d’en Serrallonga de Vilafranca estrena nou vestuari per als seus bandolers

Els bandolers del Ball d’en Serrallonga lluiran nou vestuari per a la propera festa major. Per al treball de recuperació i reconstrucció del nou vestuari s’ha realitzat un estudi històric basat en el llibre de Joan Amades “El Ball d’en Serrallonga”. S’ha volgut mantenir la línia dels antics vestits, per tant és una renovació parcial, es tracta de pantalons negres amb una pana més gruixuda, les camises continuen també vermelles però amb diferents tonalitats, la part posterior de l’armilla canvia la tela fina d’abans per una tela més forta i ratllada que dóna un to més rústic. També s’ha canviat la manta que ara serà ratllada amb tonalitats marrons.

Com va tot?

Després de tants dies sense postejar, aquí en va un de resum. Bàsicament, he pringat tot l'estiu...i el que em queda. Tot Juliol i Agost llevant-me a les 6:45 per anar al Prat de Llobregat a fer l'experimentació avançada B, al laboratori oliver rodés, quatre hores que en principi eren amb benefici zero però que finalment s'han vist recompensades amb 120 € al mes. Magnífic. I la feina...és una merda. Molt de renom té aquest laboratori, però si sabéssiu com funciona...la gent n'està fins als collons, i jo encara més. Però necessito els crèdits, així que haig de callar i fregar. Fins el dia 28 d'agost allà pringant. I l'endemà, a les 12 del migdia comença la Festa Major de Vilafranca, amb estrena de vestuari inclosa. Això m'alleuja el mal rotllo.
I avui, he començat a Cevipe, com cada any per verema, i ja en fa 4 em sembla. De moment, tampoc gaire feina...més endavant ja es veurà. Suposo que fins a principis d'octubre, no gaire més perquè tampoc està la cosa per tirar coets.
I el 15 de setembre suposo que continuaré a Clariant, com abans de l'estiu.
I també haig de fer l'experimentació en quimica física, i així ja seré llicenciat. I seguiré amb CTA, que tinc 4 exàmens de setembre.
I sense vacances.

Sobre les coses de la vida

El passat 12 de Juny, avui fa un mes, vaig fer el que podria ser l'últim exàmen de la carrera, Química Física IV. Aquesta és d'aquelles assignatures que dónen pel sac, ja que per molt que estudiis, sempre hi ha alguna cosa que fa que sentis que no ha anat tant bé com hauría d'haver anat. Si l'aprovava, només quedarien tres setmanes de pràctiques per acabar la carrera, però si suspenia, hauria d'esperar un any més per poder acabar...i ja en porto 7. Ja n'hi ha prou. He hagut d'esperar un mes a conèixer el resultat de l'exàmen que, espero, canvii definitivament el rumb de la meva vida, si més no, laboral. I he aprovat.

Complimenti Italia!!

Des d'aquí l'enhorabona a la selecció Italiana de futbol per haver guanyat el Mundial d'Alemanya 2006. Quin partidàs...i quin mal de cap!

Miquelets i tomàquets

El passat divandres vam anar al Teatre Grec, al concert de Michel Camilo i Tomatito. Espectacular, dues hores de concert, amb 5 bisos. La gent es tornava boja, ningú volia marxar. L'escenari, memorable. Va ser el concert d'inici de la gira "Spain, again", que els durà per tot Espanya. Fa 6 anys van triomfar amb el disc "Spain" i ara s'han tornat a retrobar per seguir fent bona música. Mai hauria pensat que un piano i una guitarra poguéssin tocar junts, i la veritat és que és impressionant. Molt recomanable.

Cronica d'una nit de Sant Joan

Vilafranca, 23 de Juny de 2006, 21:15 h aproximadament. Carrer Amàlia Soler, no sé quin número, 6è 4ª. Truco i respon algú amb veu de dona d’edat avançada, i molt educadament li demano disculpes perquè evidentment m’he equivocat de pis. Però de sobte la porta s’obre. Entrem a l’edifici i ens trobem una senyora carregada de bosses del Mercadona, i un dels ascensors no funciona. Malament, ens haurem d’esperar i fer dos viatges. Per acabar-ho d’arreglar apareix un matrimoni d’aquests tipus del Sabado Noche de la Primera, aquells que surten dins d’un llit i intenten fer algun gag per arrencar el riure del públic. Comença una conversa d’aquelles estúpides entre veïns, allò que ben bé no saps què dir, però que tampoc et pots qdar callat perquè és de mala educació: “qué calor! Esto de llevar bolsas es malo para el riñón, eh?” i tot un seguit d’expressions de la culura castellana que no goso reproduïr. Finalment ve l’ascensor, i després de deixar que la dona carregi totes les bosses a dins, ens diu si volem pujar. Doncs sí, ella va al setè i nosaltres al sisè. No hi ha cap intercanvi de paraules, no parlo amb desconeguts. Arrivem al sisè i ens n’adonem que havíem pitjat el timbre del pis correcte, i no havíem conegut la veu. Qui deu ser? Tant de temps fa que no ens veiem que no puc recordar la vostra veu? Doncs era en Javi, amb la mateixa camisa verda que jo, com els tius bons, amb classe.
Quina alegria i quina joia de tornar a retrobar-me amb els amics i amigues de la facultat! Haig de reconèixer que no sabia si la cosa aniria bé, si m’hi trobaria a gust, no sé, algo raro. Però va ser perfecte. Vam riure, beure i menjar molt, i la veritat és que m’ho vaig passar com feia temps que no m’ho passava. I vaig pillar una taja considerable, abans de sortir del pis anava de tort, però a partir de llavors ja només vaig beure aigua i se’m va anar passant. Vam sortir per la nit vilafranquina fins la matinada. Ja tinc ganes de tornar-vos a veure. Ah, i vam tenir una trucada sorpresa des d’Itàlia que ens va fer recordar que encara som bons amics. Us estimo a tots, no canvieu mai.

melodies

és quan em trobo amb les melodies que puc fugir,
és el moment on em puc refugiar en paratges desconeguts
i còmodes i trobar-me amb mi mateix.
viatjar on no he anat mai i imaginar la gent
i les seves mirades estranyades,
amb la lluna de fons i la seva claror misteriosa i regalada
sovint desitjo ésser raig de llum per poder-hi anar
i escoltar les meves notes juganeres i melancòliques
sortint dels instruments més impossibles.
són les melodies que em fan viure i reviure moments agradables i plàcids,
lliscant arreu i embolcallant-ho tot.

Armaris a mida. Ep.IV

Recordava quan ell i l’Amàlia passejaven agafats de la mà, gaudint l’un de l’altre a cada moment i divertint-se veient com el nens jugaven a pilota o a corre-cuita prop de l’àncora que donava la benvinguda al passeig marítim. Aquells dies plens de felicitat i de desig, plens de llum i de vida havíen donat pas a una època fosca, tancada i sense sortida aparent, en la qual s’hi trobava inmers i sense esperança de sortir-ne.

darrera una revista

I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves darrera una revista
són massa domicilis de moure tots es mobles,
receptes italianes és massa temps amb obres.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
i vares dir "has vist?" supòs que amb u somriure
m'agrada aquesta escala amb sa bombeta nua,
m'agrada aquesta casa me n'he de comprar una.
I quan va sortir es sol després de quatre dies
pensaves i fumaves i vares dir "què mires?"
i es dies no s'aguanten, sa vida s'erosiona,
m'anul·la i m'hipnotitza aquesta grapadora,
me roden per sa cara suïcides i neurones,
ja no sé que me queda i no sé si me funciona
davall es fum immòbil des meu altre cigarro
faràs una cervesa i jo un martini bianco
i com dos asteroides que han desviat sa ruta
direm que ha estat fantàstic, direm que ha estat sa lluna.

Sobre els mamuts

Doncs si voleu riure una estona i recordar temps passats - si és que ja l'heu vist abans - en aquest link trobareu la cançó del mamut. Connecteu els altaveus!

Sobre la fotografia perduda

Ara he recordat que no vaig penjar cap imatge d'Euskal Herria.

Sobre la imminent diversificació del Bloggerisme

Celebro sincerament l'entrada a aquest món solitari però tanmateix gratificant dels Blogs d'en Pep, tota una eminència allà on les hi hagi i el nostre ambaixador a la desconeguda Irlanda. Per això l'afegeixo als links i us convido a que us hi passeu sovint, doncs amb l'humor inclassificable al qual ens te acostumats, segur que descobrirem aspecters que no haguéssim cregut possibles en el món dels éssers bípedes. Enhorabona.

Sobre la fi de les vacances :(

Doncs això, que ja s'han acabat. Hem passat uns dies a Donosti a casa d'un amic amb amics de classe. Hem begut, menjat i caminat...molt. Tenen una manera de viure una mica diferent de la nostra, amb calma...la veritat és que s'ho munten molt bé: estan tot el dia menjant i bevent, sobretot bevent, beuen molt i a tota hora...però són bona gent.
Estava ple de catalans, així que era com si fóssim a casa, per tot arreu sentíes parlar en català, més que castellà o euskera. Fins i tot vam anar a veure un partit de "eusko pilota", o sigui tennis sense raqueta ;) molt curiós i emocionant! Al baixar vam parar a Saragossa a sopar i de pas vam visitar la ciutat i la pilarica dels nassos. Quina decepció: és minúscula!
Us convido a que expliqueu les vostres vacances.

Armaris a mida. Ep.III

I és que la seva família no era coneguda a Figueres per ésser d’aquelles famílies que podríem anomenar exemplars, ans al contrari, sempre havía estat plena d’ovelles esgarriades i de fets inexplicables, de desaparicions sobtades i de portades de diaris o de publicacions de l’època, si és que l’avenç tecnològic ho permetia. Per això li va costar molt acceptar un bé familiar, una herència que desconeixia i de la qual ell n’era l’únic beneficiari, segons li havía comunicat el notari, un fet que el va desconcertar en un primer moment donat que feia molt temps que no rebía notícies de caire familiar, i que encara el va sobtar més quan el mateix notari li va comunicar que els altres membres de la família que el precedíen en la suposada línia familiar hereditària havíen rebutjat el contingut íntegre del testament del seu besavi, al qual evidentment ell no havia arribat a conèixer, convertint-lo en una mena d’hereu universal. El títol d’hereu universal no li feia gens de gràcia, però en aquell moment la curiositat i la desconeixença li van fer acceptar els designis del seu besavi i el notari va obrir el testament.

Sobre les multiples grips del pollastre

Som febles per naturalesa. Quan sortim al carrer, quan som a casa, quan dormim...necessitem dur alguna peça de roba a sobre. A la mínima que el temps esdevé un xic advers ja ens raja el nas i comencem a estornudar, mal de cap, malestar en general...i el cos reacciona elevant la temperatura: ja l’hem agafada! La grip (provocada per algun tipus de microorganisme) i el refredat comú són malalties habituals en l’ésser humà, potser no s’han conegut sempre amb aquest nom i els seus efectes tampoc són ara tant letals com ho havíen sigut, però sempre han existit. I això de la grip del pollastre? és realment una grip com la nostra - provocada per algun microorganisme - o és algún tipus de refredat dels animals? com és que no se n’havia sentit a parlar fins ara? com és que és tant letal per les aus i sembla que també ho és pels humans? com és que no en troben cap remei, és que potser no interessa? Esdevindrà una catàstrofe (allò que abans s’anomenava epidèmia i que ara he sentit anomenar pandèmia) humanitària? estem realment exposats a un perill al consumir pollastre?
Un dels problemes que crec que tenim és l’excés d’informació. No cal dir que en alguns casos i fruit de l’evolució de la societat i la democràcia és necessària aquesta informació, encara que només sigui per poder-se refiar de la gent, que ja és trist també. Però en alguns casos, com en aquest i en el d’altres crisis alimentàries, crec que l’excés d’informació només ajuda a crear alarma social, a que estiguem realment preocupats pel que mengem d’una forma malaltissa i irracional. Abans també hi havia grip aviària, potser li deien la peste del gall d’indi, vés a saber, i la gent menjava tranquil·la ell que tenia...això sí, morien i no es sabia de què.

El temps passa inexorablement

Ja no sé quant temps fa que vaig començar a la facultat...diria que uns 7 anys i escaig. En aquest temps he viscut moltes vivències, sobretot he conegut a molta gent i crec que m'he fet gran amb ells. A l'inici vaig conèixer de seguida al Damià i al Javi i quedàvem sovint a casa seva, al pis del carrer Entença davant de la Model, una mena de caixa de mistos de 60 m2, per dinar, estudiar o fer una mica l'animal. Amb en Damià i la Fanny vam anar uns 3 anys a les falles, on vam conèixer els seus amics, l'ambient de festa d'allà i tb em vaig fer gran...Després vaig anar coneixent més gent, més dinars a la facultat, hores de cafè, de cartes, de birres i futbol els divendres...i definitivament va arribar el viatge a Tuníssia. No cal dir-ne res més, va ser realment una experiència única. Després de "Sidi bou Saïd, típico pueblo azul y blanco" la cosa va anar encara a millor, ja que coneixíem més gent, fèiem sopars i calçotades vàries i es va formar un grup força gran. Però més endavant la cosa va anar a pitjor...llei de vida que diuen, el grup es va anar separant, la gent acaba la carrera, alguns fan màsters, altres doctorats, erasmus...i les hores de dinar, les hores de cafè i cartes cada vegada són menys: finalment l'altre dia em vaig adonar de que realment el temps havía passat massa ràpid, la gent que abans trobaves a qualsevol lloc i amb qui podies qdar una estona per fer un cafè o simplement xerra una mica havia desaparescut. Tot de mirades estranyes i desconegudes es fixaven en la meva persona...i vaig haver de marxar i dinar sol. Que potser en algun altre moment he buscat la solitud com una cosa normal, però en aquell moment no. Què hi farem.

Armaris a mida. Ep.II

L’espaiós i lluminós pis de Figueres se li feia un abisme, només habitava a la seva cambra, ara desprovista de cortines i persianes, i on es passava les hores arraulit en un racó, al costat del que fins llavors havía sigut el més preuat dels seus béns: l’armari de faig que havía heredat del seu besavi, un conegut mariner de l’Empordà que se n’havía anat a fer les Amèriques en aquells temps on la gana era el plat de cada dia. Aquell armari era l’únic que l’unía a la seva família, un llegat que en el seu moment havía acceptat amb molt d’orgull però que ara hagués desitjat no conèixer-ne la seva existència i viure feliç en la ignorància, lluny de lligams familiars.

Armaris a mida. Ep.I

Mai va creure en les casualitats. Era una persona de fortes conviccions i d’una ment analítica i lògica, la qual li havía permès fins llavors alliberar-se de falses veritats o de veritats a mitges, d’egoïstes amagats sota màscares de generositat repentina i de déus de carrer que prometien el cel. De tothom era sabut que no era una persona fàcil d’enganyar ni de convèncer, i fins i tot quan la veritat era absoluta no deixava de mirar-s’ho amb reticències, desitjant de no creure ni un mot, encara que l’afirmació vingués de les persones més properes. Tots aquests trets de la seva personalitat l’havien dut a una mena de solitud involuntària, només trencada ocasionalment per la que havia sigut, i la que ell seguia desitjant que ho fos, la seva albada després d’una nit plujosa, el raig de llum després d’una nit fosca, l’escalfor després d’una nit freda, l’Amàlia.
Així doncs, ara es trobava sol, com l’última fulla que cau de l’arbre quan l’hivern ja embolcalla els camps i amb la ment comfosa, els seus pilars de lògica i coherència havíen deixat de sustentar-lo i no trobava on tornar a forjar les seves conviccions. Feina setmanes que havía deixat la feina, una feina que no el realitzava i que només li servia per poder menjar cada dia i tenir un motiu per seguir endavant, encara que fos sense un objectiu , només per obligació.
Gairebé no dormia, les imatges d’allò innombrable, d’allò irreal, d’allò desconegut, d’allò irracional li enterbolíen la ment i el manteníen alerta, víctima de les seves pors i víctima d’un insomni forçat que ni els més potents sedants havíen aconseguit apaivagar.

sobre la mandra

em fa mandra escriure.

Sobre el finiquitu i la fiestuqui

Doncs sí, finalment ha arribat el dia en què ja tinc vacances. Bé, són vacances relatives, ja que cada dia vaig a Clariant a treballar, però com a mínim ja m'he tret de sobre l'angoixa dels putos exàmens. I l'últim exàmen va ésser de pel·lícula: el profe es va presentar a les 4, 1 hora tard, perquè es pensava que l'exàmen era l'endemà, i encara perquè el van anar a buscar!
Ara doncs, ja sóc lliure. I quina millor manera de celebrar-ho reunint-nos tots en una casa de colònies q està a tumà pel cul! Però ens ho passarem bé, oi? Doncs vinga, som-hi tots!

Ei nens i nenes!
Ja he acabat de llegir "el curiós incident del gos a mitjanit" i us haig de dir que m'ha sorprès i alhora m'ha agradat molt. Com podem arribar a equivocar-nos en la vida!! Sobre els jocs matemàtics que el doctor allargaculleretes suggeria com a sobretaula etílica, us haig de dir que no valen la pena...tot i que el de la porta on s'amaga el cotxe no l'acabo d'entendre...
Ara ja he començat a llegir "Berlín, ..." i també pinta bé.
A aquestes alçades de gener, he fet ja 5 exàmens i me'n queden 2 i tinc unes ganes d'acabar que no vegis...en general bé, però només m'importava qf4 i l'he suspès, no sé si ho vaig dir...
Canvio de feina!!! sííí....he trobat unes pràctiques en una empresa química, una multinacional anomenada Clariant, a Castellbisbal, que fabriquen colorants per la roba. La feina de laboratoi és senzilla, però paguen bé i serveix per fer currículum. Hi seré fins esgotar les 500 hores màximes de conveni, suposo que fins a finals de juny. El dia 1 de febrer començo. I tot això ha vingut que quan va ser la Expoquimia el passat desembre em sembla, vaig tirar uns quants currículums, i m'han trucat....i això que no em va donar la impressió que els interessés gaire això dels currículums, en general, era una fira per anar a vendre i no per aguantar pesats de torn...però al final ha sortit bé.
www.clariant.com

Untitled II: revenge

Iep manlleu!
Tinc dues noves novel·les, una és una novel·la gràfica en blanc i negre com a mi m'agraden i l'altre és de les normals. Encara no les he començat, però crec que prometen força. Aquí teniu les portades.

Untitled

El dilluns, el primer examen. El dimecres el segon. El dimarts vinent el tercer. I així fins un total de 7 exàmens. La temporada finalitza el 2 de febrer, interminable. Però què hi farem, "és el que toca" que diuen alguns.

Sobre el primer que em passa pel cap

Aquí tenim un personatge potser no conegut per tothom: és el Calvin de Calvin&Hobbes. Totalment recomanable.

Sobre l'any nou

Vaig fer tard per l'últim post de l'any i també he fet tard pel primer post de l'any. I és que tot va tant de pressa!! Massa ràpid, passen els anys que ni te n'adones...és una merda. Avui m'he llevat sense ganes de fer res i de moment no he fet res. I per l'hora que és, dubto que faci res. Però ho hauria de fer, tinc un examen el dia 9 xunguíssim i encara no he estudiar ni la meitat. Però sóc feliç, sobretot perquè tinc algú al costat que m'estima molt i a qui jo tb estimo...i cada dia estem més units.
Però també he patit com un desengany amb la gent que m'envolta i amb qui se suposa que tenim una relació comú. Sovint, potser sense adonar-nos-en, collons com s'escriu això?, anem totalment a la nostra, cadascú fa el que vol i pel propi benefici sense mirar si estem fent mal algú altre. I segurament no ho fem a propòsit, ja sería de mala persona, però el resultat és el mateix. Només volem el millor per cadascú, i no ens importa res més que nosaltres, no ens hi parem a pensar...i jo, que a vegades penso que sóc algo raro, de massa bo, tonto. Ja ho diuen les àvies i les mares (què en són de sàvies a vegades!)...A vegades penso abans en els altres que en mi mateix o que en la meva parella, i en surto escaldat, pq la gent pensa diferent que jo...hauré de canviar.

Sobre el canvi d'aparença

Com podeu veure he canviat l'aparença del blog. No sé si m'acaba d'agradar, el mantindré uns dies a veure què....

Sobre la grossa de Nadal

Avui és per tothom sabut que es sorteja la grossa de Nadal. El que no és sabut per tothom és que em tocarà a mi. Sí, sí, em tocarà a mi. Em sap greu pels altres però em tocarà a mi. Coses de la vida, tu.
Que bé que aniría que ens toqués, oi? de sobte, tothom té la casa foradada i s'escolta allò de: "serà per tapar forats..." però el que volem realment és rebentar-nos els calés en qualsevol cosa.
Jo el que vull és tenir un sostre. Una casa, un pis o qualsevol lloc on es pugui establir un niu. Ja sabem que el tema de la vivenda està fatal i l'Estat no fa els esforços que hauría de fer per arreglar-ho, així que estem ben fotuts. Tot el demés m'és igual.
La història de que els diners no dónen la felicitat és de les mentides més grans del s.XX i part del XXI, avui en dia si no tens calés no pots fer res. Quina puta merda de sistema. Així no anem enlloc. Però nosaltres ho hem volgut d'aquesta manera, és trist.

Aprofito aquest post per desitjar-vos a tot un Bon Nadal i un Feliç Any Nou amb la família i els amics. Salut!

Sobre els fills de puta que campen pel món

Vaig enviar un mail als de l'Alcampo i això és el que m'han dit:

Estimado /a cliente ,

Hemos conocido a través de su correo y el de otros clientes  la incidencia
del cartel que está circulando por Internet , situación que nos ha
sorprendido. Al igual que Vd. deploramos este hecho
ALCAMPO , ante tal situación quiere dejar bien clara su postura, es por ello
que ha hecho pública desde el momento en que tuvo conocimiento , una nota
informativa a través de su página corporativa en internet  www.alcampo.es
cuyo texto reproducimos a continuación:

                                              ALCAMPO INFORMA:

En relación con la información que circula por Internet sobre un cartel en
el que se informa de la ubicación de cavas y estuches de regalo en una
tienda deseamos comunicar que:

Alcampo rechaza cualquier boicot o discriminación de productos por su origen
como queda de manifiesto por nuestra adhesión a la nota pública que se
adjunta de ANGED, asociación a la que pertenecemos.

La redacción desafortunada del cartel responde a una iniciativa individual
con ánimo única y exclusivamente informativo y no suficientemente meditada
respecto a las interpretaciones a que puede dar lugar en el contexto actual.

A fecha de hoy este cartel no está en ninguna tienda.

Alcampo lamenta cualquier malestar que se ha podido causar por este motivo.

Alcampo está presente en Cataluña con cinco centros en los que cuenta con
una plantilla de 1.675 colaboradores y realiza compras anuales de productos
catalanes por valor de cerca de 700 millones de euros que se venden en los
46 centros de la cadena.

La Dirección

En anexo ( Nota publicada por ANGED)

Esperamos poder atenderle en cualquiera de nuestros Centros donde estamos
seguros quedará satisfecho /a con las compras que realice, reiterándole
personalmente nuestras disculpas , si en algún momento se ha podido sentir
ofendido/a por el contenido del mencionado cartel.


Atentamente

RAYMOND SAMITIER
DIRECTOR DE MARKETING
ALCAMPO S.A.

Sobre els pianistes

El dissabte passat vam anar a l'Auditori. Pels que no hi hàgiu estat mai, és un edifici on s'hi fa música de tot tipus, tant clàssica com moderna. També hi ha a l'edifici del costat l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya). L'edifici és molt maco, però l'escola és restrictiva ja que hi ha molt poques places per poder estudiar música, un merder...
Però al que anàvem. Vam assistir al concert d'un dels grans pianistes del moment: Michel Camilo. No havia escoltat gran cosa d'aquest senyor, tot just el que tothom coneixerà suposo, la cançó famosa de la pel·lícula Calle 54. Doncs va ésser apoteòsic, és un gran mestre. No podies seguir les mans amb la mirada de tant ràpid que anava, i les melodies eren perfectes i abstraents...pocs pianistes ho poden fer això. Al final, tot l'Auditori es va aixecar a aplaudir i ell es va acomiadar dient que ens estimava a tots i que li agradava molt tocar allà, en tenia molt bons records.
I avui, la meva pianista fa una audició al Conservatori del Liceu. Potser pensareu que una audició no és gaire important, però degut als aconteixements del últims anys ho és molt. Després de l'operació de les mans, havia deixat de tocar tal i com ella volia i s'havia dedicat exclusivament a la seva recuperació. Per un músic, no poder fer música com ell vol o no poder fer-la és una frustració molt gran. I ara, des d'aquest curs i després de molt d'esforç, ha tornat a anar a piano al Conservatori, amb el mateix professor que tenia. I ha sigut ell qui l'ha animat a fer aquesta audició, ella tenia por. Avui serà una nit molt especial.

Sobre la nova adquisició

Heus aquí la meva nova adquisició: un a flamant fletxa de plata, el Mercedes SLR McLaren...val la irrisòria quantitat de 460.000 €, al nivell de qualsevol butxaca...

Sobre la nova adquisició

Quina mandra em fa últimament escriure!!!!
He rebut un mail on diu que aquest any no hi haurà boicot al cava, ja que ens l'hem begut tot els catalans celebrant les derrotes del Madrit...real com la vida mateixa.
El motiu principal d'aquest post és ensenyar-vos la meva nova adquisició. Després de molts mesos donant-li voltes, ara sí ara no, potser més endavant, el necessito o no, ....finalment avui fa una setmana que tinc portàtil. I no és un portàtil qualsevol. És un preciós Mac!

És bonic o no?
Si us passeu per aquí, en trobareu les característiques tècniques, si us interessa.

Sobre el dia de descans dels perruquers nipons

Dimecres ja marxàvem.
Ens vam llevar amb la calma i amb la intenció de visitar d'una vegada el Louvre. Hi vam anar i hi vam estar unes hores, xino-xano..amunt, avall, escultures, pintures, guiris i japonesos...intents de robatori...Fins itot vam dinar allà, en una mena de buffet lliure, on al principi ens semblava que passaríem gana pq tot era molt car, però finalment ens vam atipar amb bon menjar per un preu mòdic. Important. A la cua, hi havia un matrimoni de japonesos, grandets ja, baixets i arrugats, que anaven amb la safata amunt i avall. No m'hi hagués fixat si no fos pq el tiu em volia robar un tros de pizza que qdava per allà. A sobre, se'ns van voler colar per pagar vàries vegades, i amb tot el morro! la mare q els va fer! éren realment molt maleducats, i s'ho van menjar tot amb els dits, el bruts! no sabíen utilitzar els coberts, com q mengen amb escuradents...jeje.

Aquí s'amaguen els secrets d'"El codi da Vinci"

Als voltants del Lovre hi havia tota una col·lecció de restaurants i cafès, al més pur estil parisenc: vidres grans, amb cortinetes, tauletes petites a fora... En vam veure un però, que més aviat era una reivindicació de la nostra terra:


Potser tenia aquest nom pq era la cara que se't qdava després de la clavada q et fotien per un parell de cafès, no sé, no hi vam entrar.
Als voltants de l'hotel, hi havia una mena de mercat, estil el de Portobello a Londres, en un dels carrers que trencava, hi havia aquest establiment:

Potser millor no demanar-hi una tassa de tila...

Sobre la relativa importància del dimarts i els seus efectes en la vida quotidiana

El dimarts és el segon dia de la setmana, i realment no té res d'especial. Així que ens vam llevar amb la intenció de visitar el Louvre, que els dos ja havíem visitat feia temps. Vam fer una mena de plànning per visitar altres llocs aprofitant els viatges de metro i així estalviar temps i diners.
Primer de tot vam anar a Nôtre-Dame: una catedral mitjaneta (me la imatxinava més gran!!.. ;) que és el punt zero del quilometratge de les carreteres de França. Com que era el dia del tots sants, o dels difunts o algo així, hi havia molta gent. A l'entrada tot de paradetes tipus "Joves Cristians de Vilafranca", que repartien pamfletus. S'acosta una noia i em dóna un paperet en francès acompanyat d'una frase tb en francès de la qual no en vaig entendre ni una lletra. La meva cara suposo que era prou descriptiva, així q la noia tb es va qdar callada. JO, q sóc molt educat, li vaig dir si ho podia dir en anglès o espanyol o algun idioma inteligible per la meva persona, però ai! no sabia on em fotia. Resulta que la noia tenia un anglès d'aquests de Villaverde del campo, i intentava explicar-me que en el dia dels difunts allà feien una pregària per la gent morta pq creien que estaven al cel esperant nosequè i que havíem de pregar. A tot això i per no deixar per terra la moral de la pobre noia, vaig agafar el paper, li vaig dir merci amb accent català i vam entrar cap dins.

La façana de la catedral i les paradetes dels joves crsitians de no-sé-on

Sortint d'allà, vam agafar un Batobus, és a dir, una barqueta de les q fan un recorregut pel senna. Vam anar baixant i pujant vàries vegades a les parades que tenia durant el recorregut, i vam visitar el jardí de les plantes i el centre del món àrab. Tb hi havia per allà prop el campus Jussieu de la universitat de parís, no sé si és aquí on va en mendu (?). L'important de tot això, és que ens vam estalviar uns 12 € en el batobus per ser universitaris! ( a mi la pela em tira molt...)

La Séine

Despres vam parar prop del Louvre i vam nar a dinar. Quina va ésser la nostra sorpresa quan a l'hora de voler entrar per la piràmide de vidre de la plaça, ens vam adonar que els dimarts tenen tancat. Tots els dimarts. Quin collons de casualitat va fer q decidíssim anar-hi el dimarts! mira que hi ha dies! i pq el dimarts? q té d'especial el dimarts? els dimecres els perruques japonesos fan festa i els dimarts tanquen el Louvre. Cal anotar-ho.

La façana de l'Institut del món àrab

Sobre els dilluns

Dilluns és un dia laborable. Quan érem a París tb ho era per tothom excepte per nosaltres. Això té uns avantatges i uns inconvenients. L'avantatge és que tu fas festa mentre els altres treballen, i l'inconvenient és que el metro està a rebentar de gent. I és que París té una xarxa de metro força impressionant, unes 14 línies si no vaig errat (q algú em corregeixi si és el cas). Així q el dilluns estava molt ple. Com que estàvem cansats del primer dia (vam dormir molt poques hores per poder agafar l'avió a les 6:15 am) ens vàrem llevar no gaire d'hora. L'esmorzar de l'hotel ja feia estona q s'havia acabat (a les 9:30 és inhumà) i vam esmorzar unes crêpes de Nutella d'un garitu d'allà al davant, 2'5 € cadascuna, encara. El suc de pinya petit 2'80 €, déu ni dó.

No n'estic del tot segur, però diria que dilluns vam nar a l'arc del triomf. A dalt de tot de l'avinguda dels Camps Elisis, una estructura típica dels arcs de triomf, però a lo bèstia! era realment gran. Vam pagar per pujar a dalt per unes escales de cargol dels anys de la guerra, moltes escales. A dalt hi havia una exposició sobre l'època de Napoleó. La vista era impressionant. Ara no tinc cap foto a mà, però ja en posaré alguna.



Vistes des de dalt de l'Arc de Triomf, avda. del Camps Elisis.

Vam dinar per la zona i vam nar de botigues...sense comprar res pq tot era caríssim!
Allà prop hi ha l'Hotel dels Invalides, una mena de fortalesa immensa on se suposa que els ferits de guerra hi anàven a descansar. Gratuït. El pont per arribar-hi era preciós. Ja posaré fotos.

Des del pont q dona accés als Invalides, l'edifici del fons

La torre eiffel és la òstia de gran! va ser la següent visita (em sembla, no n'estic segur) 300 i escaig metres d'alt. Vam pujar dos pisos a peu per estalviar-nos la cua i fins al tercer en ascensor. Ja era de nit i les vistes eren impressionants. Ja posaré fotos. Sopar en un restaurant a prop de l'òpera Garnier. Uns 40€.

Vistes des del pont, París la nuit

La Dama de ferro



La piràmide q dóna accés al Louvre


Vistes des de dalt la Torre Eiffel

Sobre sopars interculturals

Doncs ja tornem a ésser a la vida normal. Ahir vàrem arribar de la nostra escapada a París, i aquest matí haver d'anar a treballar se m'ha fet una muntanya. Però seny i endavant!
Amb aquest post m'agradaria començar una sèrie d'articles sobre coses curioses i/o remarcables que ens han succeït aquests dies. No és q hagi sigut tota una aventura, però us entretindré una estona.
El primer dia vàrem celebrar un sopar multicultural a casa del Fèlix i de l'Arnau. Quina va ésser la nostra sorpresa quan ens vàrem adonar que no seríem només els que ens pensàvem que seríem, sino que hi va haver una barreja de cultures força interessant: 6 catalans (Fanny, fèlix, eva, arnau, la xicota de l'arnau q ara no recordo com es diu (ho sento), i jo), un japonès del qual tampoc en recordo el nom (òstia, era una mica complicat), dos francesos (el jerómme i la bibiane, q no sé si s'escriu així...) i un noi anomenat nacho q parlava en castellà i per tant no sé si l'haig d'incloure en el grup dels catalans...
El cas és que vàrem sopar unes menges delicioses: pernil del bo, llonganissa, fuet, llom ibèric, truita de patates, pa amb tomàquet, amanida variada i una quiche improvisada q estava de collons. Tot això regat amb uns vinets, alguns més bons que altres, i unes Leffes. El sopar va ser maco. El problema era com entendre'ns. Els francesos parlaven francès i anglès, el japonès només anglès (amb un accent una mica particular), el fèlix, l'arnau i la seva xicota parlàven francès i anglès, el nacho anglès i la fanny, l'eva i jo només anglès. En principi havíem de parlar tots anglès i ja està, però va ésser més complicat del que sembla.
Després uns postres barrejadets: panellets i castanyes de catalunya i unes boletes japoneses, molt bones, unes de color negrós i unes de color verd. No recordo el nom però eren bones. Seguidament, uns mojitos d'estar per casa, uns plats trencats i unes converses d'allò més entretingudes, si arribaves a entendre el que t'estaven explicant.
De tot això, el més interessant va ésser descobrir que els perruquers japonesos treballen tota la setmana i que només fan festa els dimecres.


(els de la foto som, d'esquerra a dreta: eva, jo, fanny, bibiane, japonès, jeromme, nacho, fèlix, arnau i la seva xicota, a qui demano disculpes per haver-li tallat la cara!)

Sobre la fugida a París

Doncs sí! finalment és a punt d'arribar el dia de la fugida a París! en tinc unes ganes terribles! després d'un estiu de massa feia i enllaçat amb l'inici de les dues carreres, necessitem fugir. I de pas aprofitarem per visitar el mendu. Quin personatge aquest! jeje ;) espero q ens porti a un lloc bo, bonic i barat per sopar i després a fer uns gotets, eh? i a passar uns dies de tranquil·litat. El meu cervell ho necessita, ja treu fum.

Sobre l'alemany

Ich wohne in einem Volk und Ich möchte nicht im Barcelona wohnen, aber Ich glaube das Barcelona sehr schön ist: das Meer und die Altstadt sind verkleiden als Barcelona, und die Gebäude von Gaudi sind alles eindrucksvoll. Aber es gibt viele Autos und viele Lärm in die Strasse und der Mietpreis von die wohnungs ist unerschwinglich.

Das wetter ist nett und die Landschaft ist scön, aber einige Stadtviertel sind schmutzig.

Trotz allem, ich glaube das Barcelona ist das Beste Stadt im Europa, ist das klar?

Sobre la Moreneta

Aquest cap de setmana és la romeria de vilafranca. No sóc creient de tot això, però resulta q el Ball d'en Serrallonga té el gran privilegi de ballar dins del monestir i fer l'ofrena en nom del poble de vilafranca. Així q demà a les 22h ballarem una passada i una creuada, amb un discurset i l'ofrena entremig dels balls. A més, hem reservat unes cel·les i ens qdem a sopar, privar i dormir...en aquest ordre suposo...Així q fins dilluns no crec q tornia postejar. Tot sigui per la verge ;)

Sobre els estats d'ànim (II)

Sembla que la cosa va millorant, sort q ha sigut transitori...almenys de moment. No sé pq l'ésser humà s'ha de remenar el cervell d'aquesta manera, deu ser innat com a éssers amb capacitat de pensar que som. El q més em fotia i q encara em fot és q no sóc capaç d'identificar-ne la causa, però crec q vaig de cara a millorar les meves relacions socials en l'àmbit més proper i de cada dia...ho trobaba a faltar, és quelcom necessari i imprescindible pel bon desenvolupament humà al llarg del nostre camí (d la manera q escric és q encara estic afectat em sembla...) seguirem caminant...

Sobre les efemèrides

Avui celebro q tinc festa: no vaig a treballar, no tinc pràctiques a la facultat, no puc anar a comprar res pq tot és tancat...i a no sé on resulta q encara fan més gresca: fan desfilades d majorets i de vehicles passats d moda. Un venut d'aquests, de casa nostra en principi, ha assistit a aquesta desfilada, ens dirà q obligat pel partit, per afavorir la reforma de l'Estatut, ...no hauríem d'anar arrastrant-nos ni somicant a la capital del imperio per voler reformar una cosa totalment constitucional i a la qual totes i cadascuna de les comunitats autònomes del regne hi tenen un dret legítim. Donem una imatge deplorable. Els catalans no sóm així, o almenys és el q m'agrada pensar.
Podríem fer una enquesta sobre altres coses més importants a celebrar el 12 d'octubre.

Sobre el motor

Aquest cap de setmana passat s'ha celebrat el GP F1 del Japó, i després d'una espectacular remontada, Kimi Räikkönen ha guanyat la cursa. No podria ser menys. To t i q el campionat de pilots ja està decidit, la victòria és important per l'equip i pel pilot. Té una victòria més q l'asturià, però com ja sabeu el seu cotxe no és tant fiable. Més ràpid si, però menys fiable. C'est la vie...

Sobre els eclipsis i les altres històries

Avui s'ha vist a Catalunya un eclipsi anular parcial de sol. Degut a la gran flexibilitat del meu horari laboral, m'he permès el luxe d'estar gairebé 1 hora al sostre de la FFF (llegeixi's Friki-Facultat de Física) tot observant el prodigi dels astres, al culminació de la bellesa planetària, la perfecta sincronia entre el sol i la lluna...ai, la lluna! ha sigut un esdeveniment gairebé històric, q no es tonarà a produïr fins l'any 2026. I q collons saben?
El q més em rebenta és q a la "capital de españa" i a altres feus típicament feixistes com valència i galícia, han vist l'eclipsi total. És potser un avanç en l'affaire de la reforma de l'Estatut? aquí l'hem vist mig clar (han sigut varis mesos de pantomima política), però allà el veuran tot negre. Talment com l'eclipsi. Esperem q no sigui així.

Sobre el retrobament

Mira, ara que feia dies que no escrivia res, de cop me n'han vingut ganes. Com veureu, la presentació del blog ha canviat una mica, si us enrecordeu, aquest era l'aspecte del blog en els seus inicis. Ja n'estava cansat de l'altre, massa clar, m'agrada aquest més fosc, és com més íntim i més agradable de llegir, si és q ho fa gaire gent.
Doncs aquestes primeres setmanes de curs, he anat una mica sense rumb, tenia moltes coses per tancar i encara no he agafat el ritme. Les classes de CTA ja han començat, les de química també, i tinc merders per les pràctiques...com acostuma a ésser habitual, els horaris són un merda. Però q hi farem. Avui he aconseguit matricular-me d'alemany, el segon curs, els dissabtes. És q entre setmana no tinc temps! A sobre la setmana q ve començo pràctiques d química i la "feina" de la beca, q em permetrà viure més o menys dignament durant els propers 8 o 10 mesos.
Hi ha en projecte, de fet confirmat, una escapadeta de 4 dies a París, en tinc unes ganes terribles!! massa feina i poc temps per gaudir de la vida sense preocupacions.
El q sí és un projecte, q al pas q va trigarà temps a realitzar-se, és l'emancipació. El tema dels pisos està fatal, és depriment. Però no perdem les ganes q alguna cosa sortirà. Ja ho anirem veient.

Sobre el nou alumne

Aprofito des d'aquí per anunciar-vos que el mendu ja té un blog. Si cliqueu aquí hi anireu directament. Tot un món de ciència i sabiduria s'obrirà al vostre navegador...o potser no, però l'important és que ens estalviarem haver de llegir interminables mails q ens col·lapsen el compte de correu (els qui hàgim evolucionat i tinguem Gmail no, eh?). Benvingut!
Per si de cas, també l'afegeixo a la secció de links...

Sobre els estats d'ànim

Doncs fa dies que no escric, i realment no sé perquè. Ara mateix tinc el cap ple de pardals i estic en un moment parres, d'aquests que algú q coneixem ens en podria fer una enciclopèdia...jejeje. Molta feina, molts temes per resoldre i una certa apatia respecte alguns aspectes de la vida...i jo q sé!!

Sobre accidents laborals

Avui gairebé som víctimes, l'eva i jo, d'un greu accident laboral. Resulta que ha caigut una torre d'ampolles, unes 15 o 18, a terra, amb un terrabastall increïble. Ha quedat tot el terra ple de vidres, sort que no hi havia ningú allà en aquell moment.
Resulta que avui fem un sopar a casa l'Eva per celebrar q el llarg se les pira 2 mesos a París!! i que n'estem de contents!! perquè el xaval és bon xaval, però carrega que no vegis...

Sobre els buscadors de blogs

Us anuncio que la fabulosa empresa Google ha creat un buscador de blogs! I a més, si busqueu"memòries" el primer resultat és aquest blog! sóc el primer en alguna cosa!! ueeeeee

Sobre els comentaris inoportuns

Ronda per aquests mons de déu una espècie bípeda autoanomenada ésser humà, el qual atenent a unes característiques morfològiques i/o anatòmiques fora de l'habitual es dedica a fer anar al múscul més ràpid i gustós del cos d'una manera inapropiada, inoportuna i punxaguda, tot encadenant una sèrie de despropòsits i mals auguris que només busquen la ira...i que per si fos poc, té la gosadia de convidar a éssers respectables al seu cau, per fruïr d'un aquelarre de proporcions descomunals i desorbitades, una orgia de sabors i sensacions orientades a confondre i pertorbar les ments d'aquells més febles i a contribuïr a contaminar les ànimes impol·lutes i pures dels convidats, alhora que desitja ésser recordat per tots aquests arran d'una marxa precipitada i incoherent als països gals...doncs us comunico des d'aquí que desitjo ésser corromput en ànima, ment i anatomia i que la meva disposició és totalment oberta als desitjos d'aquest ésser autoanomenat humà i espero la comunicació apropiada per aquest afer.

Visca Catalunya!

Avui, Diada Nacional de Catalunya, us encoratjo a tots que penjeu senyeres i estelades als balcons, demostreu el vostre sentiment català! Per la meva part, faré el mateix. Llàstima que estigui treballant i no pugui gaudir plenament de la Diada. Avui és un dia important, no hem de permetre que es perdin els nostres costums, i cal ensenyar als que vénen de fora com som. Potser massa patriòtic, no? Em sento plenament català i n'estic molt orgullós de ser-ho. Endavant, seguem cadenes!! Visca en Serrallonga i Visca Catalunya!!

Sobre la pagesia i la meteorologia

Quina gran putada ésser pagès: tot un any invertint temps, salut i diners en unes terres, i per un aiguat o una sequera tot se'n va a tumà pel sac. Des d'aquí la meva sincera solidaritat amb el gremi, des de la feina on estic tot això es viu d'aprop, i tb tenim en Raimon q les està passant magres: entre les expropiacions del puto AVE i tot això del temps...pobra gent. I a més els hi paguen 3 duros...Esperem q tot aquest mal temps s'acabi aviat, ja que si ells no treballen, jo tampoc i aquí ningú veu ni un duro...sempre anem a parar al mateix, però nosaltres hem fet q sigui així. Diners per tothom!!

Sobre vàries coses

Avui és un dia guai: ja he cobrat! ueeeeeee!!
A més, he decidit una part del meu futur, ja que m'he matriculat del segon cicle de CTA. Espero haver triat bé, ja que quan acabes la carrera no saps ben bé per on has de tirar...i un cop vistes totes les opcions, m'he decidit per aquesta.
A més, estem aquí a la feina amb l'eva sense res a fer...8 hores molt xungues ens esperen...però anirem cobrant per no fer res, com molta gent. És que l'euro és l'euro.

Sobre les vagues dels pagesos

Avui representa que hi ha vaga de pagesos, però resulta que estem aquí tots treballant. Evidentment estic plenament a favor d'ells, ja que els hi paguen una merda. També hi ha qui es columpia una mica i realment es mereix el que li paguen per la mala qualitat del raïm; que a vagades pot ser pel mal temps, però en el cas d'aquest any, crec que és culpa del pagès que no ha cuidat la seva vinya com calia. Li hauríem de preguntar al Raimon com va això de la verema, ja que ell és pagès i, mira, avui ens ha trucat, i feia vaga. Li fotia això de no poder anar a collir, però com que els cellers estan tancat, no tenia cap més remei.
Encara no m'han pagat el mes d'agost...a veure si no cobrarem!!
Els pisos són molt cars!!
Tinc gana!!

Instantànies

In memoriam...

Doncs bé canalla...resulta que els dies de balls i petades ja han acabat. I la valoració global de la meva primera festa major com a bandoler és que no n'esperava menys! Han sigut dies de cansament extrem, almenys això ha notat el meu cos, però que no canviaria per res. Ahir, en l'última processó, em va envaïr un sentiment de tristesa profunda i d'enyorança i perquè no, de frustració: ja no tornaria a viure una experiència tant intensa i enriquidora com aquella fins d'aquí un any, a la propera festa major. Tot i que de sortides encara en tenim unes quantes a la vista, però desenganyem-nos, enlloc es viu tant tot això com a vilafranca...però servirà per apaivagar les ànsies de pólvora. L'obra va sortir rodada, i vaig disfrutar com un nen amb una llaminadura a dalt de l'entarimat...crec que m'agrada això de fer teatre. I avui anem a sopar tots els bandolers per celebrar aquests dies...ja som com una familia...(de mafiosos!!), el millor de tot és el bon rotllo que hi ha entre nosaltres. Recomano des d'aqui a tots i totes que en algun moment de la vostra vida us passeu per algun ball, la festa major és totalment diferent des d'aquest angle.
Visca en Petit Comí i Visca en Serrallonga!!